A la fi de 2011 va començar la II edició de la Volta a Espanya 2010. Elaboració del Pla. Van estar dins de casa, en la Diputació, i fora de casa, entre altres coses, amb el moviment feminista. Després d'un any de treball, el Pla fixa dos objectius. D'una banda, es tractava d'atendre les emergències. Hi ha molta gent que no té recursos suficients per a portar una vida digna i és la Diputació la que ha de crear les condicions materials perquè els ciutadans, entre altres coses, paguin el lloguer, omplin el congelador i tinguin treball. El segon objectiu és preparar les polítiques públiques per a avançar cap a un nou model. En el nou model la cura de la vida serà el centre, cal fer passos cap a un model de vida per a tota la ciutadania. Es van definir sis línies de treball per a la transformació:

- Com farem passos cap a una economia que sostingui la vida.- Dret a decidir si es vol o no
cuidar i a rebre les cures que corresponguin.-
Com construirem l'entorn urbà, el medi rural, la xarxa de relacions, el medi ambient.
- Què farem perquè hi hagi vides lliures de violència masclista.
- Com enfortir les xarxes feministes i les pràctiques.
- Com aprofundir en la democràcia participativa.

El Pla fa una crítica radical a l'actual model capitalista i patriarcal. L'objectiu no és treballar la perspectiva de gènere en les polítiques públiques sense tocar el model. Des del punt de vista feminista, i no sols des d'aquest punt de vista, sinó també des de l'ecofeminisme, des del punt de vista anticapitalista, des del punt de vista de l'economia social i solidària. Per a il·lustrar-ho d'alguna manera, el tècnic d'igualtat no va pels departaments de la Diputació Foral amb el “llibre de perspectiva de gènere”.

Contractació pública, política fiscal i vigilància

Aquests tres àmbits són els més treballats per la Diputació Foral, per les seves competències i per ser els més influents en les estructures que generen desigualtat. En cadascun dels àmbits s'han adoptat diverses mesures que s'exposaran en les següents línies:

Normativa de contractació pública (clàusula d'igualtat): Si qualsevol empresa o entitat desitja tenir la possibilitat de rebre diners públics haurà de complir una sèrie de requisits. No hi ha valoracions, les mesures són d'obligat compliment. Les mesures són les següents: l'empresa haurà de millorar les condicions laborals de les dones que té sota contracte; crear llocs de treball per a les dones amb contractes fixos; adoptar mesures de corresponsalidad i conciliació; adoptar mesures per a prevenir les agressions sexistes i intervenir si es produeixen.

Política fiscal

Impost sobre la Riquesa i les Grans Fortunes: La riquesa ha estat adaptada a què criden. Fins ara, l'impost s'establia tenint en compte el patrimoni material del ciutadà i les participacions que actualment té el ciutadà en les empreses. Després d'aquest canvi, descobreixen una cosa curiosa. En el model tributari anterior les dones eren els qui tenien patrimoni, i en el model actual, els homes de mitjana edat s'han adonat que tenen un patrimoni interessant. La directora d'Igualtat de la Diputació Foral, Laura Gómez, va considerar que era contradictòria, “mirar la renda mitjana de Guipúscoa i la desigualtat entre homes i dones era evident, però recollir el patrimoni de les vídues d'edat era sorprenent. Quan canviem el concepte, trobem altres fortunes”.

Impost de societats: Aquesta proposta d'EH Bildu no va ser aprovada. La nova proposta tenia dues claus. Laura Gómez ens ha assenyalat que “les empreses que avui dia tenen més beneficis paguen en la pràctica zero euros i es va voler posar una cosa progressiva perquè el que més beneficis obtingui més aporti més a la societat”. Es van eliminar totes les deduccions fiscals excepte dues: Deducció Recerca, Desenvolupament i Innovació (R+D+i) i un altre Fons de reserva d'inversions. En ambdues, de manera transversal, van treballar la perspectiva de gènere. Es tracta de trams de deducció i la Diputació proposava a les empreses obtenir els majors marges de deducció si complien una sèrie de mesures. Per exemple, si creessin llocs de treball obtindrien una deducció, però si creessin llocs fixos per a dones en zones on hi ha molt poques dones treballadores, obtindrien el major marge de deducció. El mateix ocorre amb la millora de les condicions de treball en els àmbits en els quals la dona és majoritària (compte, neteja), o amb l'adopció de mesures de corresponsalidad. Volien fer arribar a les empreses el següent missatge: la societat els dona molts recursos (terra, ajudes econòmiques, deduccions fiscals), ara han d'actuar amb responsabilitat social i aportar a la societat, i a més des d'una perspectiva determinada.

Vigilància

Existeixen diverses ajudes econòmiques per a la dependència:

Subvenció per Cura en Entorn Familiar (ICP): Es tracta d'un cuidador o cuidadora de la persona dependent, generalment dona, i a vegades s'utilitza per a contractar una dona en situació administrativa irregular.

Subvenció d'Assistència Personal (PCP): La persona dependent ho rep.

Laura Gómez tenia clar que calia posar en qüestió el model que es crea en l'àmbit familiar, ja que gairebé sempre la cuidadora és la dona. Les cuidadores han intentat posar a la disposició de les dones una sèrie de mesures perquè tinguin el major marge possible per a decidir quan, on i com realitzar la vigilància. Per exemple, l'Ajuda Personal es va estendre a tots els graus de dependència. A conseqüència d'aquesta oferta, les sol·licituds de Subvenció per Cures en l'Entorn Familiar (ICP) han descendit i la PCP ha augmentat considerablement. Subvencions, centres de dia, residències... han posat a la disposició de les famílies una sèrie de recursos pensant que no és l'únic model per a atendre la persona dependent.

En el cas que els perceptors de la Subvenció d'Assistència Personal contractin el cuidador, la Diputació els imposaria una sèrie de requisits, sense que sigui competent per a això. Si tingués competència, especificaria els criteris de contractació laboral. Per exemple, no acceptaria contractar per sota d'aquest salari o hauria de garantir-se unes vacances al cuidador professional.

Cuidadors professionals: La gestió de la cura de les persones dependents (fora de les llars) està pràcticament en mans privades i la Diputació ha treballat en la millora dels convenis laborals, és a dir, en la millora de les condicions laborals dels treballadors dels centres de dia i de les residències. Han influït en els salaris, en els temps de descans, en els torns de treball. S'ha aconseguit que la Reforma Laboral Espanyola no entri en vigor. D'una banda, la Diputació Foral ha realitzat una aportació econòmica i, per un altre, s'ha sol·licitat a les empreses que redueixin el seu rendiment.

Programa Sendian: Dirigit a cuidadors familiars. II. En el Pla se li ha donat una dimensió política. Fins ara, l'objectiu del programa era dotar al cuidador d'eines per a una millor gestió de les emocions de la cura. Gómez ha assenyalat que “això és el que cal fer, però també cal dotar al cuidador d'eines per a negociar el repartiment de la custòdia dins de casa. Les cuidadores són gairebé sempre dones, i les dones tenim moltes dificultats per a negociar les cures, ens sentim culpables, ens han educat per a cuidar a l'altre. No sabem negociar i necessitem eines per a negociar amb els germans, amb els fills, amb les parelles”.

És a dir, cal aconseguir que la cura dels familiars sigui responsabilitat dels homes i de les dones. No obstant això, Gómez va més enllà: “No podem permetre que les cases assumeixin la responsabilitat de la custòdia íntegrament. Les institucions públiques han de tenir més responsabilitat i dir-los als mercats: No pot ser així, perquè tu tens força de treball en algun lloc i algú la cuida. Ells també hauran de fer alguna cosa per a sostenir la vida, no?”.