Enmig de les suposades irregularitats de Kutxabank, ETA ha aparegut, i tot indica que en els pròxims anys es produiran nombroses irregularitats i diners en pretext de la seva lluita, ja que no hi ha cap secret que hi hagi hagut diners i actuacions en les cloaques de la guerra del nord.

A l'espera del que pugui aportar el cas de Mario Fernández en els tribunals, a l'entorn de l'operació poden apreciar-se moltes postures inadequades, algunes en el límit de la llei i altres en el de l'ètica. No hi ha dubte que l'activitat d'ETA ha generat decennis de situacions molt dures que han fet que moltes de les persones que han actuat contra ella hagin rebut el favor i la reparació de l'Estat.

L'exmembre del PSE-EE Mikel Cabieces, que ha estat expulsat provisionalment del PSE-EE, podria ser un d'ells. Seria interessant, no obstant això, conèixer qui, quan i com d'aquests favors, perquè segurament en aquesta llista també hi haurà qui hagi rebut més i menys, ja sigui en diners o en espècies. Hi haurà també llestes de no rebuts. Poden sorgir moltes reflexions entorn del cas. Per exemple, per què en un àmbit en el qual les autoritats consideren beneficiós per a la societat –la lluita contra ETA- s'han de premiar a les persones que exerceixin la seva labor a través de llocs de treball o d'un altre tipus –quan tenen les seves retribucions–, i no a les que hagin exercit en altres àmbits, com per exemple, les que han treballat a favor dels drets o en contra de la pobresa. Mario Fernández afirma que aquestes pràctiques eren habituals entre les institucions i el món empresarial. Per tant, almenys estaria bé saber quins criteris s'utilitzaven.

Jo no sabia res. Aquesta és la primera frase que apareix en aquesta mena de casos, i d'aquí la desconfiança dels ciutadans, que en l'habitual ningú sap res. Però no, només Mario Fernández no ho creu. Joseba Egibar diu que el PNB no sabia res, que això de Fernández ha estat una activitat irregular i que si se li hagués consultat sobre el lloc de Cabieces, el partit no acceptaria tal intervenció en Kutxabank, perquè això no és la seva tasca.

No es tracta de si Fernández va anar a explicar-li comptes als jeltzales, és més senzill que això, ja que el Banc d'Espanya ha tingut coneixement de l'assumpte des de les actes oficials del Consell d'Administració de Kutxabank i el PNB té els seus propis representants en aquest òrgan. Va ser el mateix president de Kutxabank, Gregorio Villalabeitia, qui va informar de l'assumpte en el Consell d'Administració a la fi de 2014, però als membres del Consell no els va semblar un assumpte de denúncia o de comunicació. Ni el PNB, ni el PSE, ni els representants del pp, que s'han sumat a aquesta iniciativa. Només a Villalabeitia. Per això, potser, a Josu Erkoreka, portaveu del Govern Basc, li sembla molt rar tot aquest assumpte de la denúncia. Segur que el Govern Basc també ha tingut la primera notícia des de la premsa, com qualsevol altre ciutadà o ciutadana.

Hi ha declaracions més enllà de la sorpresa, que són significatives entre els polítics. José Antonio Pastor (PSE) ha opinat que "tant de bo tot s'hagués quedat en la catifa". I per a Borja Senpere, l'error no és de qui el demana, sinó de qui sembla que li va demanar el lloc a Antonio Basagoiti, ex líder del PP.

En opinió de Fernández no hi ha errors, però –a suggeriment de Villalabeitia– li va semblar millor retornar de la seva butxaca a Kutxabank els 245.000 euros que havia pagat a Cabieces en els sous de 6.000 euros. La generositat dels rics és enorme. No obstant això, per què ha de tornar algú si creu que no ha fet gens dolent? Dues hipòtesis: una per a mantenir el problema en secret; per això, Fernández sent ara que Villalabeitia li ha traït perquè li ha pagat i, no obstant això, li ha posat una denúncia. Dos, perquè en cas de penalització en els jutjats, la devolució de diners és un atenuant.

No obstant això, en aquest cas, l'arbre torna a amagar el bosc. A més de que el cas Cabieces és absolutament inadequat, el més greu aquí és que les caixes de naturalesa i control social tenen en l'actualitat un caràcter totalment privat. Fernández, a més, va voler posar en mans privades el 70% de les seves accions, i d'aquí va sorgir el xoc amb el PNB. Però, diable, segur que ara és millor en el tremp dels alts càrrecs de Repsol que entre els traïdors i els ingrats.

A més, que s'arreglin en Kutxabank, no? Per què tant de rebombori amb el que passa en un centre privat?