Sense alarma, però atent
- No hi ha motiu per a l'alarma, però tampoc per a distreure's. Als pobles més euskaldunes, el castellà també està fent el seu camí. És el cas d'Asteasu, Alegia, Amezketa i Berastegi. El lingüista Mikel Artola ens ha parlat sobre els detalls d'Alegia.
Xabier Bengoetxea té estudiats quatre nuclis urbans de respiració de la comarca de Tolosaldea, els Centres Respiratoris, els Recognoscibles. Recollits en l'observació de l'estat d'algunes zones respiratòries. Ha estudiat dades demogràfiques, sociolingüístics d'Asteasu, Alegia, Amezketa i Berastegi i ha conclòs que les zones respiratòries són fortes i que no hi ha motiu per a l'alarma. No obstant això, les tendències que es repeteixen en les zones respiratòries també es donen en quatre localitats: el número d'euskaldunes ha descendit, encara que en menor mesura,; el nombre de persones que tenen el basc com a idioma d'origen ha descendit; i el nombre de persones que es dediquen exclusivament al basc a casa també ha descendit. Entre altres coses, els euskaldunes estan parlant a casa en basc i castellà, i al carrer mantenen més el basc. Aquestes són les principals conclusions del treball de recerca que ha realitzat Bengoetxea sobre aquest tema. En la següent pàgina, el portal de Tolosaldea ha entrevistat l'alegiarra Mikel Artola. El ciutadà que ha estudiat Filologia admet que té poca consciència de ser el centre de la llengua basca al poble, i encara que es diu que en aquesta mena de pobles bascos viuen completament en basc, no és del tot cert.
Incidència de l'ordenació del territori
Als pobles petits els petits canvis també poden influir. Si en Asteasu es construeix una sèrie de cases, pot ocórrer que la majoria dels nous habitants no parlin basc, o que amb els nouvinguts no ho facin en basc ni en castellà, ja que la nova urbanització està ben acordada i els nouvinguts no tenen intenció de participar en la vida del poble. És a dir, que l'ordenació del territori influeix en l'ús de les llengües, encara que no és l'únic factor.
Per a reflexionar sobre aquest tema, la Diputació Foral de Guipúscoa, UEMA i el Consell, en col·laboració amb la UEU, van organitzar al gener de 2014 la I Jornada Territori i Llengua. El curs tindrà continuïtat i els dies 5 i 6 de febrer se celebraran en Donostia-Sant Sebastià les segones jornades sobre els reptes i instruments específics per a la incorporació de criteris lingüístics en l'organització territorial.
Mikel Artola Alegian jaio zen duela 24 urte, eta egun, bertan bizi da. Euskal filologian lizentziatua, soziolinguistikako masterreko ikasle da orain. Bertsozale Elkarteko kidea ere bada, eta bertan ari da lanean. Hizkuntzarekin eta haren egoerarekin arduratuta, Alegia bezalako herri euskaldunek duten arduraz gogoeta egin beharra dagoela dio.
Alegia Tolosaldeko euskararen arnasguneetako bat da. Hala bizi al duzue zuek?
Beti bizi izan gara euskaraz hemen. Umetatik, ni eta nire adineko jendea euskaraz aritu gara eskolan, eskolaz kanpoko ekintzetan, lagunartean, familian,... baina ez dakit arnasgunea izatearen kontzientziarik ote dugun. Nik esango nuke ez dugula asko hausnartu Alegiak euskararentzako duen garrantziari buruz. Natural bizi dugu euskaraz bizitzea.
Belaunaldiz belaunaldi natural transmititu dela euskara...
Zortea izan dugu, euskara gehien erabiltzen denetariko zonaldea da gurea. Natural transmititu da hizkuntza, gazteen artean mantendu egin da, eta alde horretatik ez dugu arazorik izan. Kontua da, ordea, orain, gauzak estutzen hasi direla, dirudienez. Hau da, orain ari gara konturatzen arnasgune izatearen kontzientzia hartu behar dugula.
Non, zertan ikusten duzu aldaketa hori?
Nik 24 urte ditut eta zaila da aldaketa handirik ikustea baina Xabier Bengoetxeak duela gutxi egin zuen azterketaren arabera, joera ez da ona.
Bestalde, ikusten duzu herrian zenbait tabernatan zerbitzaria ez dela euskalduna, edo kultura kontsumitzeko garaian erdaraz egiten dela asko. Tolosaldeko Atariaren harpidedun gutxi gara, Berria ez duzu ikusiko taberna guztietan... Nahiz eta euskaraz bizi jendearen ehuneko handi bat, ez da erabat erreala. Bengoetxearen azterketaren arabera, geroz eta erdara gehiago entzuten da, eta etxeetan ere bai.
Zaila da hori neurtzea, baina ikusten duzu nola guraso batzuek elkarren artean erdaraz egiten duten, nahiz eta gero umeari euskaraz egin. Haurrak ere entzuten dituzu elkarrekin erdaraz hizketan, eta seguruenik lehen ere gertatzen zen, baina, beraz, ez da egia denok euskaraz bizi garela. Joera aintzat hartu eta kontzientzia hartzen hasi beharko genuke.
Zergatik joera hori?
Zaila da jakiten, baina etxeraino sartu zaigu. Lehen herri handiagotan ikusten genituen joerak hemen gertatuko zirenik ez genuen usteko, baina gu ez gara mundutik aparte bizi. Hala, sartuta daukagu gaztelera, gure buruan eta gure barruan. Eta bizimodu mota batek, etxean gelditzeko bizimoduak, bihur ditzake herriak lotarako bakarrik, eta ondorioz, gizartean indarrean dagoen joera orokorra herri txikietara ere zabaldu egiten da.
Izan ere, azken urteetan ez da izugarrizko atzerapausorik eman, baina Jon Sarasuak esaten zuen bezala, kontua ez da botila betea dagoen edo ez, baizik eta botilak zuloa duela, eta erabat betetzen aritu behar da, ez bada hustuko. Beraz, eta joerak ez direnez onak, herri mailan kontzientzia hartu eta estrategia bat egin bat behar da naturalki datorren joera horri aurre egiteko. Epe laburrean diagnostiko on bat egin nahi dugu, helburuak jarri, eta pixkana-pixkana hori lortzeko ekintzak egin.
