106.000 clients –estafadors i fugitius fiscals– de 203 països del banc HSBC han estat filtrats pels mitjans de comunicació, que tenien en els seus comptes 200.000 milions de dòlars. 9.187 són clients de l'Estat francès, 2.694 de l'Estat espanyol i 169 són bascos. Tot això s'ha conegut gràcies al treball d'Hervé Falciani, informàtic i antic empleat de la banca suïssa. Amb el risc de la seva persona, es va fer amb les dades més secretes que es guardaven en el banc. Molts empresaris, banquers, narcotraficants, polítics, actors i esportistes tenen les seves fortunes. Doncs bé, l'informàtic diu que 106.000 estafadors no són més que la punta de l'iceberg.

A Euskal Herria també estaria bé saber quines són aquestes persones poderoses i riques, noms d'empresaris, banquers, notaris, metges, etc. que se salten les nostres arques públiques. Mentre aquests defrauden, els treballadors han de fer front als impostos diaris amb la seva escassa nòmina. Els responsables de la Diputació Foral de Bizkaia ja han dit que aquí també hi ha frau, sense haver d'anar a Suïssa. I que tenen les seves llistes. Aquests haurien de fer-se públics, perquè l'estafador és delinqüent, que atempta contra la salut pública, el sistema educatiu i els serveis socials, que perjudica els aturats, als pensionistes i als pobres. És una persona que actua contra tota la societat.

Si les diputacions no fan públiques aquestes llistes, no hi haurà una Falciani basca que les obtingui i les filtri? La normativa actual diu que això seria un delicte, però per als ciutadans –i ells tenen la sobirania– seria un treball exemplar i solidari, i en cap cas un delicte. Hauria de ser un delicte ocultar aquestes llistes.