Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"Gazteek eta etorkinek bizkarra ematen badigute jai daukagu"

  • Josep Ruaix (Moià, Bartzelona, 1940) gramatikaria eta apaiza da. Katalan duina nahi du. Horretarako helburua argi dauka: ahalik eta hiztun gehien lortu eta ahalik eta ondoen hitz egin. Ez du ordea, hiztunek hizkuntzarekiko duten zuzentasun eta jatortasun gabeziak aztoratzen. Elkarrizketa Vilaweb agerkarian egin diote eta pasarte batzuk ekarri ditugu hona.

“Kazetariek ez dute mailarik hoberena, baina ezin dugu askoz gehiago eskatu”.
“Kazetariek ez dute mailarik hoberena, baina ezin dugu askoz gehiago eskatu”.

Katalanaren egoerak asko kezkatzen al zaitu?

Bai, oso kezkatuta nago, baina era berean itxaropen handia daukat. Fabrak [Pompeu Fabrak katalanaren gaur egungo araudia ezarri zuen] esaten zuenari jarraitzen diot: “Inoiz ez dira alboratu behar etxeko lanak eta itxaropena”. Jende asko ari gara hizkuntzaren alde borrokan eta borrokak emaitzak ematen ditu. Bestalde, beste jatorri batzuetako jendeak bereganatu du hizkuntza eta ezin dute guk 40ko, 50eko, 60ko edo 70eko hamarkadetan menperatzen genuen moduan moldatu katalanez. Nolabaiteko bidesaria ordaindu behar dugu: katalan hiztun gehiago izateko maila jaitsi behar da pixka bat.

Zer esan nahi duzu?

Italian bizi izan nintzen, eta italieraz hitz egiten nuen, baina ez italiarrek bezala. Haiek oso pozik zeuden italieraz egiten nuelako, baina ezin nuen hitz egin haiek bezain ondo. Hemen gauza bera gertatzen da. Jatorri askotako jendea daukagu (Txina, Latinoamerika, Ukraina, Errusia…). Ez dute guk bezala ikasiko katalana. Gabezia objektibo batzuk onartu beharko ditugu. Katalunian jaio ez diren milioi bat katalan hiztun gehiago nahi baditugu, onartu beharko dugu hizkuntza maila apalagoa izango dutela, ez dira arituko edoski izan balute bezala, ez daukate benetakotasun berdina. Ez naiz ezkorra, jende asko lanean ari delako. Borrokan jarraitu behar da, eta itxaron behar dugu jende horrek hizkuntza bereganatuko duela, maitatuko duela eta hobetuko. Ni alde guztietatik katalana naiz, baina Ruaixtarrak Okzitaniatik iritsi zirela dirudi, ziurrenik XVI. mendean, eta moldatu ziren. Orain gauza bera gertatuko dela itxaron behar dugu: etorri direnak moldatzen joan daitezela, katalan hiztun senti daitezela, hizkuntza defenda dezatela eta ahalik eta ondoen hitz egiten saia daitezela.

Hedabideek zein egiteko dute?

Errespetu handia diet hedabideei hainbat arrazoi tarteko. Hasteko, oso azkar egin behar izaten dute lan. Egunkarietan akatsak ikusten ditudanean ulertzen dut. Bigarrenik, hedabideak gizartearen isla dira. Hitz egiten den katalanak gabezia asko baditu, hedabideetan ari direnei ezin diegu oso diferente jokatzeko eskatu, haiek ere gizartearen parte dira. Ez dute mailarik hoberena, baina ezin dugu askoz gehiago eskatu. Kazetariei –gauza asko jakin behar dituzte eta batik bat egunerokoari buruz– ezin diegu eskatu hizkuntzaren kalitatea ere zaintzea. Ezin dugu haltzara jo fruitu bila.

Zirujauari eskatzen diogu bisturia erabiltzen jakiteko. Ez al zaie maila bera eskatu behar lanbidean hizkuntza darabiltenei?

Ederra litzateke hedabideetan lan egiten dutenek hobeto hitz egingo eta idatziko balute. Baina kazetaritza ikasi dute, ez hizkuntzalaritza. Ezin diegu eskatu filologiako irakasle batek bezala idaztea.

Eta irakasleek zein eginkizun dute?

Hizkuntza irakasleak eta ikasgairen bat irakasten dutenak desberdindu behar dira. Hizkuntza irakasleek euren buruei gehiago eskatu beharko liekete, baina hainbeste ikasgai ikasi behar izan dituzte… Hizkuntzaz gain gauza interesgarri asko daude eta denak ez dira hizkuntzalariak. Etorkizunean, hobera egingo duten eta okerrera egingo duten gauzak ikusiko ditugu. Baina Fabra zen bezala, baikorra izan nahi dut.

Hain pragmatikoak bagara eta erreferenteak galtzen baditugu, bigarren eta hirugarren belaunaldiek ez al dute kalterik jasango?

Hedabideek belaunaldi berriekin bat egitea lortu behar dugu. Hizkuntza esoterikoegia, zailegia, goi mailakoegia egiten badugu ez dira identifikatuta sentituko. Forma jatorrago eta zuzenagoetara ohitu behar ditugu, baina bitartean ez daitezela deseroso sentitu. Eskatzen joango dira, galduta zeuden formak berreskuratzen joango dira. Hebrearrek hala egin zuten. Diasporan zeuden, haien herrialdera itzultzeko aukera izan zuten eta hebreera berreskuratu dute. Ez da zehazki gauza bera, baina badago antzekotasunik. Bataila bat galtzeko prest egon behar dugu, gerra irabazi nahi badugu. Gazteek eta etorkinek bizkarra ematen badigute jai daukagu. Trebeak izan behar dugu. Pragmatikoak.

Hedabideetan, bikoiztutako elkarrizketetan honelako adierazpideak entzuten ditugu: “cómo mola”, “tío, qué haces”, “qué chulo”. Gure gazte hizkerarik ezin al dugu eduki?

Berriz diot. Iaioak izan behar dugu. Jakin behar dugu zenbateraino inposatu edo proposatu ditzakegun forma jatorrak. Asma ditzakegu, baina erabiltzaileek onartzeko prest egon behar dute. Luzera ehun irabazteko orain hogei galdu behar ditugu. Aurrera begira, beraiek berreskuratu ahalko dituzte forma jatorragoak edo berriak asmatuko dituzte. Soziolinguistaren batek esaten zuen: hizkuntzak ez-puruak dira. Katalana gaizki hitz egindako eta gaizki idatzitako latinetik dator. VIII. eta IX. mendeetan, latina zekitenak ikaratu egingo ziren haien garaikoen hanka-sartzeekin. Eta gu orain pozik gaude, hizkuntza eredugarria da. Nolabaiteko narriadura hizkuntzari datxekion kontua da. Hizkuntzak ez dira betiko, galkorrak dira, gu bezala.

Ez dadila hil…

Luzera hil egingo da, gauza guztiak bezala. 200 edo 300 urte barru… Apaizak bezala hasi naiz hitz egiten…

Orain kemenez gabiltza ala erortzen ari gara?

Principat-en, hiztun kopuruari dagokionez, irabazten ari gara, baina kalitateari dagokionez, galeran gara. Beste eremu periferikoei dagokionez, nahiko kezkagarria da, indar batzuek hizkuntza murriztea nahi dute, baita desagerraraztea ere. Lagundu egin behar diegu, baina Fabrak esan bezala, valentziarrek eta Baleareetakoek haien politika erabaki behar dute. Ezin gara inperialistak izan.


T'interessa pel canal: Katalana
Crònica
Per què el basc no té una quota adequada en els mitjans de comunicació?
Es dibuixa com a tema tabú a Euskal Herria, però no és així en el món. Les polítiques lingüístiques no es poden posar en la lògica del mercat lliure, sinó que cal establir quotes o contingents. Són necessàries. I és necessari que es compleixin les que existeixen,... [+]

Els comerços que no ofereixin atenció en català seran castigats a Andorra
Les sancions, que oscil·len entre els 6.000 euros i els 10.000 euros, s'eleven fins a 2.000.000. El català és l'única llengua oficial d'Andorra, encara que la llengua materna de la meitat de la població és el castellà.

2024-09-03 | Sustatu
Anàlisi rigorosa de l'evolució del català
Joan M. La sociolingüística Serra ha publicat un llibre sobre els possibles futurs de la llengua catalana: L'ús parlat del català: En un tombant decisiu (Ús oral del català: en la intersecció decisiva). Kike Amonarriz ha llegit un comunicat en el qual ha qualificat... [+]

2024-06-07 | Sustatu
Els resultats de Google han posat de manifest alguns motius perquè el català aparegui menys
En aquesta web es va documentar la caiguda del català i del basc entre 2022-2023 en els resultats de cerca de Google. Alguna cosa que va tenir una certa reparació. Recentment, d'alguns estudis que ens han arribat des de Catalunya, hem conegut alguns motius perquè aquestes... [+]

Llengües minoritzades: repàs als discursos emergents
El 23 d'abril s'ha celebrat a Vitòria-Gasteiz la Jornada Sociolingüística Basca 2024, organitzada pel Clúster de Sociolingüística. En els últims anys es van centrar en els discursos que s'han mostrat a favor i en contra del basc i del català. Entorn del basc van participar... [+]

2024-02-14 | Cira Crespo
Júlia Ojeda, crítica literària
"Ens falten discursos per a afrontar les grans batalles de la globalització"
La veu de Júlia Ojeda, crítica literària, és important en els mitjans de comunicació catalans actuals i ens ajuda a aproximar-nos a un dels múltiples eixos en els quals s'està replantejant la Catalunya després del procés independentista. També és membre de Matriotes,... [+]

Una petita i lliure

El lingüista català Carme Junyent va morir el mes de setembre passat. Hem seguit aquí amb atenció el que deia sobre política lingüística, esperant que alguna vegada ens atrevim a aplicar algunes de les seves propostes. Actuava sense rebaves. En aquesta revista s'han... [+]


El Govern espanyol prevaldrà l'oficialització del català a la Unió Europea, per davant del basc i el gallec
Les raons utilitzades pel Ministre d'Afers exteriors, Manuel Albares, són, entre altres, que la preferència pel català agilitzarà el procés i que el català té més parlants que les altres dues llengües.

Mor la lingüista catalana Carme Junyent
Mor el 3 de setembre per càncer de pàncrees. El lingüista ha parlat amb rigor dels perills de la desaparició del català i els seus missatges brutals generaven incomoditats. Ha lluitat per la seva llengua fins a l'últim moment. Demana que es respecti el dret a ser atès en... [+]

2023-08-31 | Ilargi Manzanares
Andorra exigeix un nivell mínim de català per a residir
La nova llei de defensa del català d'Andorra exigirà el nivell bàsic del català per a poder viure i treballar en ell. Requeriran un nivell inferior al títol A2.

Espanya demana que el basc, el català i el gallec siguin oficials a Europa, Sánchez demana el vot dels nacionalistes
Quan quedaven poques hores per a conformar les Corts espanyoles, Pedro Sánchez ha posat sobre la taula el tema de les llengües minoritàries per a aconseguir el vot dels partits nacionalistes necessaris. La presidenta de la mesa del Parlament espanyol, Francina Armengol, ha... [+]

2023-08-03 | Ilargi Manzanares
Diversos agents demanen que en les negociacions del Govern d'Espanya se situï la qüestió lingüística en el centro en
el festival O Festigal s'han reunit el Consell d'Euskalgintza i diverses entitats i associacions a favor del català i el gallec. En el mateix s'ha realitzat la sol·licitud i s'ha denunciat que s'està produint una “agressió” contra la normalització de les llengües... [+]

Després de 36 anys, Vox i el PP decideixen que el català no sigui la llengua preferent a Palma
El català era l'idioma predeterminat per a les comunicacions municipals des de fa 36 anys, i la coalició entre Vox i el Partit Popular ha retirat la llei recentment constituïda per l'ajuntament. Els funcionaris tenen l'obligació de comunicar-se amb els ciutadans en... [+]

2022-10-06 | Euskal Irratiak
Ipar Kataluniako herriko etxe bat auzitara, katalana ekitaldi ofizialetan onartzegatik

Frantsesa da nagusi, frantses instituzioetan. Haatik, urtez urte, erakunde publikoetan ere lekua egiten hasi dira euskara, korsikera edota bretoiera. Hemen, horren adibide ditugu, Ortzaizeko, Urruñako, Hendaiako edota Urepeleko herriko kontseiluak, baita Hirigune Elkargoa... [+]


2022-09-26 | ARGIA
El català i l'occità han començat a utilitzar-se en 15 corporacions de l'estat francès
Seguint la senda oberta pel municipi d'Elna, uns quinze municipis han aprovat per moció la possibilitat de prendre la paraula en català i occità en els plens municipals, així com les actes que es remeten a Direcció, traduïdes posteriorment al francès. Els quinze... [+]

Eguneraketa berriak daude