Les dones de Legazpi, Zumarraga, Urretxu i Ezkio-Itsaso es donen cita a l'escola d'apoderament. La tècnic d'igualtat d'aquesta comarca guipuscoana és Aurora Iturrioz. En els grups citats s'ha començat a preguntar com es materialitza l'economia feminista i a parlar de processos d'apoderament, de consciència i de reconstrucció d'identitats. Què té a veure l'u amb l'altre? “Per exemple, qui està cuidant a algun familiar ha d'adonar-se de com l'actual model de treball de cures manté l'estructura capitalista. Intentem demostrar-ho”. Cal fer alternatives econòmiques, però s'han adonat que hi ha altres treballs que fer. El sistema econòmic d'avui ha creat de manera concreta les identitats d'aquestes dones. La seva autoestima és feble, sense temps d'oci. Per tant, desenvolupen processos d'apoderament des de la identitat, i el següent pas és intentar materialitzar alternatives econòmiques que facin millor la vida d'aquestes dones. És un treball a llarg termini.
Fan treballs de vigilància aquí. Les tasques de vigilància han estat delegades en altres persones, moltes de les quals han vingut abandonant als nens i nenes. Des d'aquí es gestionen les labors de vigilància. Se senten culpables d'haver deixat nens. S'han posat en marxa iniciatives econòmiques de resistència:
Intercanvi: La barata s'utilitza en el dia a dia, però també s'ha realitzat un mercat de barata amb la intenció del poble.
Cistella: En funció de les necessitats d'algú del grup deixen això en la cistella: menjar, abric d'hivern…
Sorteig: Suposem que han comprat un sabó de 2 euros. Cadascun dels dotze membres del grup aporta un euro. Es realitza el sorteig i el guanyador rep el sabó. Els diners sobrants es dona a qui el necessita.
Fons d'estalvi: Cadascun posa 10 euros a la setmana i una vegada a la setmana un s'emporta 90 euros. És una manera d'estalviar junts.
Banc del temps: La intenció és posar-la en marxa, però segons Aurora Iturrioz, el procés de presa de possessió encara ha d'allargar-se més.
Microcrèdit: El sistema es va començar a utilitzar, però es va suspendre. El grup va posar sobre la taula la simbologia capitalista. Així van començar: cada setmana es posava una quota i quan algú necessitava diners (per exemple, comprar ulleres) se li donava a ell, amb la condició que després tornés. No obstant això, amb els diners estalviats es pretenia obrir un compte i treure partit. Els microcrèdits es van cancel·lar. Reflexionen sobre com crear alternatives que no integrin les característiques capitalistes que tenim en l'imaginari. Iturrioz considera que cal allargar el procés d'apropiació i que, potser més tard, podran tornar a crear el sistema de microcrèdits.
En els processos d'apropiació s'intenta que els sistemes capitalistes s'adonin de l'opressió que els afecta. No obstant això, aquesta presa de consciència també pot tenir conseqüències dures. En aquests processos s'aprèn a negociar i encara que molts immigrants cuidadors professionals han aconseguit millorar les seves condicions laborals, uns altres han perdut el seu treball.
Les dones que participen en aquest grup cuiden a algú de la casa. Manquen de recursos per a contractar un cuidador professional. Si tinguessin capacitat econòmica, contractarien les dones del grup que hem esmentat anteriorment. En aquest grup també s'intenta mostrar fins a quin punt els treballs de vigilància són mantenidors de l'estructura capitalista. Les dones es troben en una situació econòmica molt precària i en una situació emocional molt desfavorable.
En l'àmbit de la vigilància, en les negociacions per a la distribució de tasques o la presa de decisions, existeixen relacions de poder. En aquestes relacions emergeix la violència, la violència psicològica o física, i un tercer tipus de violència que no es veu tan fàcilment: les cures no es comparteixen i ja estan, recauen sobre la dona.
Es tracta de dones que han sofert o estan sofrint violència. No s'han posat en marxa alternatives econòmiques. Les dones tenen una autoestima molt feble i els processos d'apoderament són molt llargs. La dimensió econòmica apareix transversalment en aquest grup. D'una banda, sofreixen maltractaments econòmics. No tenen ingressos directes i depenen de la seva parella en aquest sentit. D'altra banda, es troben en una situació de feblesa psicològica, a la qual els resulta pràcticament impossible obrir-se camí cap a la independència econòmica.
Lehen itzulitik bigarrenera, auzapezgotzara jauzi egin zuen Ramuntxo Labat-Aramendi abertzalearen zerrendak. Erdiespena "xinaurri lanari esker" egin zela uste du Labat-Aramendik. Ahetzen zerrendak bozen %44,39 lortu zuen urtarrilaren 12an eginiko behin betiko bozketan... [+]