If Matxikote diu que la sentència és coneguda: "Anul·laran la nostra decisió. Això ho sabíem abans de prendre una decisió”. Però, què hi ha en el projecte del grup Uztaritze Bai que va guanyar governar el poble a través de les votacions? L'electe responsable de la llengua ens ha dibuixat un nou recorregut per aquest poble.

22 dels 29 càrrecs electes

Al març de l'any passat es van renovar els consells de la Casa del Poble en Iparralde. En Uztaritze –fins llavors era alcalde Dominique Lesbats; en línia amb les doctrines polítiques de la República– Uztaritze Bai va prendre el Consell Popular. Sota el mandat del nou alcalde, Bruno Carrere, la primera decisió va ser la següent: “El basc és una llengua oficial en Uztaritze, en la mateixa mesura que el francès”. El ple es va pronunciar per majoria de 29 electes, és a dir, per 22 electes d'Uztaritze Bai. Cap dels opositors va votar en contra. L'endemà, el prefecte Durand, representant de l'Estat, va portar la decisió als tribunals. “La decisió no ha estat presa contra ningú. Va ser presa democràticament, basada en els drets dels ciutadans, en textos que diuen que són la base de la democràcia. No obstant això, la sentència confirmarà el que sempre hem dit: La democràcia francesa no respecta els drets de la ciutadania basca”, assegura l'electe abertzale. I encara més: “Amb aquesta decisió hem volgut garantir el mateix dret per a tota la ciutadania, tant en basca com en francès”.

6.000 habitants. 75 empleats municipals

Fins a la Revolució francesa, Uztaritze va ser la capital de Lapurdi. El grup municipal Uztaritze Bai es va fundar en 1989 per a Fer Vida Popular (HBD). El grup abertzale, per legislatura, va passar de ser electe a cinc. A pesar que el vot ha estat suficient, la seva força no s'ha reflectit bé a la Casa del Poble, ja que el sistema electoral francès és proporcional. En l'anterior legislatura va obtenir cinc electes. Encara que s'havien aliat amb la candidatura d'esquerra, pel 2% dels vots no van aconseguir destituir l'alcalde de Lesbats. L'any passat es va conformar la candidatura d'Uztaritze Bai, impulsada pel col·lectiu Herria Bizi Egiten. Varis han coincidit a reivindicar a l'Ajuntament l'Oficialitat del Basc com una decisió valenta. If Matxikote diu el contrari: “Per a nosaltres no. Per als d'HBD no, per a nosaltres és la continuació de la nostra política. Quan completem la llista es van posar cinc punts, un dels quals és que el basc sigui l'idioma oficial. Ha arribat gent nova a la nostra llista. Alguns nacionalistes, uns altres no tant”. No obstant això, el programa de votació va ser aprovat per tots ells. Segons Matxikote, Uztaritze Bai va escriure clarament que, en l'execució de la política lingüística, se li donaria aquest estatus al basc: “Que el basc és o volem el mateix que el francès”. La decisió presa no era infundada, estava ja acordada. S'imposa la pregunta: Oficialitat sí, però és l'Ajuntament bilingüe? Resposta: “No, encara no. En el Consell del poble els bascos som menys d'un terç. Les reunions les celebrem en francès, algunes vegades en basca, però no tantes com vulguem”.

Uztaritze Bai ja ha començat a aplicar les mesures per a convertir l'Ajuntament en un edifici bilingüe. En primer lloc, per a garantir la recepció en basca. Des dels seus inicis s'ha planificat amb els treballadors, són 75 a l'Ajuntament: “Qui sabia basc. Qui no. A quin nivell? Quina era la seva inquietud? Perquè la implicació no és igual per a tots, encara que diguem que acceptem el bilingüisme”.

Prop de 40 treballadors municipals van dir que volen estudiar i estan treballant la manera de fer-ho. Tanmateix, això exigeix un pressupost, amb un nivell d'organització mínim. Col·laboració amb AEK: “Les relacions són fructíferes. Ens va sorprendre conèixer el número d'euskaldunes que hi ha entre els caps dels serveis de la Casa del Poble. Desgraciadament, com tenen poc ús, ho fan només en francès”.

El màxim responsable de la política lingüística assegura que si la ciutadania té voluntat es poden garantir els drets. Per a començar, cal lluitar al poble. La Casa del Poble és el congrés més pròxim de la democràcia, amb legitimitat per a prendre decisions. En les seves paraules, el pas donat pels representants d'Uztaritze Bai ha estat natural: “Tenim un mandat de sis anys per a posar en marxa una política lingüística eficaç. L'Estat posarà en marxa la nostra decisió de manera il·legal i coneixerem els obstacles que posarà en marxa. No obstant això, nosaltres veiem possibilitats de fer política de país d'una altra manera”.

Pioners

En la resta de les cases d'Iparralde hi ha consells nacionalistes que governen en les últimes legislatures, però no han pres una decisió tan gran com la d'Uztaritze Bai. “És hora de demostrar que som capaces de fer nous passos. Per a conscienciar, per a començar. I no sols es tracta dels euskaltzales, sinó que és una tasca de tots. La nostra decisió ha estat la d'espantar als mals fantasmes que hi ha entorn del basc. No sols per a reivindicar els nostres drets de cara a l'Estat, sinó per a parlar i promoure el basc per a la ciutadania”. És a dir, la teoria és una cosa i la praxi és una altra. Hi ha una certa tendència a difondre el “fantasma” del basc, la qual cosa imposaran. Matxikote ens diu: “Sí, per descomptat. Però nosaltres, en aquest primer any, sent a la Casa del Poble, hem pogut explicar millor la nostra actitud cap al basc. Estem treballant bé els textos. Hem demostrat que el tema no és estúpid. Que és legítim defensar la llengua. Sempre hi ha ‘pors’, hi ha postures oposades ‘d'amagat o a la vista’. Es tracta de ‘cuidar-les’. Conrear bé la ‘contrarietat’ de la gent”. Per exemple, un dels
opositors a l'assemblea municipal va mostrar els seus dubtes respecte a la política del basc. La resposta del responsable de política lingüística és la següent: “Nosaltres no volem imposar el basc. Al contrari, volem treballar les possibilitats i els drets del basc perquè sigui garantida en la mesura en què ho faci el francès”. En cas d'improperis, l'actitud és aquesta: prendre'ls bé i repel·lir-los adequadament per a afrontar-los.

Qualsevol que sigui la resolució del Tribunal Administratiu de Pau, la Casa Consistorial durà a terme la política en aquesta adreça: “Nosaltres, mentre estiguem en el poder, tindrem en compte totes les observacions, les treballarem amb la ciutadania, però sempre garantint l'ús del basc”. El mandat de la Casa del Poble podria canviar en el futur, però encara així, volen explicar i desenvolupar bé la política del nou govern impulsada per Uztaritze Bai: “Els qui no comparteixin la nostra opinió veuran què fer quan assumeixin el poder. Mentrestant, es posarà de manifest que la defensa del basc no és una actitud contrària a la ciutadania. L'important per a nosaltres és demostrar que el basc té lloc en la vida quotidiana”.

La decisió de la Casa del Poble ha tingut una àmplia repercussió en els mitjans de comunicació de tota Euskal Herria: “Alguns no esperaven la decisió, i per això el ressò. Per als de la nostra generació és increïble però natural. En Uztaritze Bai estem de tot. No tots tenim el mateix camí polític. No obstant això, alguns de nosaltres volem viure en basc, aquest ha estat sempre el nostre desig, hem lluitat en aquest objectiu. Per descomptat, ara, la Casa del Poble, una institució democràtica popular, ha pres una decisió administrativa. Aquest és l'assoliment”.

Sí, ha estat un gran assoliment. Perquè hi ha un costat de la porta a la porta: “Sí, en qualsevol cas, jo vaig triar la meva condició de basc. Nosaltres hem après basc per a viure en basc. No hem fet aquesta elecció per a parer, és una elecció, no una elecció bonica o valenta”.

En la República no hi ha una altra llengua oficial que el francès. El basc no és legal. La Casa del Poble d'Uztaritze, no obstant això, vol el basc legítim. Per decisió popular. Democràticament.