Diners o educació?
Tornem a tenir la mateixa cançó? La cartera de Wert amb l'excusa de mirar a Europa? Europa ho té tot bé i els Estats Units ho té tot bé! Per a qui? Per a què? Per a ministres i governs coetanis com el d'implantar graus de tres anys de durada i ampliar els màsters a dos anys. Quina ganga! D'una banda, l'Estat haurà de pagar un any menys els estudis universitaris (estalviar un munt de milions –no gastar/invertir–, patriarcarlos! ? evitar la creació de nous llocs de treball en l'educació...); d'altra banda, perquè els estudis tinguin valor, els ciutadans hauran de tirar una important quantitat de diners (el que rebran les universitats...) i, a més, crearan graus entre les universitats, per a repartir-se les ajudes per competències, sous, privilegis... entre els de casa “democràticament i amb criteris públics”. I tot aquest esforç innegable perquè els graduats puguin anar a l'estranger a buscar treball, perquè a Espanya no hi haurà almenys un temps de treball i de salari digne. Quin front tan gran! Més que competent, coqueta!
Si és clar, com anava a començar a pensar a trobar i renovar programes, formes d'escola, pedagogies i temes per a motivar als alumnes? Per què hi ha tanta falta d'atenció, hiper i piper-activitat, falta de concentració, ansietat, estrès...? Com pot acceptar que la comunitat escolar vulgui aprendre per sobre de l'aprenentatge? Com aconseguir que els buròcrates no produeixin? No convertir a uns alumnes –amb una mirada de mussol atenta i amb cervell– i a uns altres en lloros –repetidors de la repetició–? Actuacions educatives per a no estructurar persones submises, domesticades i moneders?
Haurem de començar a pensar de memòria i a expressar el natural que ve donant un sentit positiu i a expulsar els sentiments perquè parli amb llibertat al cor, a qui s'entrena o ens surt dels budells, o què? Com tenim els tres mitjans per a pensar i expressar (el cap, el cor i els budells), reconeixem que tenim tres cervells i deixem a cadascun el seu espai, no sols emprant els modes i maneres d'exterioritzar l'ésser, no?
La societat té la riquesa en la seva pluralitat i l'educació no pot empresonar i estandarditzar el mode de ser de cadascun. No ens beneficiaria substituir el que som de sobte, el que som pensats bé i fredament. En lloc de facilitar la vida i de construir tirant de coses simples, seria per camins serpentejants que podria dificultar i frustrar l'interès per la vida.
Ens correspon intentar-ho, educar als tres cervells per a reflectir als tres i socialitzar a les persones competents, perquè la monarquia dels cofrentes es converteixi en una república.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
“S'aprèn caminant i cantant”. Aquesta ha estat una de les assignatures d'aquesta setmana en els grups de C2. No es tractava d'aprendre a cantar o a peu, sinó d'utilitzar correctament el futur. L'activitat m'ha donat què pensar i m'he preguntat com aprenem a ensenyar. He sentit a... [+]
Sabem que la intel·ligència artificial està representant molts camps en l'ésser humà: confort, velocitat, eficiència... Ens han fet creure que l'esforç humà és un obstacle en les necessitats de velocitat d'aquest món capitalista. Les agressions per a reduir les nostres... [+]
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]
L'autoestima a vegades sembla una cosa íntima. Però si l'autoestima té a veure amb la imatge que un té de si mateix, amb el valor que es dona a si mateix, també hauran de veure les decisions que pugui prendre. Quin valor té algú que no pot decidir? Llavors ens posem a mirar... [+]