Plataforma per la Llengua. En el llibre 20 anys defensant el català has analitzat l'actitud dels anys de les institucions, els partits polítics i les xarxes de trobada. Quin ha estat el paper de cadascuna d'aquestes parts?

Després de 40 anys de franquisme, els projectes complementaris de normalització del català han estat molt positius. Institucionalment han estat fonamentals la incorporació del català com a llengua habitual en l'administració, la creació de mitjans de comunicació públics de qualitat –TV3, Catalunya Ràdio– i la immersió lingüística a les escoles. A més, la reivindicació d'incrementar i intensificar la normalització de diferents àmbits s'ha estès sense complexos des de l'associacionisme durant aquests anys. S'ha demanat més ambició i els partits polítics s'han estret de manera transversal per a continuar treballant a favor del català. Aquest compromís ha estat assumit, uns en un nivell més alt i altres en un nivell més baix.

Crida l'atenció que la primera acció pública de la institució s'hagi realitzat per a exigir l'etiquetatge en català i que vint anys després s'hagi de fer la mateixa petició i a aquests.

La primera acció pública que es va dur a terme per a exigir a les grans multinacionals un major ús del català ens ha portat a molts èxits, encara que no absoluts. En l'àmbit empresarial, l'organització sempre ha relacionat l'ús del català amb la modernitat com a valor afegit de productes i serveis; amb els drets dels consumidors i la responsabilitat social corporativa.

En el procés de normalització lingüística, com en tots els processos, ha estat imprescindible aconseguir resultats tangibles i amb el pragmatisme fer passos ferms cap als objectius marcats, cap a l'horitzó desitjat.

La plataforma té un discurs positiu sobre l'idioma, en què s'ha treballat i què s'ha aconseguit fins ara?

En les dues últimes dècades hem vist que el català ha anat entrant a poc a poc en l'àmbit socioeconòmic i que les grans marques han començat a assimilar-lo. Això és molt important. A més, amb el canvi de segle va sorgir un nou repte: l'acolliment de les migracions. L'escola i els cursos per a adults han estat decisius. Tots podem contribuir a la integració dels nous catalans en la societat d'una manera eficaç i afectiva per a garantir la cohesió social.

En aquest sentit, el discurs del catalanisme s'ha modernitzat: no es tracta de “retenir-ho” sinó de construir un model adequat en el qual el català sigui molt útil com a llengua comuna entre les places del país i les més de 200 llengües que es parlen als carrers. D'aquí la utilitat de les parelles lingüístiques, els tàndems i els grups de diàleg. Tant en el discurs com en la praxi, els resultats han estat molt significatius.

El català també es parla fora de Catalunya, quina és la situació de la llengua en aquests llocs?

La llengua té actualitat en els espais que uneix als catalans. A Balears s'han intensificat els atacs a la immersió lingüística a l'escola, així com les mobilitzacions de professors que han buidat les aules i han omplert els carrers amb les seves samarretes verdes.

A la Comunitat Valenciana no hi ha paraules davant la prohibició de TV3 i el tancament de Canal9, els atacs contra la situació de milers de famílies que no poden matricular a nens en el model educatiu català o contra la unitat lingüística. I què dir de l'invent surrealista Llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental al qual les Corts d'Aragó parlen en la comunitat? Sembla que el mapa dels Països Catalans que dibuixava l'intel·lectual valencià Joan Fuster en els anys 60 continua vigent en l'actualitat.

Recentment s'han publicat els resultats de l'última enquesta sociolingüística, quina valoració heu fet? Cal destacar que l'ús del català ha disminuït en els últims deu anys.

Una vegada més hem comprovat que el català és la llengua de la llibertat. Com més llibertat hi ha, més possibilitats té el català de desenvolupar-se amb normalitat. I això és molt gràfic: en les zones en les quals no intervé l'estat el català avança, mentre que en les zones on l'estat té capacitat d'intervenció, el català té serioses dificultats. Però el procés polític que està vivint Catalunya pot donar la volta a això en pocs anys. Nosaltres som optimistes.

El català té entorn de 10 milions de parlants. Demanen que se'ls reconegui a la Unió Europea, no?

El català és una llengua mitjana a nivell europeu. Té un cert nombre de parlants, consum cultural i dinamisme i una capacitat d'atracció molt superior a la d'altres llengües oficials de la Unió Europea. Per què els catalans han de tenir menys drets?

Pot el procés polític català obrir la porta d'Europa?

Sens dubte, si l'Estat actual no ha reconegut la seva pluralitat interna durant 35 anys, haurà de passar a un Estat pro-català amb tot el reconeixement internacional que això suposa.

La independència salvarà al català?

Jo crec que l'Estat propi, la independència, servirà per a gestionar de manera intel·ligent la diversitat lingüística i per a fer del català una llengua comuna i una eina de cohesió social. A més, la futura política lingüística de l'Estat hauria de ser una referència per al conjunt de territoris que aglutinen refugis i idiomes per al català.

Què queda per fer després de vint anys? Quins són els reptes de futur de la Plataforma per la Llengua?

L'objectiu prioritari de l'organització és desaparèixer [riu] perquè això serà una mostra del que es pot viure en català. No obstant això, sabem que encara queda molta feina per fer, sobretot en l'àmbit socioeconòmic i en la incorporació de nous catalans, però les possibilitats són bones i la transició nacional pot ajudar.