Teniendo en cuenta els treballs que heu vist en l'edició d'enguany, s'està imposant la tendència a la producció documental?
Sense adonar-nos, s'han repetit tres directors que han estat en alguna edició anterior a Ikuspuntua: Antoine Boutet, Eric Baudelaire i Adam Gutch. No ho hem fet expressament, però això vol dir que estem al fil dels responsables anteriors i és un bon rècord, no som a favor de la fractura, de la destralada; els pioners han posat el festival en un lloc admirable i han hagut de caminar per aquest lloc. Quant als temes tractats, no són molts: Estic plenament d'acord amb el que diu Giorgio Agamben, les històries del món entren en les set classificacions i ja està. Els éssers humans seguim en això: amor, denúncia, perdó... El que canvia és la forma, el paisatge, les persones… però l'essència és el mateix que sempre.
A què us heu fixat en el procés de selecció? Què li demanes a un documental?
Tenir un pario, sentir un cap que pensa al fons i posposar preguntes sense resposta. L'esperit del festival és Jean Vigo, un esperit independent que explorava senderes, i aquest és el nostre punt de partida i el nostre objectiu. Busquem documentals atrevits, atrevits i agressius, capaços de sacsejar les entranyes, que neixen del cor o del ventre, i no de la butxaca.
Quina responsabilitat té el documental sobre la realitat i el que està comptant, sabent que no hi ha una mirada neutra?
… i no ha de ser mai neutre. Això era el que Jean Vigo volia dir amb urgència en inventar l'expressió “el punt de vista documental” (d'aquí va prendre el seu nom el festival). El documental no és més que un retrat de la realitat, balla amb la realitat. A vegades és el documental el que governa en aquesta dansa, i en unes altres és la realitat la que marca els passos. Quant a la presència de l'autor, jo posaria la barrera, però sempre hi ha presència de l'autor.
Les pel·lícules que competiran en Punt de vista s'han centrat en temes d'actualitat, o predominen temes universals?
Alguns són denúncies, crits, i d'aquí s'aferra a l'actualitat. South to North, sobre el gegantesc projecte xinès de transport d'aigua d'un costat a un altre, és una pel·lícula impressionant; Our terrible country parla de tots els dimonis de Síria; o Letter to Max és un exercici molt recomanable, planteja si Abkhàzia existeix o no una “nació fantasma”. Uns altres parlen de temes universals: de la mort Before we go i Petjades, és un viatge poètic L'home congelat, és el retrat de l'artista pur Patrick Neu en Le Complexe de la Salamandre… Hi ha de tot. Segons diuen els enòlegs, la secció oficial d'enguany és un arno preciós capaç de recollir tots els sabors.
De cara a les sinopsis dels curtmetratges, sembla que trobarem treballs més artístics que en els llargmetratges. Heu premiat l'experimentació?
Sí, les distàncies curtes semblen oferir més o menys possibilitats de realitzar un altre tipus d'exercicis. Per exemple, l'OUT espanyol ens compta un partit de tennis, però sense mostrar als tennistes; en Super Unit se'ns mostra un habitatge especial a Polònia, saltant de l'habitació a l'habitació, i tres segons són suficients per a retratar a una família; o l'assaig Rainbow´s Gravity analitza la influència del color en el nostre dia a dia.
França és el país productor que més repeteix entre els documentals seleccionats per a la competició. És especialment un país fèrtil en el món de la documentació?
Es relaxa en la cuina des del moment en què agafa el ganivet per a tallar la ceba, estant en deute amb França. Al cinema el mateix: no oblidis que és una invenció local, i potser no és tan fàcil escapar de França quan parlem de cinema. En els cicles organitzats també es denominaran noms francesos de pes: Jean Epstein, Louis Delluc, els germans Lumière…
El programa tractarà sobre els documentals que Orson Welles va realitzar sobre el País Basc: Pays Basque I (The Basque Countries) i Pays Basque II (La Pelote Basque) Diria que va demostrar quina Euskal Herria?
El senyor Welles vi a buscar un paradís i es va trobar amb una família que l'havia descobert abans que ell: Wertenbakenses. Encara que vivien en Ziburu, eren estatunidencs. En un principi van venir a passar una setmana, però el jove Chris Wertenbaker (un noi d'11 anys que apareix en el documental d'Orson Welles i que fa de guia en la pel·lícula) em va contar que una vegada que va caure corrent en la costa de Ziburu, un veí (Llavor Telleria) li va portar a la seva casa després que la seva mare li digués: “La gent d'aquí és com la gent, aquí ens quedarem a viure”, i van estar set anys en Ziburu. Chris Wertenbaker es va assentar en la nostra costa i va ser una guia immillorable per al director estatunidenc sobre el joc net, les danses basques o el basc. Ho tindrem aquí, en l'obertura del festival.
També es projectaran altres treballs de cineastes que han rodat en Iparralde. Què han subratllat sobretot, hi ha elements comuns?
Són veritables tresors. Imagina't, en quin racó del món han estat tantes vegades per a fer un retrat d'una cultura de cineasta de cinema, o per a atrapar un paisatge? No se m'ocorre res més. És més, es pot seguir sense sortir dels nostres racons tota la història del cinema! Després de filmar els germans Lumière el moviment del tren i la sortida dels treballadors, van venir a Biarritz a buscar un altre moviment: les ones. Havien agafat les ones prop de la Roca de la Verge. El primer sonor, gravat en l'exterior, va anar en 1930 i també per a aquest invent el mestre Maurice Champreux va triar als bascos, en qualitat de cantants populars. Va recollir les primeres paraules rodades en basca i tot això ho veurem en el festival, que enguany compleix 30 anys. M'agradaria esmentar també la desconeguda pel·lícula rodada per Louis Delluc en 1921, una autèntica joia: després de repassar tots els racons, va triar per a la pel·lícula els vessants de les muntanyes que miren a la mar d'Ascain, que considerava la llum més bella del món.
Han estat tres les mirades enrere organitzades: Dedicat al cineasta escocès Margaret Tait, sobre documentals protagonitzats per les illes i sobre Isidoro Valbuenos en La gelosia, que reflexiona sobre els límits de la cinematografia.
Al cap i a la fi, tots tenen com a base les illes i els documentals sobre nosaltres, perquè els bascos hem estat i som una illa, i per això hem despertat l'interès de tants documentalistes. Margaret Tait es va crear en una de les illes de l'Orchada (nord-est d'Escòcia) i aquesta illa té una gran presència en les seves pel·lícules, on va dedicar una pel·lícula poètica i profunda al riu Orquil. Com a complement a aquesta retrospectiva, en divuit pel·lícules es projecta un cicle que ens permetrà visitar vint-i-dues illes i mitja: mostrar les mil cares d'una illa que pot ser un paradís, la cabanya dels artistes, la cruel presó…
I el mateix Isidoro Valcárcel Medina és una altra illa, o millor dit, un nàufrag. Proposem una relectura dels naufragos, Robinson Crusoe i [Crusoe allibera dels nadius] El divendres volem crear un debat sobre els personatges: qui és el vencedor i qui el perdedor? En el cas de Valcárcel Medina, estem davant un naufrago de l'art, un dels precursors de l'art conceptual, un artista que mai ha venut obres d'art. Vindrà a Pamplona/Iruña per a presentar de nou la pel·lícula que va estrenar aquí en 1972.
A més, Ikuspegi crearà la pel·lícula The Darkness Collection, que es podrà veure en ETB2. Es tracta d'una selecció de 38 curtmetratges que giren entorn de la foscor, des de la mirada de 42 directors. Tu has guiat el projecte.
Un dia vaig rodar la meva foscor al poble dels meus pares, tots tenim una foscor, i el meu està en aquest poble. Vull dir que hi ha un lloc on sentim la foscor d'una manera molt personal i forta. Se'm va ocórrer demanar a altres cineastes que s'encarreguessin de filmar la seva foscor per a crear una col·lecció. La foscor és un concepte molt ampli, més del que es creï, no sols està relacionada amb la nit, sinó que també existeixen foscors durant el dia o quan hi ha llum. I cadascun porta el seu. Per a un cineasta de San Francisco, la foscor (el melic d'una dona), per a un director finlandès, el gegantesc creuer que travessa la nit… Ha estat molt bonic recollir aquestes foscors en la bústia. M'han manat per tots els racons del món i a vegades posava un sobre “lleuger”… Molt bonic, no? Amb les tenebres lleugeres he fet una pel·lícula llarga. Sense pausa, emetrem tres hores de pel·lícula en una sala fosca i especial situada en els budells de Baluard, i la gent podrà entrar i sortir en qualsevol moment, ja que la pel·lícula no té principi ni fi, és també foscor.
La pel·lícula del navarrès Itsaso Arana John i Gena serà l'encarregada de clausurar l'edició d'enguany.
Itsaso ha fet un exercici molt recomanable. La pel·lícula conta i reconeix amors, misteris i sentiments. La mateixa mar serà a la sala i realitzarà una acció en directe sobre la pel·lícula; no sabem què, perquè sempre és diferent, sempre per sorpresa. Ens ha semblat oportú acabar el punt de vista, perquè després de parlar d'amor, celebrarem la festa tots junts.
Martxoaren 2an zabalduko dizkio ateak Iruñeak zinema dokumentalari eta hilaren 7ra arte gertuko eta urruneko obrak bilduko ditu Punto de Vista jaialdiak ikuspegi kritiko, sortzaile eta esperimentalez. Aste osoan egongo dira ikusgai lan ugari, baita zinemarekin zerikusia... [+]
René Le Henaff zuzendariak hiru dimentsioen teknikarekin esperimentatzeko Euskal Herrian grabatu zuen filma aurkitu du Josu Martinez zinegile eta ikerlari bilbotarrak. Euskadi filmaren lau emanaldi egingo dituzte martxoan, Bilbon, Iruñean, Donostian eta Baionan.
Oskar Alegriak Punto de Vista –lagunartean Ikuspuntu– zinema dokumental jaialdiko zuzendaritza artistikoa utziko du aurtengo edizioaren ondoren. Hala iragarri du jaialdiak bere webgunearen bitartez, programazioaren berri ematearekin batera. Emak Bakia baita filmaren... [+]
El festival Punt de vista de Pamplona/Iruña va oferir dissabte passat gairebé tot el dia al director José Luis Guerin, abans del tancament de la desena edició. Al matí va presentar L’Accademia delle muse amb bona entrada: “Ens hem reunit més gent que en l'acte del PNB i... [+]
Guillermo Moncayo kolonbiarrak zuzenduriko Echo Chamber filmak lortu du dokumental onenaren saria, Ikuspuntu Nafarroako Zinema Dokumentalaren Nazioarteko Jaialdian.