L'amiant, el mineral cancerigen també anomenat asbest, ha estat emprat en empreses i habitatges –que encara s'utilitza en alguns llocs– i està sent un assassí silenciós, sobretot perquè en respirar-lo causa càncer de pulmó. Segons l'Organització Mundial de la Salut, cada any moren 107.000 persones per inhalació d'amiant al país. Al voltant de 125 milions de treballadors corren el risc que es converteixi en un mineral letal. Fins a 2030 es preveu que 300.000 persones moren a la Unió Europea.

El País Basc no està aïllat. Hi ha 175 empreses que han utilitzat amiant. Tenim dades registrades en Hego Euskal Herria des de 2008: Més de 150 extreballadors han mort en l'accident, que s'ha saldat amb danys materials. Al gener d'enguany han mort cinc persones: Dos treballadors de l'empresa CAF i un de Drassanes Espanyoles, Indústries Químiques de l'Urumea i Kaefer, tots dos en Bizkaia. Els treballadors de CAF van realitzar la setmana passada un atur d'una hora en record dels companys morts en l'accident. En la planta de Beasain han mort ja 25 persones i sumand les de les plantes d'Irun i Saragossa són ja 60 els treballadors que han mort en amiant.

Gràcies a la labor de l'Associació de Víctimes de l'Amiant d'Euskadi i dels sindicats, aquestes víctimes han estat rescatades de l'oblit. Els seus familiars tenen moltes dificultats perquè Osakidetza no reconeix que es tracti d'una malaltia laboral. I en les empreses també tenen moltes dificultats per a accedir a les indemnitzacions que són el seu dret. Les víctimes han d'acudir als tribunals, amb una tramitació lenta i sense eficàcia. Això s'hauria evitat si l'administració acceptés la constitució d'un fons de compensació, com es fa en altres països europeus. Si no hi ha problemes per a rescatar als bancs de la fallida, que li han donat a Bankia 60.000 milions d'euros, per què no es “rescaten” als treballadors assassinats per amiant, indemnitzant als seus familiars?