He sentit dir a molts que el canvi que es vol fer a Navarra de la Llei del Basc és “petit”: a alguns partits polítics, a alguns sindicats, entre altres, i a alguna organització del món del basc. No estic d'acord. Crec, a més, que es fa aquesta valoració perquè la proposta l'han fet Geroa Bai i Esquerra-Ezkerra.
Els portaveus de la idea de la petitesa diuen que aquest canvi no és més que el primer pas. D'acord. Un bon primer pas, afegiria jo, que havia d'haver donat fa molt temps i que no havia donat. La llei és un primer pas, després cal dur-la a terme, és a dir, executar-la el govern. Per descomptat. Aquesta Llei i qualsevol altra. Però el canvi que es proposa permetrà als pares i mares de Navarra matricular per primera vegada als seus fills i filles en l'ensenyament públic en basc, encara que visquin en un “àmbit castellà”. No és, per tant, un petit canvi. Si no, pregunteu als pares i mares euskaltzales que viuen en aquest àmbit.
En l'institut en el qual treball, per exemple, hi ha tres models lingüístics: A i D habituals en la Comunitat Autònoma del País Basc i, complementàriament, el model G. G, en algun cas, la paraula “castellà”, ja que els alumnes d'aquest model no aprenen res en basc. Els del model A tenen només l'assignatura de basca. El nostre institut, un dels més grans de Navarra, està situat en la zona mixta. Si estigués en zona castellanoparlant no s'oferiria model A ni model D. Els alumnes no tindrien l'oportunitat d'aprendre basca (i menys en basca). No hi havia alternativa. Així estan pràcticament tots els instituts públics de la Comarca de Pamplona: sense oferta en basca. Si no m'equivoco, l'única excepció és l'institut públic d'Estella.
A partir de la modificació, els alumnes de la zona castellanoparlant tindran el mateix dret que la resta dels alumnes de Navarra. No crec que això sigui un petit canvi. Sobretot si tenim en compte el nombre d'anys que han hagut de passar perquè es produís aquest canvi suposadament menor.
De fet, el primer intent de canviar la llei amb aquest objectiu és antic: ja han passat vint anys! En 1995, Eusko Alkartasuna, l'únic partit que va votar en contra de la Llei del Basc en 1986, i el Partit Socialista el van buscar en el Parlament de Navarra: Modificar la Llei del Basc perquè tots els alumnes de tota Navarra tinguin el dret i la possibilitat d'aprendre en basca. No va prosperar. Ni tan sols van votar en el Parlament, ja que UPN i Herri Batasuna van anunciar que votarien en contra. Aquests últims, pel que sembla, no volien actuar “en petiteses” i exigien una llei totalment nova. Per descomptat, la llei no es va modificar en la forma que es proposava, però tampoc es va fer una nova llei.
Tretze anys més tard, en 2008, es va tornar a fer un esforç de la mà d'Esquerra Unida (IU). Malgrat que va ser un esforç menor que l'actual, va comptar amb el suport de tots els partits de l'oposició (cal recordar que a Batasuna se li va prohibir participar en aquestes eleccions), però una vegada més no ho va fer. En aquella ocasió, un parlamentari d'Aralar havia marxat de vacances.
El d'avui és, per tant, el tercer intent que es realitza. Un tercer intent per canviar el que fins ara no ha estat possible canviar. I sembla que aquesta vegada sí que seguirà endavant. I, no obstant això, un petit canvi? Hem necessitat gairebé tres dècades per a poder canviar aquesta llei contra el basc, i l'única cosa que diem del canvi és que és “petit”. Si això fos així, si realment estiguéssim parlant d'un petit canvi, no sembla que estiguem per a més canvis. Diré més: si el parlament que surti de les eleccions de maig permetés la formació d'un govern progressista i vascófilo, aquest parlament d'esquerres i euskaltzale no canviarà els models lingüístics: A Navarra es manté el model G. És a dir, aquest govern innovador tampoc va més enllà d'aquesta modificació legal.
Per tot això, estem davant un doble canvi positiu: en primer lloc, perquè l'opció d'aprendre basca s'estendrà a tota Navarra i, en segon lloc, perquè els parlamentaris de l'esquerra abertzale, vint anys més tard, seguiran el camí del pragmatisme i votaran a favor del canvi. Tampoc és un petit canvi!
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Jakina da lan ikuskariak falta ditugula geurean. Hala ere, azken egunotan datu argigarriak ematea lortu dute: lan ikuskaritzaren arabera, EAEko enpresen %64ak ez du ordutegien kontrolean legedia betetzen. Era berean, lehendakariordeak gaitzetsi du, absentismoaren eta oinarrizko... [+]
Martxoaren 8a hurbiltzen ari zaigu, eta urtero bezala, instituzioek haien diskurtsoak berdintasun politika eta feminismoz josten dituzte, eta enpresek borroka egun hau “emazteen egunera” murrizten dute, emakumeei bideratutako merkatu estereotipatu oso bati bidea... [+]
Trumpen itzulera pizgarri izan da sendotuz doan eskuin muturreko erreakzionarioen mugimenduarentzat. Izan ere, historikoki, faxismoaren gorakada krisi ekonomikoekin lotuta egon da, baita sistemaren zilegitasun politiko eta ideologikoaren krisiarekin ere. Gaur egun, geldialdi... [+]
Batzuendako, dirutza izatea ez da nahikoa, eta euren ego hauskorrek diruaren txintxina ez ezik, protagonismoa ere eskatzen dute. Aberats okituak izatea nahikoa izango ez balitz bezala. Beti gehiago behar dute, anbizioa deritzote antsia horri, baina botere gosea eta nabarmendu... [+]
Bi neska komisarian, urduri, hiru urtetik gora luzatu den jazarpen egoera salatzen. Izendatzen. Tipo berbera agertzen zaielako nonahi. Presentzia arraro berbera neskek parte hartzen duten ekitaldi kulturaletako atarietan, bietako baten amaren etxepean, bestea korrika egitera... [+]
Iragan urtarrilaren hondarrean, Bretainiako lurraldeko bi hizkuntza gutxituei buruzko azken inkesta soziolinguistikoaren emaitzak publiko egin zituzten bertako arduradunek. Haiek berek aitortu zuten harriturik gertatu zirela emaitzak ikustean. Hain zuzen ere, egoerak eta... [+]
Silicon Valley-ko oligarkia AEBetako gobernura iritsi berritan lehertu da adimen artifizialaren (AA) burbuila. Txip aurreratuen erraldoia den Nvidia-k urtarrilaren amaieran izandako %16,8ko balio galera, egun bakar batean inoiz izan den burtsa balio galerarik handiena da... [+]
Gizakiok berezkoa dugu parte garela sentitzeko beharra. Parte izateko modu hori jasotako hezkuntza, ingurua... formateatzen joaten da.
Identitateak ezinegon asko sortzen du gizakiongan. Batzuetan, banaketak ere eragiten ditu, ezin dugulako jasan beste baten identitatearen... [+]
Fermin Muguruza jarraitzen duzu sareetan. Madrilgo kontzertuko bideo bat ikusi duzu bere kontuan: dantzari batek “Kongo askatu!” oihukatu du, bandera esku artean. Haren profila bilatu duzu: @c.kumaaa. Bilboko manifestazioaren deialdia zabaldu du. Ez zara joango,... [+]
Sare Herritarrak antolatuta, pasa den urtarrilaren 11n Bilboko kaleak bete zituen manifestazio jendetsuaren ondoren, berriz sortu da eztabaida, euskal presoei salbuespen legeriarik aplikatzen ote zaion. Gure iritzia azaltzen saiatuko gara.
Espetxe politikan aldaketa nabarmena... [+]
Duela gutxi think tank izateko jaioa omen den Zedarriak bere 6. txostena aurkeztu zuen. Beren web orrialdean azaltzen dutenaren arabera, zedarriak ebidentea ez den bidea topatzeko erreferentziak dira. Hots, hiru probintzietako jendarteari bidea markatzeko ekimena. Agerraldi... [+]
Ha arribat el moment de matricular-se en els centres educatius per al curs 2025-26 en la CAB, i en moltes llars el més petit farà un nou pas al setembre, és a dir, escolaritzar. Des d'Euskal Eskola Publikoa Harro Topagunea apostem fermament per l'escola pública i volem... [+]
Des de l'aprovació de la nova Llei d'Educació per a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, estem escoltant i llegint una vegada i una altra que l'educació serà gratuïta. Hem escoltat els diferents agents, també al Departament d'Educació, i en les entrevistes que oferim als mitjans de... [+]
A principis de mes, EH Bildu va dur a terme el seu III. Congrés a Pamplona. Es tracta, segons ha dit, d'un "congrés ordinari" que serveix per a treure "conclusions extraordinàries" o almenys així ho han recollit en la ponència Zutun, aprovada per unanimitat per la militància... [+]