La Mancomunitat de Serveis de Txingudi (Txinzer) i la Diputació de Guipúscoa van construir en 2011 sis pous amb una profunditat d'entre 75 i 120 metres en el vessant nord de Jaizkibel, per a absorbir l'aigua subterrània de la muntanya. Així mateix, es van introduir 14 quilòmetres de canonades per al transport d'aigua als pobles del Bidasoa, es va muntar la xarxa elèctrica, es van construir centres de transformació energètica i magatzems... El cost total ascendeix a 8 milions d'euros. Segons aquestes entitats públiques, davant una gran sequera, com la de 1990, el sistema de proveïment d'aigua del Bidasoa no estaria preparat per a atendre la demanda de la ciutadania, i així ho pretenien amb la nova infraestructura.

Els grups ecologistes han criticat durament l'obra. El mont Jaizkibel es troba protegit en la Xarxa Natura 2000, i conserva característiques naturals de gran valor, des de rierols fins a falgueres paleotropicals. L'aigua subterrània, segons han explicat, podria posar en risc tot això.

Quan el nivell de l'embassament d'Endara o de Sant Antón baixa del 80%, Txinzer pot utilitzar els pous de Jaizkibel. S'estima que aquests pous tenen capacitat suficient per a cobrir el 60% de la demanda d'aigua a Irun i Hondarribia, però la llei no permet bombar més del 25% dels recursos. Precisament, els ecologistes han denunciat que el permís concedit per l'agència URA del Govern Basc sobrepassa aquesta xifra en la mesura en què no es té en compte la concessió d'aigua per als pous i regates.

Segons un estudi realitzat pel departament d'Hidrogeologia i Medi Ambient de la UPV/EHU i l'associació Hydrolur, publicat en la revista científica Munibe al novembre de 2014, l'estómac de Jaizkibel conté aqüífers separats. L'estudi revela que les sessions de bombament realitzades han estat molt curtes per a deduir si poden causar danys en un termini més llarg.

L'aigua s'emmagatzema sobretot en capes poroses de gres i s'extreu de la pedra: “En curt, és una espècie de spontex”, diu Angel Alkain, membre del grup Jaizkibel Mendia Babes Dezagun (JMBD). Aquest grup porta anys investigant el sistema de proveïment d'aigua de la comarca del Bidasoa. En les seves paraules, a més de l'impacte mediambiental, hi ha una altra raó important per a no utilitzar els pous de Jaizkibel: no hi ha necessitat d'aigua.

La mitjana anual d'aigua facturada pels iruneses i hondarribitarras en llars i empreses no ha passat de 6 hectòmetres cúbics en les dues últimes dècades; a més, el consum decreix any rere any –en 2013 només van ser 4,4 Hm³–. Tenint en compte el que pot escapar dels llits, els membres de la JMBD calculen que la demanda d'aigua és d'aproximadament 6,5 Hm³. Així, en la conca del riu Endara, principal reserva d'aigua del Bidasoa, hi ha gairebé tres vegades més aigua disponible que aquesta.

L'aigua d'Endara ve barrejada

Quan Nemesio Echaniz, enginyer de camins, va dissenyar l'embassament de Sant Antón del riu Endara, va pensar que Irun tindria en 1993 una població de 126.000 habitants i una capacitat de 350 litres diaris per habitant. Avui dia, el consum no arriba als 116 litres i Irun compta amb la meitat de la població que es pensava. L'embassament està situat en terrenys de Navarra, en Lesaka, i té capacitat per a emmagatzemar 5,5 Hm³ d'aigua. En total, la conca del pantà té 10,5 quilòmetres quadrats, dels quals s'extreuen 17,7 Hm³ d'aigua a l'any. De fet, el grau de pluviometria és molt alt, un dels més alts d'Euskal Herria: En aquesta zona es poden produir precipitacions superiors als 2.400 mm.

Però els mesuraments oficials de pluviometria d'Endara han generat una gran desconfiança. La JMBD ha denunciat que Txinzer va falsificar les dades entre 2007 i 2012 per a explicar que havia plogut menys. Així, les dades aportades per la mancomunitat en les seves memòries no coincideixen amb els del Govern de Navarra. Per exemple, Meteo Navarra va registrar 2.492 litres d'aigua per metre quadrat en 2007, mentre que Txinzer va anotar 1.916 litres, és a dir, gairebé 600 menys; en 2008 la diferència és de més de 700 litres, i en els pròxims anys es poden trobar diferències similars; en 2011, per exemple, es van oblidar d'anotar 1.000 litres per metre quadrat. No obstant això, en la memòria de 2013 el propi Txinzer va corregir les dades i va posar les xifres reals, sense donar més explicacions.

Per què aquestes incidències amb la pluviometria? Txinzer ho té escrit en el seu web: “La suposada major severitat de les sequeres en el futur i la tendència a l'augment del nombre d'habitants de la comarca fan necessari incrementar l'explotació de les aigües subterrànies de la zona de Jaizkibel”. La JMBD creu que la munidad manko- munidad ha volgut fer creure que en la conca d'Endara hi ha menys aigua per a justificar la construcció dels pous de Jaizkibel, “volen inventar les sequeres” ens diu amb fermesa Alkain. És més, els grups ecologistes asseguren que en els informes s'han ocultat infraestructures amb el mateix objectiu.

Què està passant en la central de Cansalada viada?

El petit embassament de Domi es pot trobar més amunt a la vall i abans de construir el d'Endara els veïns d'Irun bevien d'ell. Des de l'embassament es desvia l'aigua a través d'un canal a la central hidroelèctrica denominada Bacurutzeta i des d'allí s'aboca directament al Bidasoa, sense cap altre aprofitament. En 2006, Txinzer no va informar sobre aquest recurs en l'informe que justifica la necessitat dels pous de Jaizkibel.

Al juny de 2013, la consellera de Medi Ambient del Govern Basc, Ana Oregi, i el director de l'agència URA, Iñigo Ansola, van comparèixer davant el Parlament Basc a petició de Dani Maeztu d'EH Bildu. Segons Ansola, l'embassament de Domi té una capacitat de 0,36 Hm³, la qual cosa "no garanteix" el subministrament d'aigua. És a dir, quan parlem de la baixa quantitat d'aigua que s'aboca per aquest canal.

No estan d'acord els membres de la JMBD, explica José Ramón Enparan: “És una espècie d'arqueta de domi, no sols la quantitat d'aigua que s'acumula dins del pantà, sinó la quantitat d'aigua que és capaç de canalitzar”. Segons dades oficials, l'any 2013 la central turbinó 6,2 Hm³ d'aigua, quantitat que seria suficient per al consum de la població de la comarca del Bidasoa.

Els ecologistes creuen que el que està succeint en la central de Còpia de seguretat és una clau, ja que les dades aportades per Txinzer són molt diferents als que tenen entre mans. Per exemple, Txinzer diu que en 2008 la central va generar 1,8 milions de kWh, però segons un estudi realitzat per l'empresa d'enginyeria Ikaur per a la Diputació de Guipúscoa, aquest any es van produir més del doble d'aquesta quantitat, 3,9 milions de kWh. Els de la JMBD veuen l'ombra de les companyies elèctriques darrere i en més d'una ocasió demanen que el Comitè Nacional de l'Energia d'Espanya proporcioni les dades reals corresponents a aquesta central.

Argia s'ha posat en contacte amb els responsables de Txinzer per a aclarir aquestes denúncies, però la gestora de la mancomunitat, Leire Zubitur, no ha volgut respondre a les preguntes del setmanari. Acaba de començar en la gerència de Zubitur, després que Miguel Ángel Muñagorri, que li havia precedit durant molts anys, recollís el reardit. El Consell d'Administració de Chiatka està integrat, a més, pels electes municipals d'Irun i Hondarribia, governats pel PSE i el PNB.

La parlamentària del PNB María Eugenia Arrizabalaga va acusar de “conspiració” als membres de la JMBD en la compareixença que van realitzar en el Parlament Basc l'any passat. Segons Arrizabalaga, la “única” raó per la qual es construeixen els pous de Jaizkibel és que en cas de sequera la població disposi d'un subministrament d'aigua garantit: “Vam conèixer la sequera que sofrim en el 90. Jo pinso en com venien tots els dies a Zumaia amb l'aigua en les cisternes”.

Per a Alkain, la situació de 1989-90 i l'actual no són comparables. En aquells anys, la construcció de l'embassament de Sant Antón estava acabada “però el tub encara no s'havia posat, això també es pot veure en les fotos de llavors”, explica el d'Hondarribia. Per a Enparan, la qüestió de la sequera tampoc té justificació, ja que en els anys més secs la quantitat de pluja no ha baixat de 1.600 mm, prou per a satisfer la demanda d'aigua. D'altra banda, en cas d'emergència, també poden acudir als rierols de Jaizkibel, “com sempre s'ha fet”, diu Alkain; Txinzer té permís per a treure 4,4 Hm³ de la zona.

Condemnat pels tribunals

Els ecologistes han acudit en diverses ocasions als tribunals per la mala gestió de la mancomunitat. Al novembre de 2013, Eguzki va presentar una denúncia per l'escassetat d'aigua del riu Endara, que va afectar l'Ebre. Segons va publicar Argia, la Confederació Hidrogràfica del Cantàbric va multar a Txinzer amb 3.000 euros per desviar l'aigua cap al canal de Domiko i per no respectar el cabal ecològic que necessita Endara.

L'informe d'impacte ambiental també s'ha dut a terme en els jutjats. El Govern Basc va aprovar una avaluació “simplificada” del projecte de construcció dels pous de Jaizkibel i els ecologistes opinen que hauria d'haver-hi un procediment més precís. La Fiscalia de Medi Ambient, per part seva, ha rebutjat la petició de la Fiscalia.

En qualsevol cas, els membres de la JMBD volen aconseguir més protecció per a resoldre els seus dubtes sobre la gestió de l'aigua a la comarca del Bidasoa i evitar l'afecció als aqüífers del mont Jaizkibel. Per exemple, es dirigiran a la Diputació de Guipúscoa, ja que consideren que aquesta institució té responsabilitats en la matèria.