CARMEN GISASOLA ha estat la primera presa basca que ha quedat en llibertat després de l'entrada en vigor a Espanya de les normes de la Unió Europea sobre compliment de penes de presó. L'Audiència Nacional va deixar en llibertat el passat 24 de novembre arran dels 10 anys que va complir a França.

Deu dies després van sortir de les presons d'Alacant II i Texeiro Santi Arrospide i Alberto Plazaola, respectivament. Sona no ha estat com la doctrina Parot a Espanya, però el brunete mediàtic no ha perdut cap oportunitat i el Govern espanyol ja ha tret una llei –el 12 de novembre– perquè no es compleixi la norma penal de la Unió Europea.

Com de costum, en aquests casos existeix un gran nexe, tant entre l'administració de justícia i l'executiu, com en el si de la justícia. No estan d'acord en l'Audiència Nacional: La Secció Primera de la Sala penal ha decidit excarcerar a aquests dos presos, després de considerar la pena complerta a França en el nou còmput d'anys de presó. No obstant això, un jurat de la Secció Segona va decidir el contrari en relatar els anys de condemna del pres Iñaki Bilbao.

La secció primera considera que amb la seva sentència es complia la norma adoptada per la Unió Europea en 2008. Segons ell, les penes dels delictes de la mateixa naturalesa han de sumar-se a la UE, encara que es jutgin en diferents estats. És a dir, que el pres que ha complert una condemna de 10 anys per ser d'ETA a França, on és membre de la banda, després hauria d'eliminar-ho de la seva condemna a Espanya.

És a dir, a la UE cada vegada se sumen més legislacions i s'està sumant la que regula l'àmbit dels presos i preses. Això sí, la mesura va ser aprovada en 2008 i la seva primera conclusió arriba sis anys després. La mesura afectaria en breu a gairebé seixanta persones més, si l'Audiència Nacional l'hagués aprovat íntegrament, d'haver estat aprovada pel propi pàg. Però no. Des d'Europa s'han de complir les ordres del Banc Central i de Merkel, però no les normes que restringeixen les penes als presos bascos.

La sentència de la secció segona establia que calia esperar a veure com es desenvolupava la legislació espanyola per a veure com s'aplicava la norma europea. La nova Llei Espanyola 7/2014 estableix que les penes imposades pels Tribunals d'altres Estats abans del 15 d'agost de 2010 no es tindran en compte per a l'aplicació d'aquesta norma. Així, la mesura europea no afectaria desenes de presos bascos, ja que les penes imposades a França a aquests reclusos són anteriors a 2010.

La Fiscalia de l'Audiència Nacional també ha recorregut la decisió de la Secció Primera i s'ha basat en una sentència dictada en 2002 pel Tribunal Suprem que va anul·lar l'aplicació de penes d'altres Estats per a reduir la pena d'Espanya.

Però la norma de la UE que ordena l'acumulació de penes va entrar en vigor en 2008 i recentment, el Tribunal Suprem d'Espanya ha fallat de forma molt diferent en resposta a la petició del pres Joseba Urrusolo Sistiaga. El pres de Lesaka de Via Nanclares va ser el primer pres que va sol·licitar acollir-se a la norma europea i va ser condemnat a presó. La veritat és que el Suprem va respondre que no hi havia inconvenient en què es tingués en compte la pena complerta a França també a Espanya.

Ara, el Tribunal Suprem haurà de resoldre el recurs de la Fiscalia i les sentències contradictòries de les dues seccions de l'Audiència Nacional. Ara, a més, té un inconvenient legal, la llei que acaba d'aprovar Espanya. Però serà constitucional quan aquesta llei sigui radicalment contrària a l'esperit de les normes aprovades per la Unió Europea? Què dirà el Tribunal d'Estrasburg sobre la llei ad hoc de penes de presos, quan aquesta vulneri els drets humans dels presos?

Si algú necessita, una altra prova més de la política de venjança del PP, i no sols dels drets de les persones concretes, sinó també del procés de pau i d'un obstacle per a la convivència. No és suficient perquè la societat basca protesti d'una manera unitària? És suficient que ho digui? Institucions, partits, associacions, ciutadans... tots junts en el crit pel nou temps que la societat basca es mereix? És trist, però la guerra unia a la societat més que la pau.