Ricardo Alarcón, un dels màxims dirigents cubans durant anys, ha afirmat que Obama va colpejar "timó" a la història el 17 de desembre de 2014. Aquest dia, el president estatunidenc va reconèixer que el bloqueig econòmic de mig segle ha estat un fracàs i es va posar en marxa el camí per a tornar a contactar amb Cuba. Difícilment ho creuria Alarcón en 2005, quan ho vam conèixer vestit amb una txapela en el Boulevard de Donostia. “El que m'agradaria és viure el major temps possible per a ser testimoni dels canvis que es produiran en el món”, ens va dir en aquella ocasió. I així ha estat.

“Ricardo Alarcón? On està aquest fill de puta?”. Luis ha parlat sense embuts mentre bevem el mojito en un petit local situat entre els carrers Sant Martí i Amistat del Centre de l'Havana. Per a ell a Cuba hi ha tres coses bé: salut, educació i seguretat. Tota la resta és la “merda”.

–La decisió d'Obama, què és per a vostès, una victòria?
-Per descomptat!
-Del poble cubà?
–No, la victòria dels de dalt.

Luis treballa en una funerària quan no està parlant amb els turistes. El basc té amics i amigues, l'hernaniarra Joxe Mari Larretxea és el seu amic i company de viatge. “Quan escribes aquest article, posa't que un negre et va preguntar què pensen els bascos de la relació entre els Estats Units i Cuba”.

Els amplis sectors i moviments d'Euskal Herria han demostrat des de fa temps una gran sensibilitat cap a Cuba. El portal Cubainformacion.tv que s'ha convertit en un mitjà important per a trencar el bloqueig mediàtic és creat per agents locals, per exemple. Al desembre es va dur a terme la campanya Bostak askatu, una iniciativa que es va aprovar en 25 municipis a favor dels cinc presos cubans que van ser trobats infiltrats en grups anti-revolucionaris estatunidencs.

Ja han tornat! diu la pancarta que està penjada en un edifici oficial. El clam per l'acostament dels cinc presos s'ha convertit en una important eina per a fer front a l'imperialisme i crear xarxes de solidaritat. Per això, l'acceptació de l'intercanvi de presoners per part del Govern d'Obama s'ha entès com una garantia per a acabar amb el bloqueig. En el Congrés, el líder dels estatunidencs ha dit alt i clar: “In Cuba we llauri ending a politicy”, però està per veure si l'arquitectura legal del bloqueig té la suficient sal com per a desfer-se.

Esperanza i prudència

El carrer Zulueta, que en el seu moment separava la muralla de l'Havana, es veu acolorida i alçada des de la finestreta de l'almendrón o artefacte autopropulsat que fa de taxi. No obstant això, a la sortida de la vella Havana, es pot endevinar una ciutat que ha sofert cinc dècades de bombardejos de baixa intensitat.

No ho penseu! S'estan renovant molts llocs”. L'esperança es nota en les paraules del conductor, qui ha leido en el diari Gramma que la indústria automobilística té molt interès a entrar a Cuba. La pressió dels poders econòmics ha tingut a veure amb el canvi d'actitud de l'administració estatunidenca. Els inversors estan famolencs. Hi ha qui diu que quan comencin a buidar els habitatges per a reurbanitzar el centre de l'Havana, les famílies que viuen allí notaran que el bloqueig ha acabat. Esperanza i prudència: “El vell refrany diu que el diable no et donarà res, però si t'ho donen, enverinat”.

El que durant tants anys no pot ser destruït, l'imperi continuarà maquinant. Però ara, almenys, les notícies venen en sèrie: Washington acaba d'agilitzar les rigoroses llicències que tenien els estatunidencs per a viatjar a Cuba, i també ha augmentat la quantitat mínima per a enviar diners a l'illa de 500 a 2.000 dòlars. El Banc Central de Cuba, per part seva, emetrà bitllets de fins a 1.000 pesos amb la finalitat de reduir la diferència entre les dues monedes del país.

La vespra de Sant Sebastià va ser la delegació de senadors demòcrates a l'Havana, on va conversar amb els ministres del Govern de Raúl Castro. En aquesta visita es va plantejar de nou la possibilitat d'obrir una ambaixada.

Relat congelat

Cuba ha estat seu de l'Imperi molts anys abans. En la Plaça d'Armes de l'Havana es manté en peus el Palau dels Capitans Majors, casa dels governadors d'Espanya. Davant, ceiba, endavant, els esclaus negres castigaven l'arbre. A principis del segle XIX es va construir un temple darrere d'ell i el relat posterior, promogut pel bisbe alabès Díaz d'Espasa, el va convertir en símbol de la llibertat. El poder en un costat, la llibertat en l'altre. I en el centre, els llibres.

Federico és enginyer d'estudis, però el treball es dedica a la venda de llibres. Al parc de la Plaça d'Armes també es poden trobar valuosos llibres d'història entre les nombroses cròniques de Ché i Fidel. Hem localitzat al bibliotecari preguntant-li pels treballs sobre el comerç de sucre i la construcció de ferrocarrils. “Vols saber realment el que va passar? Perquè no llegiu els llibres d'ara, sinó els del capitalisme”, ens diu. I ens ha enumerat els altres grups guerrillers i directoris que van existir a més del Moviment del 26 de Juliol: “Ells també van fer la revolució, no sols Fidel”.

En aquesta perla del Carib, en la qual a poc a poc es van reconstruint els edificis colonials, el relat dels uns i els altres continua tenint bigues de gel.