Es defineix El Diari Fatxes com troll o com una mica més ampli?

Trolleamos El Diario Vasco , aquí no hi ha dubte. No obstant això, el que fem no és un trollar, un trollar que s'entén de manera clàssica. Nosaltres no venim a discutir, sinó a donar la volta al seu missatge i, de pas, a provocar una mica de riure. Utilitzant la ironia i la crítica, hem volgut posar en el seu lloc a un agent que es presentava com a neutral davant la ciutadania.

En què es distingeix El Diari Faco d'altres perfils de paròdia existents en Twitter?

És una iniciativa que neix per a donar fusta a un dels poders fàctics més potents d'un territori, i això és una gran responsabilitat. Complim una funció i això és treball. Per a això l'organització és molt important.

Quina va ser la font d'inspiració?

Diem humilment que no hem conegut cap altre agent com el nostre abans que ens creguem. Almenys, ningú que es comporta així amb un mitjà de comunicació. En un any hem anat endevinant el nostre camí. Posant-nos objectius petits, però treballant per a aconseguir-los. Més tard ens vam adonar que la qüestió de La Rereguarda existia per a criticar el periòdic La Vanguardia –i ara som ciber-amics–, però és molt diferent. I, després de nosaltres, ha estat un fenomen petit, han sorgit moltes coses per a deixar clar el missatge dels mitjans del poder. Estem molt contents amb això, sobretot amb La Sagnia Espanyola i Diari de Patta [parodien els continguts del Correu i Diari de Navarra, respectivament]. Des del franquisme, els mitjans de comunicació s'han utilitzat al seu gust, fent-se neutrals, mentre defensaven els interessos de l'1% de la població. N'hi ha prou que el 99% restant estigui embussat en les nostres conteses.

Quin és l'objectiu del Diari Fatxes? Fer desaparèixer a DV, promoure la criticitat entre els seus lectors, “reformar” aquest periòdic d'alguna manera?

Aconseguir que la influència del Diari Basc a Guipúscoa sigui la mínima.

Les campanyes de qüestionament de la imatge pública d'El Diario Vasco ja han existit amb anterioritat: En la dècada de 1990, per exemple, no era difícil veure adhesius que deien “Diari Basc: poca veritat, molta mentida” en alguns ambients. Quines noves possibilitats ofereixen les xarxes socials per a posar en marxa aquest tipus de campanyes?

Les xarxes socials ens permeten donar continuïtat a la iniciativa. Alimentar el missatge tots els dies. Llegir cada dia el seu periòdic i mostrar les seves posicions, subratllar les paraules que triïn, identificar i visibilitzar totes les qüestions que ens entren al cap sense dir-ho. I per descomptat, per a identificar les notícies que no treuen. Les xarxes socials, a més, ens permeten arribar a un públic molt ampli.

Creieu que ja heu aconseguit convèncer a un altre públic més enllà de la gent que podria estar en contra de Diari Basc?

Sí, molta gent de la zona ens ha dit que gràcies a la nostra iniciativa ha deixat de llegir Diari Basc, o que ara s'adona de com fiquen els diners als seus lectors. Això és molt satisfactori. I així hem de continuar pelant la ceba per capes.

Com a periodista em sorgeix el dubte que una cosa és analitzar el que publica qualsevol mitjà i extreure contradiccions, però, per quin solo amb un mitjà (i punts)? Per què anar contra Diari Basc i no qüestionar a altres mitjans de comunicació?

El Diario Vasco a Guipúscoa és un símbol. Símbol del poder, del statu quo, del franquisme, de la manipulació, del capitalisme, del patriarcat, de la hipocresia, de la manipulació històrica, etc. I perquè somiem amb un món millor, els símbols han de ser identificats i derrocats.

A més, el Diari Basc tenia una gran influència en la nostra societat. L'única veritat que posseïa era la seva i era realment necessari que s'acabés. Avui dia encara té molta força per a marcar l'agenda i aviat ens centrarem en ella. No ens pot condicionar tant un periòdic d'extrema dreta.

No és paradoxal que es pretengui posar en qüestió la credibilitat d'un mitjà de comunicació des d'una iniciativa com El Diari Fatxes? És a dir, funcionen des de l'anonimat i alimentant l'aparença de conspiració; en el periòdic heu dit en més d'una ocasió que tenen un “talp”, per exemple. Aquesta clandestinitat no juga en contra de la iniciativa? La gent pot dir que Diari Basc pot no ser creïble, però vostès tampoc…

Per a un mitjà de comunicació, la credibilitat és el més preuat que pot tenir. Això és el que ens enfuria: com podia aquest periòdic tenir una lectura tan acrítica de tantes mentides i mitges veritats? Amb quina facilitat manipulava el pensament general d'aquesta societat! I ho continua fent, però cada vegada li costa més. Per això decidim atacar la seva credibilitat en primer lloc.

No creiem que el nostre anonimat ens llevi credibilitat. Les paraules no, les accions donen credibilitat a cadascun, i la nostra comunitat veu bé el treball altruista que fem. Ho fem tot en el nostre temps lliure, amb els nostres humils recursos, però amb molt d'amor.

I no oblidis que el que representa el Diari Basc és la gent més poderosa de Guipúscoa. Hem de mantenir les mesures de seguretat. Estem posant en qüestió el símbol del poder en aquesta terra i no som tan innocents.

“Darrere d'això està la gent de Bildu”, em va dir un amic no fa molt. Què li respondríeu?

Hi ha molta gent darrere, cadascun d'ells el seu pare i el de la seva mare. Us sorprendria la quantitat de gent que fa aportacions en privat, lectures, cartells i informació. Quines idees compartim amb Bildu? Per descomptat. Però sobretot estem en contra del que simbolitza Diari Basc.

A qui es dirigeixen els missatges del Diari Fatxa: als quals compren tots els dies, als quals llegeixen en el bar, als quals no són molt aficionats, als quals no tenen postures oposades? És a dir, el treball que es proposava té un segment concret del públic que té el periòdic?

La idea inicial era qüestionar la credibilitat del periòdic, i per a això recorrem directament als seus lectors. Ara ens hem assentat una mica, molta gent ha deixat de llegir el Diari Basc i ens segueixen. És la nostra comunitat i els volem molt. És aquesta gent la que parla, fent de formigues, la que explica als altres el que fa el Diari Basc, i és la nostra obligació donar arguments tots els dies, raons, per a ajudar a donar la volta a aquest missatge que entra directament a milers de cuines utilitzant les xarxes socials.

Estem parlant molt del vostre treball en la xarxa, però és possible que els lectors no el coneguin. Comptaríeu alguna de les accions que heu fet?

Un dels nostres millors trolleados ha estat: Enviàvem articles d'opinió diàriament Basc, alguns donant llenya a Bildu i altres a Bildu. Vèiem que només publicaven els que li donaven llenya, però ens vam adonar tard d'això, és a dir, no podíem provar-ho. Llavors se'ns va ocórrer escriure un article dient que la recollida de residus porta a porta no era més que una porqueria. Sabíem que anaven a publicar i amb la primera lletra de cada frase escrivim DIARIOFACO. A més, com a signant de l'article ens vam posar el nom d'una monja que robava nens durant el franquisme. riem molt.

Gràcies a Internet, una iniciativa que pretén trolear el que està en el poder, en aquest cas el poder mediàtic, pot aconseguir una major difusió, però té també límits? S'han adonat que la vostra forma de comunicació ha suscitat enemistat entre alguns ciutadans?

La xarxa té les seves pròpies limitacions, però és un espai lliure i gratuït. El primer objectiu és arribar a la gent jove per a provocar un tall generacional entre els quals llegeixen el periòdic. Amb adhesius hem troleado molt, hem tret milers i s'han repartit per tota Guipúscoa.

A més, realitzem una campanya d'estiu –demanem a la gent que fes pancartes d'humor en les festes del poble–, amb la intenció de presentar-nos, perquè amb el nom que utilitzem, diem moltes coses a la gent. En alguns pobles col·loquem cartells al carrer i els renovem totes les setmanes, per exemple en Oñati –per cert, ajuda a pujar Oñati!–.

Enemistat? Bé, als quals han vist perillar els seus interessos, la nostra iniciativa no els ha fet molta gràcia. Què se li farà!

Quin paper juga l'humor en la vostra manera de comunicar-vos? Us hem vist missatges de diferents tipus: des dels quals tenen un contingut polític molt explícit als quals tenen molta ironia. “Trolles sí, lluita també”? Quin és el criteri per a utilitzar l'un o l'altre tipus de missatge a cada moment?

L'humor ajuda molt a difondre el missatge: imagina't si denunciem de manera seriosa les manipulacions de Diari Basc. No tindríem ni una quarta part de la influència que tenim. Els acudits ajuden a presentar les coses greus com un joc i així arribem a un públic més ampli.

La política guipuscoana no és un tema que suscitava grans passions, encara que, clar, moltes decisions que condicionen la vida de la ciutadania es prenen en les institucions d'aquest àmbit. En aquest sentit, fer contrapropaganda és més difícil per al Diari Fatxes? Seria més fàcil, per exemple, si es tractés d'àmbits polítics més identificables per a tots els lectors?

Les nostres crítiques també serveixen per a fer pedagogia. Per exemple, el tema de la incineradora de Zubieta. Hem hagut de sofrir una terrible manipulació a Guipúscoa del lobby errant porlanista que representa Diari Basc. I ens van ficar un gol tremend, posant a la majoria de la ciutadania en contra de qualsevol iniciativa que plantegés reciclar. Això és terrible. Avui tenim una funció social, i com segueixen en la baralla amb el tema, aprofitem les seves notícies per a ajudar a obrir els ulls a una mena de gent que podria estar en contra del porta a porta, dient: “sent, per què estàs de porta en porta contra de porta? Perquè Diari Basc diu que és brut? No t'adones que volen construir la incineradora?”.

Existeix un lema per a neutralitzar trollas, “no donar menjar”, és a dir, no contesti a qui l'ha respost. S'ha complert en el vostre cas? Fa poc vaig veure al subdirector del periòdic responent a un tuit del Diari Fatxa: Significa acceptar la interlocució, assumir la vostra presència i sentir-se obligat a contra-argumentar?

Això de no alimentar el troll està bé si la trolla està aïllada, si ningú li fa cas i no té efecte. Però mai ha estat el nostre cas. La gent estava esperant una iniciativa com la nostra, ho vam veure des del principi, i de seguida arribem a ser milers de fans. I llavors ja és difícil decidir què fer. Els responem? No? Però bo, sí, entren amb nosaltres i això ens alegra molt ;-)

Més informació:

Reportatge sobre els troll polítics: Les estrelles anònimes de l'opinió pública.

Entrevista als membres del compte Sabí Arana: "És evident que no crec massa en l'honradesa política"