La Mancomunitat de Municipis Bascos, Uema, ha decidit que treballarà oficialment en basc amb ETB. Els representants municipals de Lea-Artibai i Urola Kosta també han acordat continuar pel mateix camí. Ho han comunicat a ETB a través d'una reunió conjunta. Pel que sembla, l'entrenador de l'Eibar, Gaizka Garitano, també ha tingut la mateixa idea i parlarà en basca amb els d'ETB; l'entrenador de futbol vol que els més petits de la casa parlin en basca en Euskal Telebista. Són decisions individuals, per descomptat. A diferència del que va dir Juan Inazio Hartsuaga en la mateixa Argia, és possible que hi hagi espai per a l'esperança i que hi hagi també euskaltzales entre els vascoparlantes. Però, com hem arribat des d'aquell “Korte, si us plau, [euskara]” que Goizalde Landabaso explicava molt bé, “i ara en castellà, si us plau”?

En el moment en el qual la televisió pública basca va començar a emetre íntegrament en basca, a més de la funció d'informació i participació política de la ciutadania, va assumir la promoció del basc i la cultura basca. De fet, en aquella època els bascos representaven només el 21% de la població de la CAB. El percentatge era tan baix que “l'objectiu d'integració política del Govern Basc a la seva televisió, que aconseguia el 100% de la població en meta, podia quedar coix amb les emissions íntegrament en basca”. Així ho va recollir Josu Amezaga, professor de la UPV/EHU, en l'article 30 anys després d'Euskal Telebista. Ell mateix explicava que la falta de claredat en la política lingüística d'ETB havia quedat al descobert, i també preguntava: “La falta de llum sobre la política lingüística o la política lingüística oculta?”. La veritat és que des de llavors, amb la creació de la cadena en castellà d'ETB, es va produir un doblatge de canals que va suposar una “relectura de les intencions inicials”, “especialment pel que fa a la recuperació del basc”. És més, segons conclou Amezaga en l'informe remès pel Departament de Cultura al Parlament en 1992, “és responsabilitat de la ràdio i la televisió en basca la promoció del basc, i dels mitjans en castellà l'impuls de la informació i la participació política”. Des de llavors, cada canal s'ha dirigit a una part de la població i “el problema de la televisió basca va passar de ser una qüestió de televisió per a tot el País Basc a ser una qüestió de televisió per als bascos, una qüestió de minoria, més que un projecte per a tot un poble”.

Pla estratègic

Sembla que hi ha indicis que les coses estan canviant. La direcció d'EiTB ha decidit fer els passos necessaris perquè ETB1 es trenqui amb la dicotomia per a euskaldunes i ETB2 no euskaldunes. Mostra d'això és el que estableix el pla estratègic 2013-2016: “Tenint en compte l'esforç d'euskaldunización que la societat ha realitzat en les últimes dècades, es planteja per primera vegada en un pla estratègic d'EiTB que cal fer altres passos per a aconseguir la normalització del basc”. I això pot ser la clau perquè el propi pla recull que “en l'època de la creació d'EiTB, la societat basca era majoritàriament castellanoparlant, i en aquest context històric estàvem davant el llindar d'un ambiciós pla de normalització promogut per les administracions públiques basques. Avui dia, dos terços de la població sap basca (…) la majoria de la població és bilingüe. Especialment, pel que fa a la població menor de 45 anys, cada vegada hi ha més persones que saben basca”. En aquest context, EiTB ha decidit “fer un lloc al basc i actuar de manera natural i pedagògica” per a fomentar l'ús del basc en els diferents suports en els quals el castellà és llengua de comunicació (ETB2, Ràdio Euskadi i Ràdio Vitòria). La idea seria “fer cada vegada més habitual la presència dels bascos” i “reforçar el prestigi social del basc”.

Decisió militant

En opinió d'Asier Larrinaga, responsable de basca d'EiTB, la presència del basc en els mitjans en castellà “s'uneix a la filosofia que ja hem tingut, que és respectar l'elecció de cada persona”. A més, ja s'ha debatut abans i el mateix Larrinaga ens ha explicat que en 2006 “es va recollir per primera vegada la forma de conducta quan es recullen les declaracions, en el llibre Els fons lingüístics d'EiTB. El que es diu en aquest document és bàsicament que EiTB respectarà en tots els casos l'opció ciutadana referent a la llengua”. Per tant, la filosofia és respectar l'opció lingüística del ciutadà, i “si una persona diu que només ho farà en basca, es farà així, sense penalització. Fins ara ho hem fet així. Aquesta és la filosofia i filosofia que ha escrit des de llavors aquesta empresa”. Per tant, EiTB deixa la responsabilitat en la ciutadania. Els vascoparlantes hauran de decidir si dedicar-se a la ràdio i la televisió basca únicament en basca, o traduir-se al castellà.

Per tant, les línies de treball del pla estratègic d'EiTB, és a dir, fer visible el basc en els mitjans en castellà, com es treballarà? El periodista esportiu d'ETB Juanan Legorburu creu que és imprescindible que la direcció prengui la decisió de manera clara per a poder canviar d'actitud. És a dir, informar els periodistes que a qui faci les declaracions en basca no se li demanarà que les faci també en castellà. Aquest veterà periodista esportiu el té molt clar: “El sistema, la implantació d'ETB2, ens ha obligat a preguntar també en castellà, sense donar mai per escrit, però amb la intenció de fer-ho en el dia a dia”. Per això, ha considerat imprescindible que la direcció d'EiTB prengui mesures concretes per a ajudar els periodistes a canviar la tendència, però també que “els euskaltzales assumeixin la seva responsabilitat en la mateixa mesura. Hem d'actuar en la consciència de la gent. És el vostre dret que parleu l'idioma que vulgueu, però l'elecció que prengueu serà la vostra decisió. Cadascun de nosaltres, com a ciutadans, ha de reflexionar”.

Augment del públic euskaldun potencial

Per tant, ja és hora que la llei de creació d'EiTB actuï “amb especial atenció a la promoció i difusió del basc”. Més encara, si es té en compte l'auge que ha experimentat el número de vascoparlantes des de la creació d'ETB2. El viceconsejero de Política Lingüística del Govern Basc, Patxi Baztarrika, ha dit que el basc no ha tingut mai tants parlants com avui. 5. Segons el Mapa Sociolingüístic, el percentatge d'euskaldunes ha experimentat un increment de 14,5 punts en aquests 30 anys. I si ens fixem en la població menor de 20 anys, el creixement ha estat espectacular: Són més del 70% dels bascos. Fa 30 anys no arribava al 20%. Per a completar la lectura, les dades a tenir en compte segons el CIES (2011), el 39% dels quals veuen el canal en castellà són bilingües i el 25% són bilingües receptors (capaços d'entendre). Aquestes dades van ser recollides per l'iraskale de la UPV/EHU Josu Amezaga, qui explicava que “ETB2 rep dos terços de la seva audiència (64%) de la cistella de potencials espectadors en basc, i no del conjunt de castellanoparlants monolingües”. Per tant, i com diu Larrinaga, “enfront d'aquesta realitat, ni tan sols en els mitjans castellans avui dia és un obstacle introduir el basc”. Així, per exemple, en els programes d'ETB2 de Klaudio Landa i Silvia Intxaurrondo "entren tant en basc", i en la ràdio, "cada dia entra un korteren basc". Són cinc o sis anys més endavant en Radi Euskadi i Radi Vitòria. La ràdio va pel camí”, ens reconeix Larrinaga.

Dades, sembla que hi ha un espai per a la reflexió; vivim un moment adequat per a abordar el debat. Tal com va assenyalar Josi Basterretxea, membre de l'anterior consell d'administració i professor de la facultat de periodisme de la UPV/EHU, “EiTB ha d'entendre que els bascos hem crescut i madurat (fa temps), que som majors d'edat”. Per tant, i encara que "seran necessaris grans canvis", és el debat que tenim per a "canviar la tendència històrica a favor del castellà d'ETB i fer que l'aposta pel basc sigui real". El que cal fer, a més, fent cas omís del debat polític-lingüístic. Perquè sabem que “Euskal Irrati Telebista no obliga a ningú a parlar en una llengua que no vol, per a aconseguir paraules en basca”, ni en castellà.