D'on va venir la idea de crear I-Ener?

Patxi Bergara: Comencem cadascun pel seu costat, després entrem en contacte. Per part meva, el primer desig va ser crear una iniciativa entorn de la sobirania. La sobirania en general. Després vaig conèixer GoiEner [veure Argia 2.420] i vaig pensar: per què no una iniciativa d'aquest tipus en Iparralde? Hi ha hagut discussions entre nosaltres i no hem fet el mateix en GoiEner, però aquesta era la idea. A nivell de França, EDF sempre ha tingut el monopoli en el sector elèctric i avui dia, encara que sigui liberalitzat, els habitants d'aquí no saben que es pot canviar. Això també és una dependència com a basc de França.
Mathieu Iriart: Només fa deu anys que és liberalitzat, però a França tot és molt centralitzat en general, també en energia, i no és competència d'empreses locals com a Alemanya o Dinamarca. Molts no saben que és possible triar altres opcions. I n'hi ha; avui dia hi ha una vintena de proveïdors.

Vosaltres també sereu proveïdors?

P. Grup B: No, nosaltres serem creadors, productors. Hi ha moltes d'aquestes coses, i gairebé totes ho venen a EDF. Nosaltres també, al principi.
M. I. La nostra intenció és produir de moment i crear una estructura de distribució per un dia. Si GoiEner vingués a Ipar Euskal Herria, seria un cercle perfecte, que nosaltres produíssim per a vendre-les, i dir-li a la ciutadania que poden contractar amb GoiEner. Ho tindríem tot a Euskal Herria.

Per quin productor i no proveïdor?

M. I. La transició energètica és el nostre objectiu principal, però realment és un objectiu global. Per tant, la primera acció que hem decidit és produir. El primer pas serà realitzar instal·lacions col·lectives a través de panells fotovoltaics. Si volem una transició, necessitem una autonomia energètica, i això vol dir que la ciutadania hem de recuperar el sector energètic, però no podem recuperar l'energia que no produïm. Abans de recuperar-la, és necessari que l'energia sigui aquí; no hi ha res a recuperar avui.
P. Grup B: Al principi volíem ser com GoiEner, els distribuïdors, però aviat ens vam adonar que no era el camí. El nostre esperit és repartir electricitat neta, i avui dia en Ipar Euskal Herria hi ha hagut electricitat neta, a l'interior, però no és una gran quantitat.

On s'instal·laran les instal·lacions fotovoltaiques?

P. Grup B: Encara no hem fixat llocs concrets –en principi tots estaran a l'interior, això ho sabem–, però tenim la intenció de començar sobre les teulades de les col·lectivitats o dels agricultors. Volem teulades de gran grandària. I estem parlant amb alguns electes.
M. I. L'objectiu és que al març s'instal·li el primer panell. Als electes no els exigirem ni un euro, sinó la teulada, i creiem que no podran rebutjar-lo, però necessitarà temps. Nosaltres estarem preparats, ja està ficant diners, la gent dirà que invertiran... No tenim por d'això. Tanmateix, la campanya és difícil, ja que seria més fàcil comunicar-nos amb la teulada identificada. Però necessitem una mica de diners per a la teulada. Llavors, les primeres gents són realment militants, del nostre entorn pròxim, aquest és el primer cercle, i el segon serà el dels militants històrics d'Ipar Euskal Herria, que sempre fan costat a Euskal Herria.

Per tant, esteu difonent el missatge des del punt de vista de la sobirania més que des del de l'ecologia?

M.I. : Per ambdues. Identitat basca i ecologia. Les monedes basques, EHLG... ja han demostrat que en Ipar Euskal Herria existeix la capacitat d'unir aquests dos mons: vascófilos i progressistes o ecologistes. Aprofitarem el fet que cada vegada treballen més junts en aquest territori.

Voleu canviar el model de producció, però també el de consum. És a dir, consumir menys.

M. I. Això és el que volem d'una banda i, per un altre, passar de l'actual model de nucleopetroleo a les renovables. La nostra intenció és produir aquí l'energia que es consumeix aquí, però no tant com ara. Si consumim avui 100, que demà sigui suficient 50.

Ha esmentat el binomi nucle-petrolier, però en el camp de la generació elèctrica hi ha petroli?

M. I. No, el petroli és més utilitzat per al transport, però pel que fa a l'electricitat és nuclear, del 75 al 80% de l'electricitat nuclear. Diuen que en deu anys el percentatge baixarà a la meitat, però generaran la mateixa energia, ja que el consum total augmentarà.

Procedeix, per tant, de les tres quartes parts de l'electricitat nuclear. I la resta?

M. I. 10-15% de l'hidràulic i un altre 10% de les renovables: alguns panells solars, molt poc vent...
P. Grup B: França diu que “nosaltres serem els campions de la nuclear”. Els que defensen la nuclear són bastant ràpids, i sempre hi ha arguments que diuen que les energies renovables no es poden dominar, que no es pot assegurar que l'electricitat arribi a les llars i que no es corresponen amb els hàbits de consum, ja que els panells produeixen principalment a l'estiu, però que l'electricitat es necessita més a l'hivern. D'altra banda, no és una qüestió d'esquerres ni de dretes, sinó que els comunistes estan a favor de la nuclear perquè sembla que ha creat moltes ocupacions.

L'accident de Fukushima no ha provocat cap canvi?

P. B: Una mica. Alguns deien que a França calia tancar les antigues centrals, però, malgrat això, obriran altres noves. I els vells no es tanquen.
M. I: Per a això també fem el nostre camí aquí. En Ipar Euskal Herria estem convençuts que fa falta una transició energètica, i estem convençuts que l'Estat no el farà, o no el farà bé. Nosaltres ho farem; com a bascos, això és l'oportunitat de crear les nostres pròpies eines.

Parleu-me de l'organització d'I-Ener. Com heu estructurat l'empresa?

P. B: En començar a fer les instal·lacions contractarem un tècnic especialitzat, però de moment no hi ha personal, som deu creadors i estem tots voluntaris. Al principi volíem que fos cooperativa, al final no ho serà, però l'esperit serà el mateix: una persona, un vot. Qualsevol que sigui el capital aportat. I el benefici s'invertirà. Jurídicament serà una SAS, societat d'accionistes simplificada.
M. I: Cal dir que no som experts i que estem aprenent a mesura que ho fem. Hem pres com a referència algunes iniciatives franceses que han començat com nosaltres, sense saber res.
P. B: Estem en constant recaptació. L'objectiu és recaptar 60.000 euros per a començar a instal·lar els primers panells. Tenim més de la meitat.