El dia 17 de gener l'espai del Parany es projectava amb un cel clar i agradable. Miguel, amb la txistorra i el vi, s'ha posat a la feina. “Auzolan”, he escoltat a més d'un aquesta paraula en basca, només aquesta paraula, declinant “en auzolan”. La zona està definida, els més experimentats tenen forats fets, les plantes preparades... dels nens als avis, és un treball divertit, ficar la planta en el clot i envoltar-la amb l'aixada amb argila. En dues hores es donarà per compliment l'objectiu de plantar 1.000 arbustos. No obstant això, el projecte de l'Oinez Basoa de la ikastola de Sangüesa és arribar aquest mateix any a 3.000 plantes. D'aquests 3.000 avalen, de moment, a més de 1.350 ciutadans i empreses de tot el país. De fet, Oinez Basoak ofereix aquesta possibilitat, amb 10 euros, d'afegir una planta al bosc que serà patrimoni de tots. Qui vulgui protegir un arbre de qualsevol racó del món pot fer-lo a través de la pàgina web www.oinezbasoa.com. Segons ens han reconegut els membres del projecte, les empreses que no han col·laborat amb la ikastola i el basc han contribuït de manera important a alleujar els deutes mediambientals. Els xavals han senyalitzat amb molta il·lusió la planta protegida per ells mateixos, dibuixant taules de fusta. Mentre uns treballen en el camp i altres en la pintura, joves entusiastes de l'acció han començat a llançar pel seu compte boles que donen nendo en la gegantesca Xina. No és la primera vegada. “Ajup-te molt per a tirar-ho amb més força. Jo he agafat un una mica més petit, se sosté millor”...

De la recuperació de l'abocador al bosc comestible

El de Sangüesa és el quart Oinez Basoa (Arbizu, Tafalla i Tudela) posat en marxa per les ikastoles navarreses. Navarra és una manera d'equilibrar la petjada ecològica que genera Oinez i el bosc com a tal és una escola viva. Quina millor classe?

Quan la ikastola que organitza el Nafarroa Oinez planteja la possibilitat de posar en marxa el bosc, intenten diferenciar el seu bosc dels altres. Iker Armentia, membre de la ikastola de Sangüesa, ens ha explicat les característiques d'aquest bosc recentment plantat: “Estem en l'antic abocador de Sangüesa. L'abocador es va tancar fa 8 anys i un dels objectius del nostre Bosc Oinez és recuperar aquest espai. A pesar que existeix una gran capa de terra sobre les escombraries, les escombraries que es troba en la part baixa provoca una gran contaminació en aquesta terra. Per tant, les plantes que hem plantat són les que s'adapten bé a elles: les que demanen poc, les petites, les que no necessiten molta aigua: Farigola, romaní, sàlvia...” són les plantes aromàtiques les que s'enfronten, per tant, als gasos que surten dels tubs negres que sobresurten pel sòl. A més de la recuperació de les terres de l'abocador, el projecte de Sangüesa comptarà amb altres dues línies. Armentia ha continuat explicant: “Atès que a Sangüesa existeix una gran tradició de conrear l'horta, plantarem un bosc comestible en una altra zona de 1.500 metres quadrats que es troba prop d'aquí. I també té una tercera pota: els rius són els que uneixen a tots els pobles d'aquí. I els dos rius principals de la zona, Irati i Aragó, conflueixen a Sangüesa. En les ribes d'aquests grans rius col·locarem barraques per a ocells”.

Pròxim bosc, Baztango

A Sangüesa també han acudit els altres membres d'Oinez Basoak. A aprendre amb la major curiositat, el grup de treball de Baztan que enguany acull la festa Nafarroa Oinez. Ells són els que plantaran el pròxim Bosc Oinez. Manolo Lizardi, membre de Baztan, ens ha explicat que aquest cinquè també farà la seva aportació especial: “A Baztan més del 80% de la superfície total és comunal. Nosaltres hem demanat a l'Assemblea General de Baztan que faci Oinez Basoa en un lloc especial, en els terrenys que donen a la costa”. A més de l'organització comunal, es distingiran les plantes que s'introdueixen: Carpa o freixe de faig (carpinus betulus) i llorer portuguès o lloro (prunus lusitanica). “El que anomenem el lloro, l'únic lloc que es pot trobar a Navarra està al Baztan, a la comarca d'Urritzate. I és una planta reduïda en la Península Ibèrica. I el freixe de faig, baixant dels Pirineus per tota la Península Ibèrica, només es pot trobar el salvatge en les Cinc Viles, entre Igantzi i Arantza”.