La quantitat total de diners que el Govern Basc va gastar en publicitat institucional en 2013 és superior a la que acabem d'esmentar. El pot total ascendeix a 5.702.311,87 euros i es divideix en dues parts. D'una banda, paga a les empreses adjudicatàries els drets de creació, producció, locució i imatge de la publicitat, i per un altre, fa contractacions per a incloure publicitat en mitjans de comunicació i altres suports. La major quantitat de diners es troba en el segon: 4.782.184,70 euros. D'aquesta bossa destinada als mitjans de comunicació, els mitjans de comunicació en castellà han rebut el 97,04% i els mitjans de comunicació en basc el 2,96%. Els mitjans de comunicació bascos que han rebut publicitat institucional són els següents: Anboto, Argia, Berria, Gaztezulo, Hamaika TB, Hirinet, Bizkaia Irratia, Entzun! i Euskal Herria. Si es té en compte únicament als membres de l'Associació de Mitjans de comunicació Basca (Hekimen Elkartea), el percentatge és del 2,48%. Si es compara el que el Govern Basc ha gastat en publicitat amb les subvencions que la Viceconsejería de Política Lingüística ha concedit a mitjans no públics en basc, les xifres són molt semblants: 4.782.184,70 euros en publicitat i 4.875.000 euros en subvencions.

4.678.271,51 euros en mitjans de comunicació en castellà i 103.913,19 euros en mitjans de comunicació en basc. El desequilibri és més que evident, amb un 2,96% en els mitjans de comunicació bascos. D'una banda, el nombre de receptors en el mercat dels mitjans de comunicació en basc supera el 2,96%, i per un altre, aquest repartiment de publicitat exclou als euskaldunes, el sector ciutadà que consumeix els mitjans en basc. Hem preguntat per desequilibri a Alberto Barandiaran, director d'Hekimen: “El desequilibri és evident. Els mitjans de comunicació bascos tenen molt més significat comunicatiu que aquest 3%. Són presents en tots els suports i són ells els que asseguren la connexió amb la comunitat de parlants del basc. Des del punt de vista dels criteris polítics i lingüístics, aquest percentatge no és en absolut adequat”.

Si s'analitzen els percentatges contractats per cada departament del Govern Basc en els mitjans de comunicació en basc, el més elevat és el del Departament de Desenvolupament Econòmic i Competitivitat: 5%. En els mitjans de comunicació en basc ha contractat 28.951 euros. Si es tenen en compte les xifres absolutes, el Departament d'Educació, Política Lingüística i Cultura és el que més mitjans de comunicació en basc ha contractat: 32.456 euros. Crida l'atenció que el departament encarregat d'impulsar i donar suport a la normalització del basc destini tan sols el 4,57% de la quantitat als mitjans de comunicació en basc. El departament que menys ha tingut en compte als mitjans de comunicació en basc és el Departament de Seguretat, que ha realitzat contractacions per valor de 9.370 euros, el 0,98% del total. No hi ha grans diferències entre la resta de departaments.

Segons la Llei 6/2010 de Publicitat i Comunicació Institucional d'Euskadi, la Comissió Interdepartamental de Publicitat del Govern Basc ha d'emetre anualment dos informes: una memòria de l'any finalitzat i un pla per a l'any que comença. Les dades facilitades són els de la memòria 2013. Tots dos documents s'envien al Parlament en el primer període de sessions de cada any (de l'1 de febrer al 30 de juny).

Diputacions Forals

Tal com es pot trobar en internet la memòria 2013 del Govern Basc, no hem trobat cap informe de les diputacions en la xarxa. Segons ens ha informat la Diputació Foral de Bizkaia, el grup polític EH Bildu ha preguntat per aquest tema en les Juntes Generals, i el tractaran, però amb l'objectiu de respectar a la institució i als apoderats, no difondran la informació fins que es donin les dades en les Juntes Generals.

La Diputació Foral de Guipúscoa porta des de fa dos anys tramitant tota la publicitat institucional des de la Direcció de Comunicació i, encara que es van iniciar l'any passat, estan ultimant el preàmbul del document que recollirà la informació detallada de la distribució publicitària, per la qual cosa pròximament presentaran la de 2014. Preguntat pels criteris de distribució publicitària, Xabier Lekuona ens ha explicat que la Norma Foral de 1994, que considera obsoleta, entre altres qüestions, no té en compte més que la premsa escrita. Aquesta norma es basa en quatre eixos: igualtat, proporcionalitat, eficàcia i basca. La Diputació prioritza els mitjans de comunicació públics i en basc, així com els locals. En el conjunt dels suports, en 2014 s'han posat publicitat en més de 70 mitjans de comunicació. La norma foral estableix que el 8% de la publicitat s'ha d'incloure en els mitjans de comunicació en basc. Segons ens avança Lekuona, l'informe de 2014 assenyala que s'ha introduït més publicitat en els mitjans en basc que en els mitjans en castellà.