He sentit dir a molts que el canvi que es vol fer a Navarra de la Llei del Basc és “petit”: a alguns partits polítics, a alguns sindicats, entre altres, i a alguna organització del món del basc. No estic d'acord. Crec, a més, que es fa aquesta valoració perquè la proposta l'han fet Geroa Bai i Esquerra-Ezkerra.
Els portaveus de la idea de la petitesa diuen que aquest canvi no és més que el primer pas. D'acord. Un bon primer pas, afegiria jo, que havia d'haver donat fa molt temps i que no havia donat. La llei és un primer pas, després cal dur-la a terme, és a dir, executar-la el govern. Per descomptat. Aquesta Llei i qualsevol altra. Però el canvi que es proposa permetrà als pares i mares de Navarra matricular per primera vegada als seus fills i filles en l'ensenyament públic en basc, encara que visquin en un “àmbit castellà”. No és, per tant, un petit canvi. Si no, pregunteu als pares i mares euskaltzales que viuen en aquest àmbit.
En l'institut en el qual treball, per exemple, hi ha tres models lingüístics: A i D habituals en la Comunitat Autònoma del País Basc i, complementàriament, el model G. G, en algun cas, la paraula “castellà”, ja que els alumnes d'aquest model no aprenen res en basc. Els del model A tenen només l'assignatura de basca. El nostre institut, un dels més grans de Navarra, està situat en la zona mixta. Si estigués en zona castellanoparlant no s'oferiria model A ni model D. Els alumnes no tindrien l'oportunitat d'aprendre basca (i menys en basca). No hi havia alternativa. Així estan pràcticament tots els instituts públics de la Comarca de Pamplona: sense oferta en basca. Si no m'equivoco, l'única excepció és l'institut públic d'Estella.
A partir de la modificació, els alumnes de la zona castellanoparlant tindran el mateix dret que la resta dels alumnes de Navarra. No crec que això sigui un petit canvi. Sobretot si tenim en compte el nombre d'anys que han hagut de passar perquè es produís aquest canvi suposadament menor.
De fet, el primer intent de canviar la llei amb aquest objectiu és antic: ja han passat vint anys! En 1995, Eusko Alkartasuna, l'únic partit que va votar en contra de la Llei del Basc en 1986, i el Partit Socialista el van buscar en el Parlament de Navarra: Modificar la Llei del Basc perquè tots els alumnes de tota Navarra tinguin el dret i la possibilitat d'aprendre en basca. No va prosperar. Ni tan sols van votar en el Parlament, ja que UPN i Herri Batasuna van anunciar que votarien en contra. Aquests últims, pel que sembla, no volien actuar “en petiteses” i exigien una llei totalment nova. Per descomptat, la llei no es va modificar en la forma que es proposava, però tampoc es va fer una nova llei.
Tretze anys més tard, en 2008, es va tornar a fer un esforç de la mà d'Esquerra Unida (IU). Malgrat que va ser un esforç menor que l'actual, va comptar amb el suport de tots els partits de l'oposició (cal recordar que a Batasuna se li va prohibir participar en aquestes eleccions), però una vegada més no ho va fer. En aquella ocasió, un parlamentari d'Aralar havia marxat de vacances.
El d'avui és, per tant, el tercer intent que es realitza. Un tercer intent per canviar el que fins ara no ha estat possible canviar. I sembla que aquesta vegada sí que seguirà endavant. I, no obstant això, un petit canvi? Hem necessitat gairebé tres dècades per a poder canviar aquesta llei contra el basc, i l'única cosa que diem del canvi és que és “petit”. Si això fos així, si realment estiguéssim parlant d'un petit canvi, no sembla que estiguem per a més canvis. Diré més: si el parlament que surti de les eleccions de maig permetés la formació d'un govern progressista i vascófilo, aquest parlament d'esquerres i euskaltzale no canviarà els models lingüístics: A Navarra es manté el model G. És a dir, aquest govern innovador tampoc va més enllà d'aquesta modificació legal.
Per tot això, estem davant un doble canvi positiu: en primer lloc, perquè l'opció d'aprendre basca s'estendrà a tota Navarra i, en segon lloc, perquè els parlamentaris de l'esquerra abertzale, vint anys més tard, seguiran el camí del pragmatisme i votaran a favor del canvi. Tampoc és un petit canvi!
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]
La novetat sol ser una de les paraules més sentides que s'associa a la Fira de Durango. La novetat és allí, i aquí la novetat. No obstant això, en alguns casos és suficient amb donar un aspecte diferent de l'anterior per a pegar aquesta etiqueta. Els CDs i les reedicions... [+]
El basc té un cabal d'aigua molt gran en l'escassetat. Cada gota local rega i reviu la nostra cultura. Oferir-li una mar d'aigua a aquella set. Encara que el basc ha vingut d'un pou profund i fosc, tots hem tret la nostra mostra d'aigua salada i l'hem convertit en font. I ara hi... [+]
Els joves comencen a consumir pornografia abans, ja que el porno és la seva única educació sexual. Com dimonis hem arribat fins aquí?
Avui dia, cal reconèixer que gràcies a Internet és molt més fàcil veure pornografia. Desgraciadament, a través d'un clic el nen d'entre... [+]