Maúsar mausari
Les terres de ribera al costat dels rius, rius i riberes són el paradís somiat dels pagesos del País Basc atlàntic. Les millors terres han estat reunides per l'aigua durant milions d'anys, obres iniciades en temps en els quals no existia ni el Crist ni la gent que va crear la invenció de Déu.
Solen ser terres profundes, negres, altives, riques i amb aigua contínuament al seu abast. Fàcils de treballar, gairebé sense vessament. Pagotxa Per a qui vulgui viure del benefici que produeix i dona la Terra. Orgullosos de tenir moltes sorres i mausíes. Aquest Maúsar és arrossegat per les inundacions des de la part alta de la conca, i les millors terres són les més riques. El millor resultat dels treballs de totes les muntanyes es concentra en aquestes riberes. Les plantes han de venir! Però, com es diu en el nostre entorn, “també aquest forat en el cul”. No tot és bo. El Mausarra és mausarí. Per als enemics de les plantes també és una ganga.
D'una banda, el clima. Aquestes plantacions es localitzen en els baixos de les valls. Això porta problemes. Sabem que el fred descendeix, per la qual cosa quan es produeix una gelada, són les primeres i les més fredes. La humitat també pot ser perjudicial. En aquestes zones amb aigua contigua la humitat serà major.
D'altra banda, les malalties. Al nostre país la majoria de les malalties són produïdes per fongs. Els fongs necessiten humitat per al seu desenvolupament. Més fongs, més malalties, més llavors. Si a això afegim que l'aire corre menys per les valls, aquesta humitat no es mourà. Pudi i Pudi. Encara que en una d'aquestes riberes el tomàquet (Lycopersicon esculentum) està ferit i cremat pel vermell, en un petit monticle que hi ha en la zona, 50 metres més alt, on l'aire es balla sense obstacles, les plantes de tomàquet poden estar molt vives amb la gruixuda mastra.
I, per a rematar, les plagues. Terres dolces, pròsperes; abundants camps i hortes. En la majoria de les plantacions, les mateixes plantes: pomeres, cultius de mongeta i de mongetes... Per als insectes que viuen menjant aquestes plantes, per a ells sí que és un escuradents. n
L'hivern és el moment de tirar calç a la terra i a les plantes. El karetze és una tradició centenària. Calcinar la pedra calcària en la calera, cremar-la i calcinar-la amb aquesta calç en camps, hortes, prades i pomeres. També les cases i els arbres s'encallaven, pintant... [+]
En la riba de l'horta sempre ha d'haver-hi un racó on es podreixin les restes. El material que es genera en bufar, en birbar, en llevar les herbes o en llevar les restes de les plantes que han donat la seva per la fi de la collita és molt ric. En general, s'acumula en la vora i... [+]
El cafè està amarg. M'agrada l'amarg. Lluny del dolç, amb punta de sal i punt de rostit. Sovint somio que una gota de sal li aniria bé. Cafè en realitat! Què és el que pot causar l'espina seca que un cafè de tacte floreix entre l'última biga del paladar i la pendicular... [+]
S'han produït inundacions, tant en la part alta com en la baixa. Estem en terres en les quals el riu es converteix en un riu, grans riberes mirant a l'Atlàntic. El muntatge i l'aixafament construït per a protegir aquestes riberes de l'acció de les inclemències de la mar ha... [+]
Hiztegi ugaritan ageri da. Ereiteko dagoen soroan egiten den sua. Alorrean erretzen den zabor piloa. Soroetan egiten den belar, sasi eta arduien errea, gero errautsak lurrean barreiatzeko. Soroan batutako zakarrak erretzea. Zerbait erein behar den soroetan, pilan ipinita, belar... [+]
Menja ovelles. Als Andes xilens criden “menja ovelles” a la planta Pulla chilensis. Ovelles i ocells, encadenats en les seves llargues i esmolades espines, moren de fam i, a mesura que es podreixin, fertilitzaran la terra dels peus de la planta. Gràcies a aquest abonament... [+]
El sabó per a rentar els insectes és molt bo. Renteu, pegueu, netegeu-ho, mateu-ho! Una de les característiques més especials dels insectes és la seva pell. La seva estructura és la pell, esquelet. Respiren per la superfície. La pell és la protecció. I les quitines,... [+]
Arratsalde on, Jakoba. Lehenik eta behin, eskerrik asko Argian astero egiten duzun ekarpenarengatik. A ze nolako euskara darabilzun! Eta zenbat ikasten dudan! Gure ingurumen “berdea” beste begi batzuekin ikusten dut irakurtzen zaitudanetik. Eta eremu horretan gure... [+]
Kaixo Jakoba. Aurren-aurrena, zorionak eta eskerrik asko egiten duzun lanagatik eta ematen duzun informazioagatik. Konposta nola egin litekeen jakin nahi nuke. Guk baserrian jan-hondarrak plastikozko ontzi batean botatzen ditugu, baina mindu egiten zaizkigu. Zerekin, non eta... [+]