En l'oficina d'Immigrants de Pamplona s'atén els immigrants d'escassos ingressos que no tenen la possibilitat de sufragar les despeses de la justícia. Han rebut més de 27.000 visites des que van començar a treballar en 2009. En l'equip de treball només hi ha un alliberat, l'advocat Rafael Paredes, que compta amb l'ajuda d'un psicòleg i diversos voluntaris. Les portes s'obren a tot el que s'acosti, sense haver de preguntar d'on és o com es diu. Recullen el testimoniatge directe dels sofriments i les alegries dels immigrants, al marge dels prejudicis i estereotips dels immigrants.

L'alcalde de Vitòria-Gasteiz ha dit que hi ha immigrants, com els magrebins, als quals cal endurir les condicions per a accedir a la renda bàsica perquè volen viure gràcies a les ajudes.

No hem sabut fer front a aquestes declaracions. O l'administració no fa el seu treball de manera adequada, o l'alcalde esmenti. Si els magrebins i els negres estan disposats a cobrar aquestes ajudes, que les cobrin. I si algú té mancances a Vitòria-Gasteiz, o a Laguardia, que les hi reculli i ja està. Que compleixen els requisits? Mereixen ajuda. Ho fa amb mala intenció, perquè vol guanyar vots. També per aquests serveis hi ha competència social. Els autòctons també necessitem ajudes socials, i l'alcalde ens diu que ens lleven aquestes altres. L'immigrant, en l'actualitat, és un competidor. En la verema, per posar un exemple, s'ajunten amb gent d'aquí, com abans, i el perill de la xenofòbia ve de la col·lisió.

I si hi hagués algun engany?

A Navarra, el conseller Iñigo Allí també va afirmar que hi havia "una estafa" per part d'eta. Les recerques posteriors van apuntar a un frau deficient del 0,7% en l'últim trimestre de l'any. Amb aquestes denúncies volen aconseguir el vot de la gent amb menys recursos. D'on saca Le Pen vots a França? Els nostres caps no s'adonen que estan jugant amb el foc. El president de la Diputació d'Àlaba i l'alcalde de Vitòria-Gasteiz són dues persones que s'han mostrat irresponsables.

Alguns diuen que els immigrants també utilitzen més del necessari els serveis de salut.

Això és fals. En la majoria dels casos són joves homes i dones, per la qual cosa són els ciutadans que menys utilitzen els serveis de salut. És més, el Govern espanyol els ha llevat el dret a rebre assistència sanitària gratuïta per no tenir papers o estar sense treball, segons ha informat l'Executiu espanyol. I això és una bomba de rellotgeria. L'Administració no controla a les persones afectades per malalties que aquí no coneixem, en la seva majoria tropicals, com l'ébola. No és prudent controlar tot això? Als hospitals de la CAB i Navarra, almenys, encara se'ls continua atenent.

Quina és la importància de la renda bàsica en una situació de crisi com la nostra?

És fonamental. A Navarra s'està registrant un descens en el nombre de turistes i s'està registrant un descens. Fins a l'any 2012, disposàvem d'una renda bastant digna: no distingien a les persones per situacions administratives i només havien de viure aquí un any. Amb el govern de coalició d'UPN i PSN, encapçalat per la socialista Elena Torres, el Departament de Benestar Social, van començar les retallades: dos anys de residència, exclusió de persones sense papers... Encara que és vergonyós, amb la marxa dels socialistes es van relaxar algunes de les condicions. Ara, les famílies que tenen al seu càrrec la responsabilitat dels menors poden rebre ajuda, independentment que tinguin papers o no. Almenys hauríem de tornar a la situació de 2012.

Podeu veure en directe la situació dels immigrants subsaharians. Com és?

La immigració és un fenomen molt complex i plural. La immigració de xinesos o pakistanesos no és la mateixa. En general, els sud-americans van venir amb avió; els del Sud del Sàhara, saltant en pot o des de la barrera de Melilla, després de creuar a peu o com van poder més de la meitat del desert. Els llatins, sobretot de classe mitjana, havien de recaptar uns 5.000 dòlars per a arribar aquí, i en països com Bolívia, la mitjana d'ingressos és d'uns 200 euros al mes. Qui podria pagar el viatge? Els més pobres no. Ghana, Mali, Libèria, Camerun o el Senegal, per part seva, són pobres i pobres, que arriben amb una càrrega de diners per a la família que han deixat al seu país. I per als africans la família no és pare ni mare ni fills. Allí el concepte de família és molt més ampli.

Quan es parla d'immigrants subsaharians es parla de màfies. Són les màfies les que s'acosten a la península, són les màfies les que s'amaguen després dels productes que embenin pels carrers...

Ni molt menys. Hi ha menys màfies de les que es creï. Venen aquí pels parents que deixen allí. No hi ha més que veure com estan els seus països: Níger, Mauritània, Ghana, Camerun, Guinea Conakry, Mali. Les famílies es posen en risc a si mateixes. M'han contat que, a l'estiu, en l'oceà Atlàntic, han vist morir als seus amics en una barca, amb el fred. I llançaven els cadàvers a la mar perquè hi hagués més lloc en el pot. Els propietaris de les pasteres els cobren entre 100 i 200 euros, però ells venen per a ajudar a les famílies.

Se'ls compleixen les previsions que tenien amb Europa en arribar a Euskadi?

No, no es compleixen. Però et repeteixo el que em va dir un immigrant senegalès que va esperar sis anys per a aconseguir papers: “Rafa, jo no vaig per aquí. Almenys menjaré herba, però no vaig”. Els del sud del Sàhara no venen, en general, a recaptar una mica de diners o a tirar endavant un projecte de vida, com feien els espanyols a l'estranger, a Alemanya o a França. Han arriscat la seva vida per a venir aquí. Com tornaran a un lloc on no tenen què menjar? No té sentit. La seva il·lusió és anar al seu país d'origen amb avió, de vacances, amb regals per a tots els familiars. No es quedaran. Constitueixen el principal ingrés de la família. A Àfrica no hi ha Seguretat Social ni res semblant.

I quina és la seva imatge de nosaltres?

A mi em diuen que no hi ha ningú com els bascos. I si poguessin, tots vindrien a la nostra casa. El fred, això sí, els fa retrocedir. Des de la televisió ens transmeten una imatge molt negativa dels negres. Els 40 homes que pugen a la tanca de Melilla semblen venir a envair-nos. I en els últims 10 anys, només han entrat uns 30.000. Abans de la crisi, des de Bolívia, cada dia arribaven 3-4 avions plens d'avions. Hem tingut un milió d'immigrants equatorians, un altre milió de romanesos, 400.000 bolivians... I venen quatre negres i no hi ha lloc per a ells?

Hi ha immigrants bons i dolents per a l'administració?

Clar que sí. Els malvats són els que demanen ajuda. I t'asseguro que estan desitjant treballar. Ahir va venir a l'oficina un africà que rep una renda bàsica. Estava encantat que una empresa de treball temporal li hagués contractat durant un mes. Se sentia com si li hagués tocat la loteria. Prefereixen treballar mil vegades a rebre ajudes. És cert que a vegades es xoca amb els magrebins. I és veritat que també ells haurien d'obrir-se una mica, perquè la ignorància permet la desconfiança. L'alcalde de Vitòria-Gasteiz no és un ximple i sap a on apuntar-se, perquè en la societat hi ha postures anti magrebines.

En els últims temps, quan Càritas fa un informe, sembla que ha estat tret per un grup revolucionari.

Càritas repeteix el que sempre ha dit: quin és el nombre de pobres, quines són les característiques de la pobresa, què es pot fer per a combatre la pobresa, com podem donar una mica de dignitat als més pobres... Però, clar, si cada dia hi ha més retallades i la gent que està en una situació d'extrema necessitat continua sofrint retallades, els números de Càritas no agradaran al poder. Com hem arribat a la situació actual? Com hem passat de 4 milions de pobres a 8-10 milions de pobres? És trist que Càritas es consideri revolucionària per demanar que no es talli l'electricitat a les cases durant l'hivern. En la nostra pròpia societat hi ha ciutadans que viuen molt bé, que s'embutxaquen entre 2.000 i 3.000 euros al mes, i els molesta saber que el 25% dels nens i nenes que acudeixen al col·legi va sense desdejunar. Els responsables de les notícies que trenquen el discurs oficial es converteixen en culpables.

Els immigrants són necessaris per a mantenir la nostra qualitat de vida?

Qui ha de cuidar als nostres avis? Qui ha de netejar les nostres cases? Moltes dones llatinoamericanes dedicades a les tasques domèstiques ho estan passant molt malament.Els exploten vergonyosament. En els mitjans de comunicació apareixen titulars com “Una criada roba les joies d'una vella” i silencien les hores de treball sense fi, els insults als quals s'enfronten, els salaris ridículs. Aquí hem pres molts casos. I han d'ajupir-se perquè han deixat als seus fills al seu país d'origen, a les mans dels seus avis o dels seus familiars, i perquè el pare ha renunciat a les seves funcions. La situació entre les dones és molt greu, més greu que la dels homes, i ningú s'adona d'això.