S'ha escrit molt més sobre el BRUNETE MEDIÀTIC en els mitjans bascos, i els seus soldats també han escrit molt més sobre qüestions basques. No obstant això, el cessament de l'activitat armada d'ETA en 2011 ha deixat, en part, sense menjar basc. Només en part, perquè ETA continua viva; per a la majoria d'ells, a més, ETA i EH Bildu són similars. També estan els presos. la víctima, Separatisme... Però, a més, tenen majors amenaces més enllà de les terres basques. D'una banda, a Catalunya, i per un altre, a casa, amb Podem.

Cada vegada són menys atesos per un àmbit cada vegada més ampli de la societat basca, però en el grup de mitjans més important de la mateixa continuen sent signatures significatives. Per primera vegada des de fa molt temps, he girat la vista cap a ells, per a veure què diuen. A vegades de tot i de manera contradictòria, però sobre la base d'uns principis uniformes: La Constitució del 78, la unitat i la llei d'Espanya, que, si és necessari, cal defensar amb força.

La força de l'Estat. A l'ex jeltzale Joseba Arregi li agrada especialment recordar que en la base de l'Estat està l'ús de la violència legítima i amb això es va acabar amb ETA i no amb el diàleg: “En contraposició a la lluita policial, sense recórrer al que es diu falsament ‘política’, sense recórrer a la negociació i a les converses elegants, sense rendir-se, en realitat, perquè això és el que hi ha darrere d'aquests termes que tan bé fan a cau d'orella quan a ells se'ls oposa l'entrada en vigor de la llei. Sense desesperar-se, ETA s'imposa sense necessitat de diàleg i negociació” (El Correu, 08-12-2014).

ETA ha guanyat. No obstant això, l'escriptor santanderino Jesús Lainz no està d'acord: "ETA no ha abandonat la seva activitat assassina per penediment o sotmetiment, sinó perquè s'ha adonat que no és rendible, perquè no compta amb el suport social d'una època. A més, ja no té necessitat d'amenaçar als empresaris perquè avui dia està en les institucions i utilitza impostos reals, molt més grans i de fàcil accés (...). ETA no ha fracassat. Tot el contrari: ha aconseguit incrementar el nacionalisme, més concessions, com la imposició lingüística o l'ús de l'educació per a l'adoctrinament” (Libertad Digital, 11-12-2014).

I vol durar. Florencio Dominguez sempre beu de fonts policials: "L'autodissolució és més fàcil del que sembla, si hi ha voluntat per a això, i això és el que ETA no té, perquè ja ha decidit en els seus debats interns que no es dissoldrà. Malgrat haver renunciat a la violència, vol mantenir-se com a organització. ETA i un nodrit grup de persones a nivell internacional treballen per a posar en escena el model de desarmament que segueix el model de l'IRA; i encara que han passat 16 anys des de la signatura dels acords de Divendres Sant, aquest grup encara no s'ha dissolt” (El Correu, 14-12-2014).

Estan a l'espera que se celebri el judici per Otegi. Jaime Mayor Orella avisa de l'arribada del català a la societat basca. “Ja no estem en l'autonomia ni en l'autodeterminació, sinó en la ruptura. Catalunya està a l'avantguarda, però a Euskal Herria estan a l'espera que Otegi surti de la presó, i això passarà entre les eleccions municipals i autonòmiques. No és un mal tracte del Govern d'Espanya, és la genètica del nacionalisme. No es tracta de coincidir amb Mas o amb el PNB: fins que no s'entengui que no els surt gratis, ells no sortiran de la ruptura. I fins que els espanyols entenguin que necessitem una majoria molt forta per a fer-li front” (ABC, 13-12-2014).

Poden guanyar. Isabel Sant Sebastià tampoc pot faltar en aquesta lectura. Ha estat un dels més exigents i duros dels clàssics. Sense esmentar la importància de sembrar la por a Espanya perquè, si no, guanyaran Podem i ETA: “Podem i Amaiur/Bildu/Batasuna/ETA (tots són iguals) comparteixen desitjos i competeixen en el mateix marc electoral.se tracta d'un espai en creixement, en el qual els opositors no apareixen cada vegada més buits a la política, i que guarda la clau del poder d'Euskal Herria i Navarra, i on va començar l'atac que ara ha esclatat a Catalunya. (...) I si en el camp de les idees ningú les frena, si no diem les coses pel seu nom, res impedirà la seva victòria” (ABC, 14-12-2014).

L'olor de naftalina és penetrant. Es tracta d'un discurs que encara viu en els mitjans més potents, però que pràcticament ha desaparegut en la societat basca. És la decadència del règim del 78.