Escoltem la paraula “cervesa” i ens venen a la memòria Heineken, Amstel, Desperados, etc. Ningú sap, no obstant això, que aquestes tres marques pertanyen a la mateixa multinacional i que entre quatre grans productores realitzen la major part de les possibilitats que podem trobar en el supermercat.

Però també hi ha cervesa lluny del remolí d'estructures i anuncis cars. I no del tot. En petites cerveseries, en quantitats més modestes però amb ingredients naturals i manyaga, produeixen una beguda artesanal a la mesura dels seus gustos. Als països del nord d'Europa i els Estats Units els petits productors locals ja han recorregut un llarg camí, i des de fa diversos anys s'ha produït una ruptura a Catalunya. Al País Basc, no obstant això, el nombre de productors ha augmentat en els últims anys gràcies a l'actitud favorable dels productes locals i l'afició per la cervesa.

Prova d'això és el cercador Localbier que han posat en marxa tres cervesers bascos (Beñat Irasuegi, Joseba Karrikiri i Igor Oiarbide). La web t'informarà dels bars, botigues, etc., que trien una ubicació concreta i ofereixen cervesa local en la zona. A l'ésser una base de dades oberta, qui ho desitgi pot afegir noms. Si es busca allí, es poden trobar vint-i-tres marques de cervesa d'Euskal Herria, i segons Irasuegi, és possible que encara no apareguin algunes de les marques que s'han creat. No és, per tant, falta cap possibilitat: “En pocs anys s'ha triplicat el nombre de productors i, malgrat ser més lent, la tendència al consum de cervesa autòctona també va en augment”.

Faig: pionera

Entre la vintena de productors i marques assenyalades hi ha una pionera que va partir abans que totes les altres: Pagoa Basque Beer. Joxe Anjel Arbelaitz compte que van conèixer de primera mà la cervesa artesanal a Bretanya i que la van posar en marxa en 1998, després d'estudiar per Europa i realitzar infinitat de proves. “El camí ha estat difícil, però a poc a poc s'està encenent la tendència a valorar els productes locals i això és molt satisfactori. La nostra trajectòria ha servit per a demostrar que es pot fer cervesa de bona qualitat sense sortir d'Euskal Herria i amb productes locals”. Produeixen uns 50.000 litres a l'any, distribuïts en tres tipus: Orhi, Gorri i Zunbeltz.

Naparbier: De Navarra al món

La cervesera Naparbier de Noain també té una llarga trajectòria. Va ser creada fa cinc anys per dues persones que es van quedar en l'atur. No és el que han aconseguit des de fa poc. En l'actualitat, la cooperativa està formada per sis persones, de les quals quatre treballen actualment en la pròpia Naparbier. S'han convertit en el major productor artesanal de cervesa de la Península Ibèrica: Produeixen 240.000 litres a l'any, i han creat més d'una vintena de tipus de cervesa a partir de l'addició de nous ingredients o la variació de la proporció. A més d'en tot el País Basc, també venen els seus productes a tot el món, en països com els Estats Units i Noruega. Segons José Javier Erro, membre de la cooperativa, “entre les marques comercials són quatre les multinacionals que fabriquen totes les cerveses que coneixem, però cada vegada som més els petits productors que apostem per produir d'una altra manera”.

Zarautz Beer Company: amb ganes de començar

Arnau Estrader i Jaume Urgelles van néixer a Catalunya, però després de condicionar un local pel seu compte, acaben de posar en marxa la seva pròpia cervesera a Zarautz. Tots dos s'han dedicat a l'hostaleria des dels quinze anys, i amb la intenció de fer el que els agrada, s'han endinsat en el món de la cervesa artesana amb la intenció de fer la vida més tranquil·la. Amb la idea al cap, van tenir l'oportunitat de comprar algunes màquines de segona mà, i aquest va ser l'impuls definitiu que els va deixar a un costat els dubtes.

Aviat obriran la primera collita i ja han arribat moltes sol·licituds. Mentrestant, diuen que constantment estan fent noves proves i aprenent. La previsió és que es facin uns 4.000 litres al mes: “No volem produir massa, ens n'hi ha prou amb continuar fent el que ens agrada i aconseguir un salari per a viure dignament”. A pesar que a Catalunya l'augment de la cervesa local ja s'havia donat abans, aquí es preveu que ocorri el mateix, “perquè a Euskal Herria es valora molt l'origen i la qualitat del producte”.

Origen múltiple de les matèries primeres

Encara que la producció es realitza al País Basc, no sempre és fàcil obtenir les matèries primeres necessàries. En Naparbier, per exemple, s'utilitza aigua d'aixeta, però el llúpol i el malt són portats sovint des de l'exterior. “Ens fixem en la qualitat, però prioritzem en la mesura que sigui possible les matèries primeres autòctones”. A Zarautz Beer Company també han començat de la mateixa manera la producció inicial. No obstant això, creuen que hi ha gent que ja ha començat a fer allí el llúpol i el malt, i que seria bo que en el futur poguessin comprar-se les matèries primeres a ells mateixos. En Pagoa, per contra, han aconseguit produir cervesa utilitzant només components d'origen basc. El llúpol i el malt són traslladats a Guipúscoa des de Navarra i Àlaba.

La veracitat en les etiquetes

La majoria dels productors destaquen que l'origen de les matèries primeres prové de la cervesa elaborada en el lloc, amb la seva etiqueta i nom. Zarautz Beer Companyn i Naparbier donen a conèixer l'origen geogràfic a través del nom, mentre que la cervesa Pagoa també es diu Basque Beer. La mateixa tendència es repeteix amb els noms que es donen a cada tipus de cervesa. Així, la primera cervesa que han creat a Zarautz ha estat coneguda amb el nom d'Earra, ja que és la que han escoltat els veïns quan els agrada beure.

En el cas de les tres cerveses, el basc té una presència destacada en l'etiqueta que recull les ampolles, fins i tot quan les envia a l'exterior. Així diu el Pils de Naparbier: “Cervesa a la mà i recorre el món”.

En festes també local, en la mesura que sigui possible

Quan les marques de bancs o de cervesa comercials posen nom a la majoria dels festivals de música, hi ha un que, en lloc de temptacions com aquestes, ha mantingut els seus valors: Festival Euskal Herria Zuzenean de Lekorne (EHZ). En aquest camí, en els establiments que s'instal·len al voltant de les zones de concert es venen productes dels llauradors locals i, com no, també es venen cervesa. En la mesura que sigui possible. Mikel Ladevese forma part de l'equip de gestió d'allotjaments d'EHZ, i assegura que es tracta d'una tercera part de la cervesa que s'embeni en el festival.

Per a això recorren a dues cerveseries de Lapurdi: Akerbeltz i Bob’s Beer de la Casa. A canvi, els productors faciliten: “Ens porten barrils, ens els recullen de tornada i ens deixen tot l'equip necessari per a servir la cervesa”.

Encara que econòmicament les marques comercials són més rendibles, cada vegada són més els moviments populars que fan un esforç especial i fomenten la cervesa local. La clau està a trobar l'equilibri, segons Ladevese. “Apostar per aquesta mena de productes és la conseqüència dels nostres valors, així com l'establiment de preus barats, però és cert que a vegades cal triar entre dues coses”. Malgrat les dificultats, té clar que cada vegada són més les persones que aprecien la cervesa local i l'esforç que fa EHZ i que seguiran pel mateix camí en el futur.

Cada vegada més aficionats

Al mateix temps que s'està obrint camí en les iniciatives del moviment popular, cada vegada és més fàcil trobar cervesa local en bars i botigues. En el bar Iturrioz, en el centre de Sant Sebastià, per exemple, tenen vuit marques de cervesa basques. El culpable és Ander Breton: “Fa uns anys, la curiositat em va portar a conèixer el món de la cervesa artesanal, i a poc a poc vaig anar afegint ampolles en el bar. Són molts els bars que ofereixen alguna cervesa local, però sabent que cada marca té les seves peculiaritats, jo vull oferir una varietat”.

Diu que no li costa fer lloc a aquestes cerveses perquè té l'oportunitat de comprar caixes petites. Si a la gent li agrada, demana més caixes. A més, ha constatat que cada vegada són més els que s'animen a provar entre els que venen al bar. “Crec que comencem a donar la volta dels 30 anys, però la gent cada vegada més adulta ha començat a fer el pas”. No obstant això, no creu que l'única raó sigui l'origen de la cervesa, ja que són molts els que busquen nous sabors i qualitat. “La cervesa local és també un capritx, ja que els petits productors usen matèries primeres millors i més naturals que les marques comercials”.