Metges blancs vacunant als negres a Àfrica, herois que havien abandonat la còmoda vida a Europa per a ajudar a sortir de la misèria als desgraciats... Anaven a ser dels pocs personatges que han superat la mala fama del colonialisme. Per contra, el quebequès Jacques Pépin, que ha exercit entre ells la medicina a Àfrica, reconeix en el seu llibre “The origins of the SIDA” que segurament ell mateix va ajudar a reforçar-la. Diuen que el camí cap a l'infern està empedrat amb bones intencions.

En la revista electrònica La vie donis idées, l'antropòleg Guillaume Lachenal ha presentat les idees de Pépin entre altres de les hipòtesis més famoses que han intentat explicar l'origen de la SIDA. En 1999 va publicar The River (Ibaia) proposant el periodista anglès Ed Hooper que els metges belgues havien provocat la pesta, provant noves vacunes per a la poliomielitis Kongon que tenien llavors, en la dècada de 1950.

Encara que les recerques posteriors han descartat la hipòtesi del pòlio, el llibre d'Hooper tenia el mèrit de demostrar que les persones de les colònies africanes les van utilitzar com a conillet de laboratori per la medicina occidental.

Lachenal diu que, tirant d'aquest fil, Jacques Pépin ha escrit el llibre més valuós de tots els temps. “L'autor, especialitzat en malalties transmissibles per un metge de Quebec, ha ofert en el seu llibre una síntesi de la història de l'evolució del VIH i una recerca històrica original, per a concloure que la SIDA a Àfrica central va ser determinant en les injeccions no esterilitzades dels metges, és a dir, que la SIDA té el seu origen en part en la genesis –els danys produïts pels metges–”.

Avui es considera provat que el Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH) va aparèixer a principis del segle XX en el centre d'Àfrica. En 1959, el virus ha esclatat en les entranyes de la confusa ciutat de Kinshasa. Però com ha saltat del mico a l'ésser humà? Com convertir l'epidèmia en tan poc temps? Com explicar el camí que ha recorregut des de la selva del sud-est de Camerun fins a Kinshasa i tothom?

S'ha demostrat que aquests es van passar dels grans micos a la gent mentre menjaven amb les seves preses. Menjar “carn de la selva”, una explicació que correspon a la visió de les gents del ric Oest, suggereix un pecat dels africans contra les lleis de la naturalesa que es propagarà després per la urbanització i la descolonització, entre elles la modificació de les antigues pràctiques sexuals.

Però, pregunta Pépin, per què el VIH ha aparegut en el segle XX i no abans, i no després, si el consum de carn de mico en el bosc s'ha incrementat de manera dràstica des de la dècada de 1990, a causa de la crisi de les selves tropicals?

Milions de vacunacions en colònies

Molts investigadors han trobat avui una resposta a la pregunta de la recerca en la localitat de Leopoldville, a Kinshasa. A principis del segle XX, la ciutat sense parangó era propícia per a un virus que es transmet per relacions sexuals: construït per immigrants, amb una ràtio de sexe temible (molts homes, poques dones), amb una prostitució massiva i centralitzada...

La hipòtesi té el seu fonament, però també el té el seu costat feble. Per què la SIDA s'ha propagat molt més i més ràpid que altres malalties contagioses? Els experts han realitzat simulacions i tenint en compte totes les dades, entre ells el nivell de risc que tenen les relacionis heterosexuals en si mateixes, sense l'ajuda d'altres factors, com a ferides en els genitals o altres infeccions, etc., difícilment s'entén el terrible desplegament de la pesta.

Jacques Pépin proposa una hipòtesi diferent: la importància de les injeccions de metges. Això és el que molts altres experts estan defensant des de l'any 2000, entre ells, el primatólogo Preston Marx, l'epidemiòleg Ernest Drucker, l'expert David Gisselquist i el conegut militant de la SIDA Jacques Leibowitch a França.

Durant la primera meitat del segle XX a Àfrica s'han observat grans canvis demogràfics i sexuals, però també en medicina. A partir de 1910, les potències colonials des de Camerun fins als Grans Lagos van organitzar grans programes de lluita contra les malalties tropicals, especialment contra la malaltia del somni (famosa per les mosques tse-tse) i la malaltia de Pian.

Les grans campanyes de prevenció que van organitzar els estats colonials, fonamentalment Bèlgica i França, es van centrar en les injeccions. “Médecine de masse”, diu Guillaume Lachenal. El Congo belga, l'Equador de Camerun i França a Àfrica, era una de les prioritats de les autoritats colonials. Després de la Segona Guerra Mundial, les campanyes de vacunació ciutadana van aconseguir el seu punt àlgid. “Milions i milions d'africans van ser utilitzats en cadena en nombroses extraccions i injeccions de sang, utilitzant amb alguns xeringues i agulles usades amb els seus descendents”.

Pépin representa l'inici de l'epidèmia de VIH: un equip mèdic arriba a un poble aïllat del sud-est de Camerun, on tots els experts citen als famosos caçadors als quals un ximpanzé malalt ha passat el virus de la immunodeficiència a través de xeringues i agulles usades per infermers i metges. Cal recordar que les injeccions no esterilitzades per a infectar el VIH són molt millors que les relacions sexuals.

Una o diverses de les moltes persones contagiades per l'arribada de la societat anirien a Leopoldville. La gran ciutat va trobar una estaca per a augmentar encara més el número de VIH. Com s'ha esmentat molt la prostitució, Pépin ha subratllat que els metges tractaven especialment a les prostitutes en les campanyes de vacunació, posant en risc fins i tot a si mateixos pel mal ús de materials no desinfectats.

Per a aquesta teoria, Pépin mostra el succeït amb el Virus de l'Hepatitis C (CHB), que ell coneix molt bé. Això es contagia molt poc per via sexual i, excepte els qui prenen la droga a través de les venes, la via principal de contagi ha estat la iatrogénesis: el mal causat per la pròpia medicina. A Egipte milers de persones es van contagiar de CHB durant les campanyes de vacunació contra una altra malaltia.

En resum, sembla que, en part, la medicina de masses en l'era colonial ha influït involuntàriament en el seu intent per convertir el VIH en una epidèmia. En el seu article, Guillaume Lachenal assenyala que “cal actuar en les acrobàcies per a continuar fent una lectura exclusivament sexual de la SIDA, sense tenir en compte els efectes de la medicina colonial”.