La plataforma Guk gEUre Kulturaz (GEUK) va sol·licitar dilluns passat l'adopció de “mesures urgents” per a fer front a la “deterioració progressiva de l'ecosistema cultural”. El Consell Basc de la Cultura, que reuneix els agents culturals públics i privats, es va reunir aquesta mateixa setmana i va trobar un programa concret sobre la taula. Proposta per creadors, organitzadors, mitjans de comunicació i educadors de diferents àmbits, reunits per GEUK: Aportacions de més de 300 persones.

El Pla de Mesures Urgents presentat el passat 9 de febrer en el Kafe Antzokia de Bilbao és ampli i concret, proposa 31 decisions en diferents àmbits –econòmic, jurídic, de visibilitat…– i vuit objectius principals, des de l'articulació d'un sector dispers fins al foment de l'ocupació vinculada a la cultura. Alguns d'aquests objectius requereixen canvis legislatius, com l'establiment de quotes d'informació per part dels mitjans locals sobre la cultura autòctona, i la posada en marxa de “col·laboracions des de la responsabilitat compartida” en el disseny de pressupostos o polítiques culturals.

Pretén ser un document de debat en el qual es busquin vies comunes entre tots els agents implicats en l'activitat cultural.

Un sector en marxa

Més de 5.000 empreses, 20.000 treballadors, més de 10.000 associacions i 30.000 voluntaris formen part de l'ecosistema cultural d'Euskal Herria, segons les dades facilitades per GEUK. La plataforma va començar a caminar en 2014 amb dues sessions celebrades a Durango per a fomentar el coneixement mutu i el treball conjunt entre els participants del sector.

El text, que ha estat dirigit al Consell Basc de la Cultura al febrer, pretén ser divulgat, a més de per aquest òrgan, pel Parlament Basc, altres administracions públiques i partits polítics. També entre la ciutadania, per descomptat, per a impulsar el diàleg públic sobre les polítiques culturals. Hi ha preocupació i, per primera vegada en molt de temps, s'ha compartit entre molts.

Agència basca de drets d'autor a partir del 26 de febrer

Si no et coneixes el Col·legi de Culturistes Bascos (EKKI), no et preocupis, ja que a partir d'ara t'assabentaràs d'ell. Tal com es va publicar en el butlletí oficial del País Basc el 21 d'octubre de 2014, el Govern Basc li ha autoritzat com a organisme gestor de drets d'autor principalment d'Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa. Serà presentat el 26 de febrer a la Casa del Basc, situada en el barri bilbaí de Sant Ignasi de la capital biscaïna.

Encara que “principalment” s'ha creat per a la CAB –així s'ha publicat en el butlletí–, i encara que correspon a l'Estat espanyol definir el que això significa, com va explicar el mateix escriptor i membre d'EKKI Igor Estankona a l'octubre, la vocació de l'agència és servir per a “tot el territori del basc”. És a dir, també podran inscriure's en EKKI creadors labortanos, bajonavarros, suletinos i navarresos.

Són cinc els socis fundadors de l'associació: Euskal Idazleen Elkartea, Euskal Editorea Elkartea, Musikarien (Associació de Músics d'Euskal Herria), Euskal Herriko Bertsozale Elkartea i Irudika Euskal Irudigileen Elkartea Professional. A més, ja s'han associat diversos individus, traslladant una obra pròpia que no estava en poder d'una altra entitat de gestió a EKKI.

Com s'organitzarà? A l'hora de parlar d'EKKI han volgut ressaltar les paraules “pròxima” i “transparent”, probablement perquè la forma opaca de funcionament de les institucions que gestionen els drets d'autor d'Espanya i de l'Estat francès –SGAE, SACEM...– està en joc per a molts ciutadans i no pocs culturistes. No serà fàcil, però es tracta d'encertar amb un altre model. En el cas d'EKKI, serà l'assemblea general la que defineixi el rumb de l'organització. De moment, estan representats els socis fundadors i tots els que s'inscriguin tindran l'opció de participar: un soci, un vot.

Es tracta d'iniciatives diferents, encara que algunes preocupacions, pel simple fet de treballar en un mateix sector, seran similars. Es crearà un pont entre tots dos? Canviarà alguna cosa? Tots dos projectes tenen un pes suficient per a donar forma a l'any cultural que comença a adquirir forma.