La llei de descentralització va començar a aplicar-se en l'època del president, François Mitterrand. Es refereix a la territorialitat de la República, a les institucions i a la seva funcionalitat. Les regions de la República (regions) són 22 en l'actualitat. Aquest mapa de comarques es va realitzar en 1964. L'1 de gener de 2016 seran 13. És a dir, aquestes vastes i variades comarques seran encara més àmplies i variades a partir de llavors, la identitat dels països de l'Hexàgon quedarà més borrosa en el nou mapa. I entre ells, Euskal Herria. El nou mapa no ha estat completat íntegrament, ni tampoc s'han definit les competències dels ens regionals.

La primera proposta de la nova llei de les regions es va fer al juny de l'any passat en el Parlament francès. Els diputats de l'Assemblea Nacional van ratificar el projecte del nou mapa polític, que va quedar redactat en 1778. Van ser 277 els que van marxar i 252 els que es van oposar. En total, s'han abstingut 33 persones de 32 nacionalitats diferents.L'any passat, 50 diputats van passar a formar part del grup dels contraris al Congrés. La política de descentralització del president francès, François Hollande, haurà de passar enguany per una situació encara més complicada. La nova llei, que ha de ser consensuada entre diputats i senadors, no ha estat fins ara la que ha arribat a un consens. Els senadors preveien 15 comarques i els diputats 13. El mapa de les comarques i les capitals que seran encara no han estat preses (les pots veure en el següent mapa). En aquest moment, està en joc el nomenament de les capitals. Si la Comissió Paritària, integrada per Senadors i Diputats, no aconsegueix el consens, els Diputats decidiran l'estructura del mapa.

El futur d'Iparralde

Aquitània ha estat la regió d'Iparralde en l'estructura de l'Hexàgon: Gironda, amb una població de 240.000 habitants, és la capital de Bordeus, està formada pels departaments de Pirineus Atlàntics, Dordoinia, Landa i Lot i Garona. En Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa hi ha 289.000 habitants. Bearn és una població i comuna francesa, situada en el departament de Pirineus Atlàntics i cantó de Bearn, la capital del qual és Pau, amb 85.000 habitants. El nom de la nova regió podria ser Aquitània, Limousin i Poitou-Charentes a partir de 2016. La seva capital seria Bordeus. Entre altres, perquè el pressupost d'aquesta comarca és el més alt: 1,4 milions d'euros. Les altres dues comarques compten amb un pressupost de 660 i 460 milions, respectivament. La nova regió tindria una població de 5,8 milions d'habitants. El coneixement i la personalitat d'Euskal Herria seran, per tant, encara més borrosos. El nou Consell d'Administració de la Generalitat reunirà a Bilbao a 183 membres.

Mentre els partits d'esquerres, de centre i de dretes lluiten pels seus interessos, les expressions polítiques minoritàries dels països petits s'adapten a les eleccions. Les opcions dels partits nacionalistes bascos, per exemple, si fins ara eren limitades, no es duran a terme més fàcilment. Ipar Euskal Herria no és l'únic territori que no apareix com a tal. Els bretons, per exemple, no han aconseguit agrupar-se en una única regió. Les regions de Pays de la Loire i Bretanya han estat històricament proclamades pels partits que defensen la identitat bretona com a única regió. Noves lleis de descentralització, II. Han pensat que facilitava el camí per a la unió de Bretanya, que s'havia dividit en dues regions després de la Guerra Mundial. Les lleis, els partits que defensen la França centralitzada, tornen a demostrar que són més capaces i més fortes per a posar la llei al seu favor.

Els alsacians, per part seva, estaven agrupats en una única regió, però s'uniran a Lorena i a la Xampanya Ardenne. Els alsacians van sortir al carrer a manifestar-se a la fi d'any. Estrasburg continuarà sent la capital. Encara sort. És l'única capital que està nominada en un mapa inacabat.

Còrsega és la regió més representativa de l'estructura francesa. La llei de les noves regions no ha canviat el seu caràcter fins al moment. Així mateix, les altres quatre regions d'ultramar (denominada DOM-TOM) romandran en la mateixa situació. Els corsos, en canvi, constitueixen la col·lectivitat territorial de l'Estatut Especial (Col·legi), el coneixement de la seva pròpia naturalesa.

Vots dels departaments

Les eleccions departamentals se celebraran el pròxim 22 i 29 de març. Després, si es compleix l'anunci de fa temps, desapareixeran els departaments de França, que segueixen en actiu. Enguany també, al desembre, se celebraran eleccions a les comarques que actualment s'estan formant. Molts polítics han vist amb sorpresa la manera d'elaborar una nova llei per a l'elaboració del Mapa de les Regions. Les decisions preses en aquest últim any han estat molt debatudes i a penes analitzades. Més d'un ha assenyalat que l'aprovació de la llei el mes de desembre passat té a veure amb la celebració al desembre de les eleccions regionals d'enguany. De fet, perquè es puguin realitzar eleccions des de l'aprovació d'una llei és necessari que hagi transcorregut almenys un any des de la seva aprovació. Alguns sectors polítics consideren que l'execució d'aquesta nova llei no és pròpia d'un Estat que s'autodefineix com una democràcia d'alt nivell. És a dir, no és exemplar. A més de que el mapa ha estat dissenyat de manera escalonada, les competències de les noves comarques no s'han concretat en el present. Tampoc apareixen les seves funcions en la nova llei, ni, per tant, les de les entitats substitutòries que es preveuen substitueixin als departaments. És a dir, com passaran les competències dels departaments que s'estan analitzant al Senat a les funcions de les noves institucions regionals, i com s'adaptaran. El Govern francès haurà d'aclarir quins són els principals objectius de la descentralització: l'anomenada tercera part de l'objectiu principal de la descentralització. En els últims anys, l'estructura dels col·legis públics alternatius als departaments s'ha estès molt, però ningú sap en què es fonamenta. No oblidem tampoc que en la política de descentralització també estan prevists els anomenats models de Polo per a les metròpolis.

Descentralització

Per a entendre la descentralització i la nova estructuració no hi ha més que conèixer les opinions dels dos senadors d'Ipar Euskal Herria. El senador centrista Jean-Jacques Laserre ha afirmat que Ipar Euskal Herria no s'ha pronunciat ni una sola vegada en discutir la llei del nou mapa de les regions. A més, ha afirmat que ell no té "absolut domini" dels comptes de la Llei orgànica. Entre altres qüestions, la concreció de les competències, així com les relacions entre pobles i ciutats, hauran de ser acordades en el marc de l'anomenada tercera part de la descentralització. Les contradiccions no són poques: estan a les portes de l'última part de la descentralització i diuen que estan en un principi. Els parlamentaris socialistes locals, Colette Capdevielle i Sylvie Alaux, estan a l'espera de conèixer les competències que els corresponen. Què hauria de dir el senador socialista Frédérique Espagnac. No obstant això, els polítics locals estan a l'espera del que diguin els caps de París. Aquesta és una de les seves característiques.

La professora de Dret de la Universitat de Baiona Eneritz Zabaleta va parlar a la fi d'any del nou mapa de les Regions. Entre altres coses, va dir: “Ipar Euskal Herria estarà en un territori més gran que l'actual. Abans estava perdut i ara ho veig més perdut”. Quant a la proposta del prefecte Durand dels Pirineus Atlàntics de cara al País Basc Nord, quant als Col·legis Populars: “Sense veure la llei definida, no es pot dir res nou”. Per tant, la proposta de la Mancomunitat s'ha avançat a la proposta de la Mancomunitat Única de Debabarrena. Recentment, Batera ha donat el vistiplau a la proposta de la Mancomunitat Popular del prefecte, en els objectius de la Mancomunitat Provincial, en les fulles de la plataforma. L'Estat, és a dir, el poder, té els seus propis mecanismes per a oposar-se als mitjans que crea el poble. a l'U o al Consell d'Electes, per exemple.

Centralització

Continua sent una incògnita com l'Estat francès, tant els governs de torn com el Parlament de París, inclòs el Senat i l'Assemblea, durà a terme la descentralització anunciada des de fa temps. La pesada estructura centralista de l'Estat francès s'està reconvertint lenta i dificultosament. Malgrat ser un Estat poderós a Europa, té problemes per a adaptar-se als nous temps. 5. El model republicà està antiquat. Des de l'era de François Mitterrand, i després dels successius governs d'esquerra, que han passat 30 anys des de llavors, l'últim president del partit socialista, François Hollande, no ha dut a terme cap altra política de la dreta. Sigui esquerra o dreta, en l'Estat francès la lògica jacobinista continua sent la principal.