Es pot dir, sense entrar en els detalls geològics, que Còrsega és una part dels Alps que se situen en el centre del Mediterrani, envoltada de nombroses platges i penya-segats, i a l'interior de muntanyes altes i boscos que recorden a les valls alpines del continent. Perquè si ens col·loquessin en alguna vall de la Restónica sense saber on estem, juraríem que estem en algun racó dels Alps.

Una espectacular serralada travessa l'illa de nord-oest a sud-est. Més d'un centenar de cims situats a més de 2.000 metres sobre el nivell de la mar destaquen els 2.706 metres del mont Cinto, cobert de neu en la majoria de les èpoques de l'any. Cinto es troba a menys de 30 quilòmetres de la costa. La relació entre aquesta distància i la seva altura ens mostra el vertical que és aquesta serralada central del Mediterrani.

L'entremaliada orografia condiciona constantment la història de l'illa. El nord-est i el sud-oest quedaven moltes vegades incomunicats entre sí que a causa de les grans nevades, i a vegades era impossible passar d'una vall a un altre. Treball dur per als invasors. Els corsos vivien sobretot a les muntanyes, els agradaven més que la costa, i durant molts segles havien estat atacats per guerrilles a uns exèrcits més poderosos que ells. Però, d'una banda, el que els va servir per a mantenir la seva identitat, per un altre, va fer que el nombre de naixements fos petit i que els corsos es dividissin. Aquesta distinció va generar límits ideològics, socials i inevitablement lingüístics.

Onze invasions

La història de Còrsega ha estat confusa i curiosa. A conseqüència d'això, s'ha desenvolupat una forta identitat nacional i una decidida voluntat d'independència en els vilatans. La posició estratègica de l'illa va atreure l'atenció de molts pobles: en gairebé tres mil·lennis, fenicis, grecs, romans, vàndals, bizantins, pisanos, aragonesos, genovesos i, des de 1768, francesos es van apoderar de l'illa, deixant als nadius un curt marge d'autonomia i independència entre invasions i invasions.

En l'actualitat, Còrsega sofreix una nova invasió, no tan bel·ligerant, que no pensa més que visitar uns dies o unes setmanes abans de conquistar el territori. El turisme és, de fet, la principal font d'ingressos de l'illa. I seria major si les infraestructures de recepció de visites no anessin tan limitades. Això, en lloc de perjudicar, pot ser beneficiós a llarg termini, ja que impedirà que es deteriori molt la naturalesa del país, i sens dubte és aquest el principal valor que té Còrsega per a oferir la naturalesa als forasters.

De la mar a les foces, només un pas

Els extrems són sorprenents a Còrsega. No pots allunyar-te més de 40 quilòmetres de les platges del Mediterrani temperat, però aquest espai és suficient per a poder realitzar multitud d'activitats en la naturalesa. Un dia d'esquí a l'hivern en les pistes de Ghisoni, Vergio o Val D´aquest, dures excursions de muntanya al llarg de la ruta GR-20 que recorre l'illa de nord a sud, el descens de canons en alguns dels llocs més interessants d'Europa per a aquest esport, i moltes altres, com el busseig i altres activitats aquàtiques. Tenint en compte que també és una oportunitat per a gaudir de la cultura o del clima mediterrani, Còrsega és una destinació turística immillorable.

Bastia, la ciutat més corsa

El millor lloc per a accedir a l'illa és Bastia, capital del centre del nord-est, i singular entre les ciutats costaneres de Còrsega. La influència de Gènova és evident tant en l'arquitectura com en la trama dels carrers. Bastia és, sens dubte, la ciutat més “autèntica” de la costa corsa, sense oblidar que les principals ciutats costaneres són construïdes pels invasors. Bastia no és tan enutjosa com altres ciutats com Ajaccio, però compta amb el port més noble de tota l'illa: entre les nombroses cafeteries, pescadors jubilats que passegen pels velers ancorats es troben pertot arreu.

Des de Bastia podem arribar al nord de Còrsega. Es tracta de la regió de menor població, per la seva menor protecció davant la immensitat del temps. Una carretera sinuosa que parteix de la ciutat permet envoltar la península en la qual es troba el cap Corse. Per la vora dels espectaculars barrancs que amaguen centenars de petites ancorades, es pot arribar a un cap cobert de torres genoveses.

Costa Relliscosa Oriental

L'est de l'illa és encara més abrupte i més espectacular. Els penya-segats se submergeixen en la mar i aquí i allà trobem pobles de pescadors de marcat caràcter mediterrani. Per aquesta carretera entrem en la costa de l'Agriates, un litoral protegit de 40 quilòmetres, un dels majors tresors naturals de la regió.

Seguint la costa aquest, veurem les llargues platges que no tenen res a veure amb les amagades senas del nord. No obstant això, el boom immobiliari que han sofert moltes zones de la costa mediterrània no ha arribat fins aquí, almenys en un percentatge tan alt. Gràcies a això, en moltes zones es pot sortir de la carretera i acostar-se a les platges sense ensopegar-se amb una gran quantitat de gent, fins i tot a l'estiu.

Des d'aquesta mateixa costa es pot accedir a l'interior de l'illa, superant diversos ports significatius. És una comarca singular, coberta per grans boscos. El castanyer és el protagonista, i d'aquí ha pres el seu nom Gastagniccia, la regió que habita entorn de la castanya, fruit que té un lloc d'honor en els seus negocis i en la seva gastronomia. Visitant aquesta vall ens submergirem en una part important de la història de l'illa, on Pasquale Paoli, un dels principals defensors de la independència de Còrsega, va deixar gran part de la seva herència.

Continuant cap al sud per l'espina dorsal de l'illa, ens trobem amb la ciutat de Tall. L'autèntic cor de Còrsega, envoltat de muntanyes i situat en la confluència dels rius Restonica i Tavignano. El Tall va ser la capital de la Còrsega Independent durant el govern de Paoli, entre 1755 i 1769. En aquest any, els francesos van vèncer a les tropes corses en la batalla de Pontenuovo.

Canons de Restonica

Es troba en un lloc de tall privilegiat: Seguint el curs del riu Restonica, ens endinsem en el cor de les muntanyes més escarpades i espectaculars de l'illa. Dels catorze quilòmetres d'aquest riu de muntanya, la majoria es troben dins dels Canons de la Restonica, on hi ha nombroses cascades. El riu perd 1.300 metres d'altura en aquesta ruta, i el seu llit ha creat la vall més bella i salvatge de Còrsega. Sent el punt de mira de les muntanyes corses, cada any rep la visita de milers de persones que acudeixen a passejar tranquil·lament, unes altres a practicar deliciosos esports de muntanya.

Tornant a la costa, creuarem la serralada que divideix l'illa per a arribar a la capital del sud-oest de Còrsega, Ajaccio. Deixem enrere les altes muntanyes que s'albiren des de la ciutat i que ofereixen un curiós quadre durant l'hivern: Cel nevat sobre el Mediterrani. Els carrers, monuments, estats, recorden sense parar que el que fora l'emperador Napoleó Bonaparte va néixer a Ajaccio el 15 d'agost de 1769, any en què els francesos es van apoderar definitivament de l'illa.

Bonifaccio, extrem sud

Seguint cap a l'extrem sud, deixant enrere els paisatges alpins i travessant un entorn de marcat caràcter mediterrani, passarem per Popiano i Sartène fins a arribar a Bonifaccio. La ciutat se situa en una admirable situació sobre el Mediterrani, en la part alta d'un llarg penya-segat, des del qual s'albira l'estret del mateix nom. L'Arxipèlag de la Magdalena i l'illa de Sardenya són fàcilment recognoscibles des dels miradors de Bonifaccio, i en les tardes assolellades es poden veure els ramats de dofins que travessen l'estret des de les muralles de la ciutat.