“El front està cada vegada més a prop”, es lamenten molts dels quals van tornar a Luhansk després de molts mesos de refugi. Luhansk és una ciutat segura des d'agost, ja que els Apaltxensias (milicians) van aconseguir trencar el setge militar i els bombardejos van aconseguir allunyar-se de la ciutat, després d'una reeixida contraofensiva liderada pel general Strelkov.

“El front està a menys de 15 km de la ciutat, el més pròxim al poble de StanitxaLuganskaya”, diu Oleg, dirigint-se cap a allí. Oleg Popov és parlamentari de Novorossija i de la República Popular de Lugansk i comandant de les milícies populars.

De la seva mà hem tingut l'oportunitat de conèixer el front. El cotxe del senyor Popov no pertany a un parlamentari corrent, sinó a un milicià. A més de la matrícula i l'acreditació oficial de la República Popular de Luhansk, un forat fet per una bala engalanava el cristall del vell cotxe soviètic: “Em van disparar, però afortunadament no va haver-hi cap accident”, ens va dir. En la part posterior del cotxe ja no hi ha seients, només gasolina i algunes armes. Al seu costat un vell i pesat AK-47 que ha portat entre les cames durant tot el viatge. Popov avança a gran velocitat cap al nord de la ciutat. La carretera està semiderrada, només es poden trobar alguns cotxes o bicicletes que tornin als pobles. Els forats deixats per les bombes ens obliguen a baixar la
velocitat. L'Exèrcit ucraïnès ha intentat destruir la major part de les infraestructures de Donbass des de l'inici de la guerra. Alguna cosa ha cridat la nostra atenció sobtadament, la presència d'un comando militar en un pujol: Arribem al “front dels cosacs”.

“Els cosacs defensen la nostra ciutat”

Els cosacs controlen els principals fronts pròxims a la ciutat de Luhansk: StanitxaLuhanskaya i Slobianoserbsk. Els cosacs (en rus, Kazaki) són un poble i un grup soci-militar nòmada. La llibertat de tots els membres, la igualtat social i la llibertat d'expressió de tots els membres són històricament les bases de l'organització interna de les comunitats cohesionades. Els cosacs són bastant coneguts per ser un poble combatiu. Per això el terme cosac s'ha utilitzat amb menyspreu entre els occidentals, per ignorància. Una imatge falsa dels cosacs ha estat creada amb la finalitat de provocar la por. II. Durant la Guerra Mundial van formar part de l'exèrcit vermell, van fer costat a la Unió Soviètica i van participar en la lluita contra els nazis. Quant a les seves característiques, els cosacs són eslaus i ortodoxos i es van establir en el segle X en el sud-est d'Ucraïna (Novorossiya històrica). Aquí tenen el seu origen i aquesta és una de les raons per les quals milers de cosacs vinguts de Rússia o d'altres llocs d'Ucraïna lluiten. En l'actualitat, juntament amb la brigada Prizrak, han creat un exèrcit conjunt en Novorossiya, sota la direcció del comandant Aleksei Mozgovoi. “Els cosacs defensen la nostra ciutat i per això només podem donar-los les gràcies”, ens diu un veí de Luhansk. Sent pioners en la defensa de Donbass, el suport que el poble dona als cosacs és evident. En els últims dies, l'Exèrcit ucraïnès ha bombardejat ininterrompudament les localitats de Pervomaisk i Stakhanov amb l'argument de la lluita contra els cosacs, causant la mort de diversos civils. Fins i tot el poble de Slobianoserbsk, un veí que hem trobat allí ens ho ha dit davant un edifici que acaba de ser bombardejat: “Avui han bombardejat aquest edifici i recentment estaven bombardejant el carrer Lenin”. Slobianoserbsk és una ciutat situada en el nord-oest de Luhansk. Els nens estan jugant al futbol a pesar que les bombes cauen cada hora. “És impressionant la tranquil·litat de la gent d'aquest país”, diu un periodista rus que està amb nosaltres.

“Nosaltres defensem Slobianoserbsk. El front és a les nostres mans i anirem guanyant posicions”, diu el comandant dels cosacs mentre els grads i morters se senten al nostre costat; “estigueu tranquils, si caieu un grad tireu a la terra”. Fent un volt pel poble es poden veure les defenses de posició dels cosacs, així com el destacament que hi ha en la caserna. Els ciutadans de Slobianoserbsk també ofereixen ajuda i suport als qui han acudit a defensar al seu poble i als seus civils.

Està a punt de vespre i l'hivern vermell ha arribat a Donbass. Els milicians del front han de pernoctar amb el termòmetre per sota de zero. El comandant ens ha explicat com s'organitzen les línies del front, mentre es lamenta de la “bruta conducta” dels ucraïnesos. "El Govern d'Ucraïna envia als seus soldats a la mort. La majoria dels atacs es realitzen a través d'artilleria pesant, amb l'objectiu d'intimidar i assassinar a la població civil. Molts dels soldats ucraïnesos no tenen cap experiència, s'envien al capdavant amb roba inadequada i en males condicions. En la segona línia estan els membres de la Guàrdia Nacional i en l'última línia, en les posicions més segures, els membres del batalló nazi Pravi Sector. Aquesta és l'estratègia dels ucraïnesos, enviar a la gent comuna a la mort, obligar-los a anar al capdavant, mentre els feixistes que governen estan a casa calentitos”. No obstant això, les milícies populars "no bombardegen les posicions militars dels ucraïnesos als pobles, perquè això causaria la mort de molts civils". L'Exèrcit d'Ucraïna l'aprofita i s'amaguen en hospitals i escoles”, diuen els milicians.

Resistència al feixisme

El comandant de Slobianserbsken i Cosacs, a punt de vespre, ens convida a abandonar el lloc, on els sorolls de bombes es fan cada vegada més intensos. “La foscor està a punt de començar l'ofensiva i la situació és molt perillosa”. Saludem al comandant i conduïm el cotxe sense llum per motius de seguretat.

Després de recórrer uns tres quilòmetres en la foscor, arribem al checkpoint dels milicians. Sobtadament, els dos es van posar a disparar per a advertir al seu adversari de la seva presència. Les milícies populars sobren armes, encara que no gaire sofisticades. Les desercions que s'han produït després del cop d'estat d'Ucraïna han permès que les armes i altres instruments militars ucraïnesos hagin estat robats. També s'escolten posicions d'artilleria pròximes a nosaltres. Segons ells, “gràcies a l'ajuda exterior que reben els ucraïnesos, tenen una excel·lent artilleria en el nostre costat. Quant a la infanteria, són molt pobres, són uns covards”.

Als milicians els hem pescat a l'hora de sopar. “Aquí no podem utilitzar la llum, només una humil foguera per a cuinar i escalfar els nostres cossos”. Serà una nit llarga i freda, però la moral dels milicians és alta. Prova d'això són “No passaran”, “Vencerem” o “Caput Hitler”, lemes que s'escolten a tot arreu i per boca de tots els milicians; els clams revolucionaris importats de Cuba, Amèrica Llatina o Espanya són sovint utilitzats en Donbass com una guerra de resistència contra el feixisme i l'imperialisme. La lluita d'alliberament contra els nazis sempre ha estat present en la memòria col·lectiva dels pobles i treballadors de Donbass, una de les característiques que ha contribuït a construir la identitat i raó de la lluita actual.

Hem iniciat el camí de retorn a Luhansk. Pocs cotxes i solo uns tancs ens hem creuat en aquest perillós camí de tornada. El so de l'artilleria s'aproxima i en el cel fosc de Novorossiya resplendeixen de sobte els míssils; entre els dos focs creuats, a través de la carretera destrossada que condueix a Lugansk, el silenci de la por ha estat el que ha culminat aquest fascinant viatge.