El poder de la televisió és una qüestió en la qual pocs posen en dubte el poder de la televisió. L'aparició i difusió de les noves tecnologies no ha posat en dubte el consum de la pantalla petita. Els navarresos dediquen una mitjana de 214 minuts diaris a la televisió, més de 3 hores i mitja. Durant aquest temps, la televisió, en la mesura en què la massa és un mitjà de comunicació poderós, té l'oportunitat de difondre els missatges, valors i idees que desitgi. Però igual que té la capacitat de convertir determinades actituds socials i ideològiques en hegemòniques, la televisió és un potent instrument en els processos de normalització i desenvolupament de les llengües. Pot definir hàbits de comunicació com reforçar i normalitzar noves fórmules lingüístiques, noves expressions i conceptes, per exemple. En la ficció, no cal dir: per a qui forma part d'una comunitat lingüística, crea un món simbòlic propi, ja que coneix i escolta en el seu propi idioma als personatges de les històries de la pantalla.

El basc, per descomptat, no és una excepció. Un informe publicat pel Govern Basc en 2008 diu el següent: “La televisió és avui l'eina més adequada per a difondre el basc. Per tres raons: perquè està en totes les cases, perquè ho veiem la majoria, i perquè els que no coneixen ni poc ni res el basc poden tenir relació amb aquest mitjà, encara que el producte sigui en basc”. A Navarra, no obstant això, el poder veure la televisió en basca és una pràctica que requereix un esforç especial i laboriós.

El Govern de Navarra, malgrat el dret recollit en la Declaració Internacional dels Drets Lingüístics i en la carta europea de les llengües minoritàries, ha rebutjat reiteradament el deure d'impulsar i garantir els mitjans de comunicació en basc. La negació d'UPN fa que les cadenes ETB1 i ETB2 només puguin veure's en el sistema analògic. Quan la majoria dels aparells disposen d'un sistema integrat per a la Televisió Digital Terrestre, és necessari canviar els cables per a sintonitzar el sistema analògic. Per tant, tots aquells que vulguin veure ETB1 tindran un interès especial, ja que EiTB estarà disponible en Internet. En el cas d'ETB3, tampoc; només es pot veure per Internet. El mal no és fútil, ja que la televisió basca acumula en la tercera cadena la major part dels continguts infantils dels últims anys. La possibilitat d'asseure's en el sofà i veure dibuixos animats en basc en la televisió és una realitat llunyana per als nens i nenes de Navarra.

Euskaltzaindia acaba de presentar com a llibre la tesi doctoral de Paula Kasares titulada Euskaldun hazi Nafarroa. Des del punt de vista sociològic, sociolingüístic i antropològic, Kasares ha investigat la transmissió de la llengua; per a això, ha comptat amb la participació de pares d'Irurita i Pamplona. Segons ha assenyalat, la preocupació que li han traslladat els seus pares és la de l'absència de la televisió en basca. En les seves paraules, se'ls ha llevat als nens un mitjà d'apropiació de la llengua. A més de llevar-li-ho, han saltat a models en castellà, a dibuixos animats en castellà. També als pobles més euskaldunes, els nens han començat a utilitzar expressions en castellà, repetint referències en la televisió. Kasares recorda el que ens van comptar els professors de Baztan: Els nens els sentien dir “Hola Cavaller”, fins que es van adonar que aquesta frase era la frase que deia Bob Esponja. Segons ell, els nens “porten als seus jocs simbòlics les inputs que han rebut en la televisió”.

De fet, segons Oskar Zapata, responsable de Topagune a Navarra, “està demostrat que en el procés d'aprenentatge dels nens, la imitació és un element fonamental. Imiten el que veuen i senten”. I si els personatges preferits s'escolten en castellà, se'ls imita en castellà. Edurne Ruiz és una de les alsasuarras que més coneix de prop la situació d'Alsasua. Mare de dos fills, ha viscut a casa les conseqüències de la falta d'oferta infantil en basca: “Volem criar als nens en basc, protegir-los de la situació externa, del castellà, i ficar-los en una bombolla, però la situació se'ns ha complicat”. Han afrontat l'escassetat de televisió a casa, comprant Dvds en basc i projectant pel·lícules. Però no és suficient: “Arribats a una certa edat, volen veure el que veuen la resta de la classe”.

Saioa Ziritza viu una situació similar. Viu a Pamplona i té dues filles. Diu que en els últims anys el basc per als nens s'ha “convertit en alguna cosa més que zero”, ja que mentre les cadenes en castellà s'han multiplicat, les en basca s'han mantingut. Igual que Ruiz, han apostat per portar a casa continguts en basca, entre altres, a través de la visualització de dibuixos animats en basc que s'ofereixen en internet. Així s'han adonat que “en un temps es va fer una gran aposta per la producció local (Lazkao Txiki, Pernando Amezketarra...), de qualitat, que tenia com a referència el personatge o la cultura local”. Avui dia, tanmateix, “no es veu res d'això. Es repeteixen constantment a Doraemon i altres semblances”. L'únic problema, per tant, no és la dificultat de veure la televisió en basca. En la seva opinió, el problema no se solucionarà prescindint de les cadenes en castellà i obligant els nens a veure ETB: “Mentre l'oferta en basca no augmenti i millori, tenim festa”.

Raigs de llum

Xaloa Telebista començarà a emetre pròximament a la comarca de Pamplona –i si el senyal ho permet en algunes comarques de la zona–, íntegrament en basca. El projecte va ser presentat a l'adjudicació dels canals de TDT 2013 i ha estat objecte d'una llicència. Diuen que la notícia ha estat “satisfactòria”, però també “una gran font de preocupació”. I és que la televisió és un mitjà car. Per això, han posat en marxa una campanya de micromecenatge, amb l'objectiu de recaptar els 50.000 euros que necessiten per a començar a emetre.

Udalbiltza, Tokikom i Topagune estan col·laborant en aquest camí des de Xaloa Telebista. Entre altres coses, volen ajudar en la programació de continguts. En aquest àmbit, segons Zapata de Topagune, des del primer moment han tingut clar que els nens i nenes són “la prioritat” perquè “per a ells la televisió és el mitjà més fàcil i atractiu”. Per això, estan immersos en un procés de compra de dibuixos animats.

En definitiva, Zapata considera “fonamental” que l'oferta en basca sigui per a nens, més encara a la Comarca de Pamplona: “Els nens se submergeixen en el castellà, tenen una relació principal amb el castellà. És més, molts tenen una primera i única relació amb el basc a l'escola, i el temps que passen en ella és molt limitat. Els nens i nenes de Primària passen el 15% del seu temps a l'escola. Per tant, és clar que han de tenir possibilitats de viure en basca anés de la classe”. En aquest camí, malgrat no ser suficient, Xaloa Telebista no voldrà perdre's el control de la situació a Euskadi. Encara que, segons el parer de Zapata, això no pot limitar l'exigència que ETB es vegi íntegrament i en la TDT: “Una no quitació a l'altra”.