Astronomiazalearen buruko mina
Eskinoso batek mila ezkur jaso eta ezkutatu omen ditzake negurako. Bada 5.000 ere pilatu ditzakeela dioenik. Iritzi guztietako zientzialari eta astronomiazaleak daude... Bakoitzak berea dio, baina eskinosoari ez diote bere distira urdina kenduko.
Eskinosoa bezalako balakaririk ez dut ezagutzen. Kantu, buila, zalaparta, pio, txio eta txorrotxio, denetik dario. Haren kantu losintxari guztiek belarriak laztantzen dizkidate, maite-maite. Eta hori egiten dakienak ez du buruko minik.
Zientzialari eta astronomiazaleek, bai, makina bat buruko min izaten dute. Buruko mina buruko minaren ondotik. Izan ere, mila edo 5.000 ezkur diren zehatz jakin behar hori ez da eraman erraza izango. Ohaideari galdetu behar... Eta mundua buruko minaren inguruan deraikitela iruditzen zaie. Koitaduak. Ardozalearen buruko mina...
Sufre dioxidoa (SO2) azukrea alkohol bilakatzeko hartziduran bertan sortzen da. Antioxidantea da, eta mikrobioak haztea eragozten du. Baita suntsitu ere. Hain langile fina izanik, ardoei aparteko sulfito dosiak ematen zaizkie. Horrela, ardogileak badaki bere ardoak luze iraungo duela, buruko minak buruko min. Ardogileak bere buruko mina kentzen du, eta edalontzian edaleari eman. “Sulfitoak dauzka”. Buruko mina beretzat. Astronomiazale izan edo ez, ardoa edan eta buruko mina izatea ez da harritzekoa. Sulfitoaren lanak dira. Azpilanak. Ardogintzan erabiltzen den sufrea petroliotik eratorria baita. Petroliotik ardora, gure erregaira.
Egungo ardo onenak sortzen ari den ardogintza biodinamikoan, astronomiazaleen ilargiari eta planetei aparteko garrantzia ematen dietenak sumendietako sufre naturala erabiltzen hasi dira. Erromatarrek Etnakoa omen zerabilten. Haiek bai jakin buruko mina eta astronomiazalea zer ziren.
El dia sobrepassa la nit amb l'equinocci de primavera. Enguany ha ocorregut el 20 de març, a les 22.59 hores, obrint la porta de la primavera. El prefix Eki significa el mateix. Fins llavors la nit havia estat més llarga. El dia i la nit van tenir dotze hores. Des de llavors el... [+]
Fa molt temps que el temps està en la nostra línia, però el clima és relativament recent. No cal aclarir massa el que és el canvi climàtic. Explicar què és el paisatge sí que és una necessitat més vermella. Està en plena actualitat organitzar conferències, taules... [+]
És el moment de recollir els fruits i posar-los en camí a l'almàssera. Pera (Pyrus communis), poma (Malus x domestica), raïm (Vitis vinifera)... Sembla un camí curt i ràpid, però cal treballar un munt de marrades i les seves variants fins que el fruit es converteixi en... [+]
Al País Basc l'agricultura és la història de la colonització permanent. Com a tot arreu. Abans no es conreava la terra; abans no se sembrava la collita; es gaudia del que abans no es menjava. Ho havien portat tot d'una altra part. Moltes d'aquestes històries han estat escrites... [+]
Tornant als vins que s'elaboren amb els cultius, el lligabosc esquerre (Humulus lupulus) és conservadora i agregadora de tast amarg. La unió de cultius i lligaboscs produeix molts bruts dolls, especialment als països de la cervesa. Un amic m'acaba d'explicar les històries de la... [+]
A la nostra casa ho vam conèixer amb el nom de lligabosc (Humulus lupulus). De fet, s'ha treballat a tort i a dret en les riberes del riu del nostre país, coincidint amb l'expansió de la cervesa. Hem après que se'n diu també llagosta, cervesa, cervesa, berruga i herba a... [+]
La primavera m'ha portat el tema al nas. C. treballava en diversos centres de recerca de Nova York. Bushdid, M. Oh! Magnasco, L.B. Vosshall i A. Un article publicat pels científics Keller al març de 2014 en el prestigiós “Science Magazine” va produir un gran renou. El... [+]
Acaben els curiosos dies interanuals, els que es mengen i beuen de les emanacions de la terra. Menjaré del millor al millor. Suposadament. Ampolles de cava i xampany pesades són fàcils de ballar. Encara que avui dia són de tota mena, abans era la sidra de l'altre barril. Quan... [+]
