Boris Karloff va donar la imatge d'aquest terrible ser a través de les pantalles de cinema en 1935, posant cara al monstre que tant es va estendre en el segle XX, i han pres la foto que tots coneixem per a la portada del llibre que es va publicar l'any passat en basc. Ens apareix un primer pla enfronti, amb dues figures superposades, mirant-nos amb una mirada directa cap avall i una altra, provocant una certa inquietud en el lector. De la mateixa manera, l'electricitat que li va donar la vida creua d'un costat a un altre el seu ample coll.

Però, com ens compta el traductor Iñigo Errasti, la popularitat de Frankenstein l'han donat les obres de teatre i les pel·lícules, però té el seu origen en un llibre escrit per Mary Shelley. Es va basar en el desafiament entre John Polido, Lord Byron, Percy Shelley i Mary Shelley: qui escriuria la millor història de terror? Mary Shelley va començar a escriure el treball als 18 anys i el va publicar dos anys després. Quatre anys més tard es va estrenar per primera vegada ajudant a crear un mite que ha arribat fins als nostres dies.

Voler comportar-se com a déus i no preocupar-se pel que has creat estan en el centre d'aquesta narració. L'ambició i l'ambició li van empènyer a sentir la passió per crear un ser protagonista i a esclarir els “misteris de la creació”. Però una vegada aconseguit el projecte, el va abandonar i el va rebutjar, la qual cosa va causar grans desgràcies i dolor a tots dos. El subtítol és “Prometeu modern”, una criatura mitològica que va robar el foc als déus, una imatge molt usada en el segle XIX (Goethe, Byron, Shelley...), perquè amb l'ajuda de l'electricitat és l'home que retorna el cadàver a la vida, el lladre del poder dels déus.

Aquest ser creat no té nom en la novel·la, en les obres de teatre i en les pel·lícules que posteriorment va robar al seu creador: Víctor Frankenstein. En el llibre es compara amb Adán i amb Satán, i són l'àngel caigut, el diable, el monstre i la criatura els que apareixen en ell per a designar-li. “Era bondadós i honrat; la desgràcia m'ha convertit en un dimoni”. Considerat una novel·la gòtica, romàntica i de ciència-ficció, aquest terrible ser reflexiona sobre la seva solitud i desitja la felicitat, i en entendre que no pot aconseguir-ho, es dirigeix al seu creador a la recerca de justícia o venjança.

S. T. La balada del vell mariner de Coleridge i les referències de Vindication of the rights of woman de Mary Wollstonecraft, la mare de l'autor, entre altres coses, evoquen la dolorosa solitud del viatger desgraciat, el pes i el sacrifici de l'educació de les dones i el suport emocional del mestressa de casa per a la família. En aquest sentit, és molt interessant analitzar aquest treball des d'una perspectiva feminista, com una proposta diferent d'abordar el tema de la maternitat i la “creació de vida”. També és un clar exemple de la misogínia literària, encara que l'autor va ser famós en el seu moment, que es va deixar en l'oblit després, i perquè encara avui hi ha professors, crítics i investigadors literaris que oculten el nom de Mary Shelley i que reconeixen a uns altres el mèrit i l'ombra d'aquest mite contemporani.

Si ets lector, El jovenet Frankenstein o La família Monster són els treballs que coneixes sobre el mite de Frankenstein, et convido que coneguis el treball original, perquè si t'agraden els contes de terror que es conten en la foguera a l'hivern, podràs gaudir-ho i gaudir d'una agradable sorpresa.