El rock, en el seu sentit més ampli, és un camp molt canviant i desequilibrat per milers de raons. De la mateixa manera, la sostenibilitat dels projectes que conformen més d'una persona és una tasca complicada, ja que molts interessos, necessitats i circumstàncies personals condicionen la seva pervivència. Més encara si és difícil comptar o tocar el que el projecte dona als participants a canvi. Un ha de donar molt perquè el projecte duri i la motivació es multipliqui per a millorar el resultat. En l'àmbit de la música s'ha esmentat molt l'existència d'estils concrets –més lents en ritme i intensitat– que, malgrat els anys, fan possible que el resultat sigui igual. I no en la resta.
Anestèsia té molt d'aquestes reflexions, però amb la seva existència i les seves pràctiques desmenteix moltes coses. A pesar que estan a punt de complir 27 anys des de la creació del grup, cada vegada que pugen a l'escenari, en tots ells, transmeten la mateixa il·lusió i motivació que en els seus inicis. I sembla que el pas dels anys no els ha afectat en res a la força, a l'energia i a la fermesa; jo diria que al contrari, són més ferms i més salvatges en l'actualitat. També diria que els tres creadors del grup, Mikel, Dani i Beloki, no envelleixen, però això és part del seu secret.
Anestèsia és una màquina que no es veu afectada per res de l'entorn i de l'exterior, sinó pel seu rellotge, el seu pressentiment, el seu calendari i la seva pròpia alimentació. Són notícia el sisè llargmetratge que han publicat aquests dies, nou anys després de la publicació de Teràpia, Cercle a espiral (Accions Bonberenea). Durant aquest temps han realitzat quatre o cinc concerts en els llocs, condicions i ambients que han volgut.
Per casualitat, el rostre i referent del grup és Mikel Kazalis, qui abans de néixer aquest projecte va crear el grup Estigia, precursor del thrash-metall en l'Estat espanyol. Posteriorment es va interrompre la seva trajectòria i Kazalis va publicar al costat dels dos amics abans citats les maquetes brutes Anestèsia cerebral i Moralitat, cantades en castellà pel mateix Mikel. Però per alguns problemes va haver de deixar de cantar. Mentrestant, Fermin Muguruza es va fitxar per al projecte Negu gorriak, que estava a punt de néixer.
Per a llavors, Anestèsia ja tenia gravat amb cançons en basca en el mateix lloc el disc editat al costat d'EP, Hardcross i esan Ozenki. A partir d'aquí, l'ingent treball dels zarauztarras per a socialitzar el thrasha, el metall i l'hardcore es va anar convertint en públic i la col·laboració amb Esan Ozenki va ser molt llarga. Gorrotoaren ahotsa (1993), Atera (1995), Gu (1997) i Ultrakkomunikatzen (2000).
Kazalis ha intercalat la trajectòria de l'Anestèsia, la més important i la més pròpia, amb altres projectes sòlids (Negu Gorriak, 2Kate, Kuraia i Avaria) i en el camí se'ls va unir la bèstia cantant Ibon, però Anestèsia sempre ha estat aquí, com una columna, sense fer mai un pas enrere. Així és també l'últim treball del Cercle a l'Espiral, sense fissures, que fa que l'essència del thrash arribi als nostres dies, fent-la més fort i fort amb el death, l'hardcore i el grind, però també més oberta per l'estil que mai.
M'ha sorprès –en bon sentit– aquest nou projecte. En Bergara, Aitor Aldanondo, creat entorn d'una pedra, té molts sentits. En aquest treball ha volgut treure d'alguna manera el que ha viscut durant anys.
Aldanondo va iniciar la seva carrera musical en el grup de la Brigada... [+]
Amb motiu d'un documental sobre Eñaut Elorrieta, em van convidar a Tabakalera fa dues o tres setmanes. Em va agradar la invitació a l'estrena col·loquial, però quan em vaig acostar al cinema vaig començar a trobar molta gent, aquí Paul i Itziar, aquí Maiz, aquí Eneko,... [+]
A vegades cal unir molts elements per a obtenir un resultat que no hagis previst. Això ha ocorregut d'alguna manera amb el grup Feline, creat entre Guernica i Bermeo. Iñaki Baini, del grup Primers Auxilis punk, va començar a jugar amb l'electrònica a casa i va gravar algunes... [+]
"Aquí, com una revelació, es veu més clar l'espai i el temps". Mirin Narbaiza torna i gràcies. Narbaiza és un dels cantants més especials de l'escena. No hi ha més que veure com governa les noves cançons.
Perquè a la majoria dels creadors ens passa que el que fem és... [+]
Em vaig alegrar molt que els germans Artza, juntament amb la posada en marxa de la nova discogràfica, tinguessin la intenció de recuperar i treure en vinil la maqueta de Barrakos, on la compraria? De fet, la maqueta citada, de 1990, és un tresor que la nostra música ha... [+]
No hi ha un altre camí, cal canviar el que no t'agrada i crear alguna cosa més: trencar-ho i començar de zero. Aquesta va ser la base del punk, i això és el que Leire Led Infern (veu) i Txerra Bolinaga (bateria) van decidir quan el grup Piztupunk es va dissoldre... [+]
Si ets dels quals escoltes música en Internet, gairebé segur que coneixes Kokoroko. Igual creus que no, però agafa un segon i cerca a Abusey Junction. El riff melancòlic guitarra d'Oscar Jerome ha estat conegut per estar entre els favorits de l'algorisme de plataformes com... [+]
El grup Neoma porta a la percussió de la tradició, amb un acurat motlle electrònic. Leire Etxezarreta, Amets Ormaetxea i Irati Gutierrez d'Arrasate, Garazi Otaegi d'Asteasu, Eneritz Aulesti de Zarautz, Maria Lasa de Zizurkil i Alaitz Eskuero de Deba són els set membres. Tots... [+]
En 1988, en plena etapa de joventut punk i RRV a Euskal Herria, entre Bilbao i Santurtzi, quatre valents joves que miraven a la música transoceànica, incloses les antípodes, van fundar el grup La Secta, un dels impulsors del pioner fanzine L'Herència dels Munster. A més de... [+]
Euskal Herria no emetrà històries com Searching for sugar man. Disminuïts i desfavorits, què li farem. Però aquest petit poble, i el gran infern, és el que ha donat molts mites que surten de les ombres i tornen a les ombres.
En la dècada de 1980 va tenir el seu bateig... [+]
El grup Perlata d'Arrasate no es casarà amb gairebé ningú. Des de 2015 estan fent el seu propi camí, mirant el que es fa al seu al voltant, però en una direcció i ritme propis i no tranquils. Porten bastants discos i quilòmetres a l'esquena. M'ha sorprès, però pel que... [+]
La crisi pandèmica ha estat també una nova oportunitat de regeneració, com ha demostrat el grup Odolaren Mintzoa d'Usurbil. El seu treball burlant-se de la normalitat, ha estat curat a foc lent en els estudis Garate d'Andoain. Amb l'ajuda de Kaki Arkarazo recull 8 cançons... [+]
Qualsevol de nosaltres, cadascun de nosaltres, som necessàriament un reflex nedant en una mar immensa envoltada d'amenaces, oportunitats i molts altres éssers vius. Tenim una bona feina en la gestió de la nostra pròpia línia de flotació, a més de triar bé què recollir i... [+]
Al final ho ha fet. Per fi, després d'anys de marxa, el bertsolari Odei Barroso ha tret el seu primer treball en solitari. Bé, el bertsolari no. Raplari abans de ser bertsolari. Però la saviesa del vers ve ben aprofitada, per a dir amb rima als quals havia de dir i sacuderse... [+]