“Estic molt content de ser aquí fora, fent costat a tanta gent i convertint Guernica en un poble lliure”. Són les paraules de Jone Amezaga, que després de 18 dies d'absència, el dissabte va sortir al carrer i les hi va comptar a Argia. Els veïns que fan costat a Amezaga han omplert el poble de cartells, mocadors, globus i paraigües de color taronja. El passat cap de setmana va rebre la solidaritat de diversos centenars de persones i el dilluns, envoltat d'unes 70, va ser detingut en el mercat pels agents, després de colpejar al seu voltant amb porres extensibles.

Aquest cas ha tingut algunes peculiaritats, entre les quals destaca que Amezaga no ha estat en un lloc fix des que va aparèixer en el lloc fins que ha estat detinguda. Les activitats s'han organitzat en tres espais principals, i al llarg del cap de setmana el cas ha tingut una gran repercussió a Guernica. També hi ha hagut un gran moviment en les xarxes socials.

A diferència del que ha succeït en altres muralles, Amezaga no ha estat present en tot moment, i han aprofitat les dues cercaviles que s'han realitzat en la localitat per a sortir durant tres o quatre hores, amb l'objectiu d'aprofundir en la idea de “viure en llibertat a Guernica”. Es van organitzar grups identificats per colors, d'haver acudit l'Ertzaintza, que haurien obert els paraigües i acordat la possibilitat de separar-los per separat. Les persones que han estat a Guernica recordaran la iniciativa Tutti Fruti, una iniciativa de gran colorit. En l'Espai Lliures de Donostia-Sant Sebastià s'han mogut les columnes d'un lloc a un altre de la localitat d'Amezaga.

Els portaveus de la dinàmica van indicar que, per motius de seguretat, Amezaga no ha passat la nit al carrer i que els solidaris que han acudit al lloc han dormit en cases i locals del poble.

L'Audiència Nacional ha condemnat a 18 mesos de presó a Jone Amezaga per "enaltiment del terrorisme", en considerar que va col·locar una pancarta amb el símbol d'ETA. Amezaga nega que la pancarta fos col·locada per ell, la descriu com un "muntatge policial" i denúncia que es vol detenir per la seva activitat política.

Fa un any es va posar en marxa a Guernica la plataforma Jone Lliure per a denunciar el cas que s'investiga. Des de llavors, a més de divulgar la informació al poble, una vegada que ha arribat l'ordre d'arrest, el tema ha cobrat una nova dimensió. Han realitzat assemblees de més de 100 persones, han aconseguit adhesions, han ficat desenes de vídeos a la xarxa...

Família enfadada amb l'Ertzaintza

“Aquest és el cas que des del principi ha estat format per ertzaines, això és el més trist”. La mare de Jone, Itziar Amezaga, s'ha mostrat indignada amb el Govern Basc. “Ha estat totalment prefabricada, els ertzaines han portat el cas a l'Audiència Nacional espanyola i després han ficat la mà perquè aquest càstig es compleixi”. En una entrevista en la web d'Argia s'afegeix que el secretari general de Pau i Convivència, Jonan Fernández, ha demanat la dissolució del citat tribunal. La còlera és evident: “Això està bé que li ho demani, però que el Govern no aprofiti per a jutjar a la ciutadania basca”.

Malgrat que la jutge Ángela Murillo va ordenar a la Guàrdia Civil i a la Policia Nacional espanyola la detenció de Jone Amezaga, l'Ertzaintza ha adoptat una postura activa. El director d'Intel·ligència de l'Ertzaintza va deixar clar que vol evitar els murs populars, encara que per a això ha de demanar a l'Audiència Nacional que es realitzin modificacions legals, segons es desprèn dels documents publicats per Argia.

Ha passat un any i mig des que es va instar el Govern Basc a no enviar a l'Ertzaintza des de l'Espai Lliure de Donostia-Sant Sebastià. A més d'enviar a la Policia autonòmica, sense sol·licitar-li a ell, l'Ertzaintza s'ha posicionat en contra de les muralles de pobles. Aquest informe revela que els murs populars són un instrument eficaç per a influir en l'escenari polític.

A més, a diferència de Loyola i Deusto, Jone Amezaga va sortir el cap de setmana al carrer en el moment en el qual l'Ertzaintza no va acudir a complir l'ordre judicial espanyola. Això ha estat un tema de conversa per a molts dels allí reunits. L'Ertzaintza coneixia el pla?

Moviments en contra de les detencions

El cas de Guernica ha provocat moviments en l'àmbit polític. Segons va publicar Busturialdeko Hitzak el passat 12 de desembre, un ertzaina ha sol·licitat, entre altres, la suspensió de la resolució d'empresonament de Jone Amezaga a l'Ertzaintza. Els ajuntaments de la comarca també han aprovat declaracions, algunes de les quals han rebut el suport del PNB.

També s'estan movent les entranyes del moviment a favor de la desobediència. En els últims mesos, als pobles on Elea i els casos de judicis polítics viuen de prop, s'estan reunint grups de treball Lliure per a crear una dinàmica comuna. Un company que participa en aquest procés ha comunicat a ARGIA que “el fenomen de les muralles populars té la capacitat de generar en la gent una il·lusió i una passió que avui dia és tan difícil d'encendre”. En la seva opinió, la desobediència “plena” a la gent com a forma de lluita. “A més de fer front als judicis polítics, activa a la ciutadania i si s'encerta, com hem vist en diverses experiències, té la capacitat d'atreure a altres sectors de la societat”.

A poc a poc s'estan redefinint els detalls de la dinàmica Lliure, la forma i la direcció en la desobediència civil i en les accions participatives, “allunyats dels esquemes partidistes”.

Algunes preguntes noves

Vista la postura del Govern d'Espanya i l'Audiència Nacional, es pot acabar amb les detencions sense plantejar mai la desobediència?

Entre els qui volen canviar la societat, el debat etern és entre els qui pensen que la prioritat s'ha de posar en els moviments populars i els partidaris de posar-la en les institucions oficials. Quina és la tendència actual a Euskal Herria? A on van les tendències?

Quin camí prendran els barris de Segura i les Herriko Tavernes?

En els casos de judicis polítics, hi ha alguna iniciativa més eficaç que un mur popular per a influir políticament?

L'Ertzaintza tracta d'impedir, d'alguna manera, els murs populars, encara que per a això hagi de demanar a l'Audiència Nacional que obri noves vies judicials. Quin suport té l'actitud de l'Ertzaintza en la societat basca? I entre els jeltzales?