Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Salts del mòdul d'espai Philae en comes Tchuri

Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

El 12 de novembre, el mòdul Philae de la sonda Rosetta, enviada per l'Agència Espacial Europea (AQUESTA), va aterrar en el cometa 67P. Aquest cometa es diu Churyumov-Gerasimenko i també se'l coneix com Tchuri.

Els riures i abraçades dels tècnics de l'AQUESTA en anunciar l'aterratge de Philae van ser espectaculars, ja que no va ser una broma col·locar la sonda en un tros de pedra que està a 50 milions de quilòmetres. Passats els dies, vam poder conèixer més detalls sobre el moment de l'aterratge i el que allí va ocórrer. Pel que sembla, es va posar en el lloc calculat per Philae a una velocitat de 50 centímetres per segon, però els amortidors no van esmorteir l'impacte de l'aterratge i el vaixell va fer un salt de més d'un quilòmetre. Va tornar a prendre terra i va fer un altre petit salt, i al tercer intent es va detenir sobre el cometa. La raó dels salts és la baixa gravetat del cometa. Philae pes gairebé 100 quilograms en la Terra, però només un gram en els comes.

A causa de l'ocorregut, la ubicació de Philae no és l'esperada. El mòdul es va posar en un camp d'ombra, per la qual cosa la bateria no va poder carregar-se a l'hora d'escriure aquestes línies. Va callar durant algun temps, doncs, a l'espera dels raigs del sol.


T'interessa pel canal: Astronomia
Una sonda passa amb èxit prop del Sol
La sonda Parker de la nasa ha aconseguit els 6,1 milions de quilòmetres de distància en la primera aproximació a la superfície del Sol en la seva missió. S'ha convertit així en l'objecte artificial més pròxim a la història del Sol. Ha passat a una velocitat de 692.000... [+]

Atrapats en la Terra: escombraries espacials i futur de les missions espacials
Se sap que la Lluna és l'únic satèl·lit natural que orbita al voltant del nostre planeta, però hi ha molts altres satèl·lits enviats per l'home, els satèl·lits artificials. Les telecomunicacions, la meteorologia, l'espionatge... són innombrables. Però, què ocorre quan... [+]

La missió xinesa Chang'e-6 acomiada amb mostres ocultes a favor de la Lluna
La missió xinesa Chang'e-6 ha aconseguit prendre mostres ocultes a favor de la Lluna i enlairar a l'òrbita lunar. Es tracta del primer enlairament per la cara oculta.

Alerten sobre la necessitat de mantenir l'auge dels satèl·lits
Un article publicat en la revista Science adverteix de la necessitat de regular més rigorosament els permisos per a satèl·lits d'òrbita baixa. De fet, ja hi ha milers de satèl·lits en l'espai i han previst una pujada espectacular.

2023-08-24 | Ilargi Manzanares
La nau espacial índia arriba al pol sud lunar
El país és el primer a arribar al pol sud i el quart en piga. Ha arribat el dimecres a les 14.34.

Eneko Axpe. Mirant a Mart.
“En 2025 s'espera que la primera dona i la primera persona que no és blanca arribi a la lluna”
Eneko Axpe Hissa (Barakaldo, 1986) és físic i investigador en la NASA, els EUA, San Francisco. És el primer basc físic de la NASA. També és músic en diversos grups. Ara treballa de ple, té un projecte interessant: investiga com alimentar a les tres persones que faran la... [+]

James Webb teleskopioaren lehen irudiak eta datuak aurkeztu dituzte

James Webb teleskopioaren lehen irudiak eta datuak aurkeztu dituzte: unibertsoari inoiz ateratako argazkirik sakonenak eta exoplaneta baten espektroskopia-datu zehatzenak. “Kosmosaren ikuspegi berri eta iraultzaile bat”, Bill Nelson NASAko administratzailearen... [+]


2021-04-20 | Unai Brea
Naiara Barrado Izagirre. Observador d'astres
"Si posem diners segurs que dins de vint anys estarem en Mart"
En la pàgina adjunta es troba Naiara Barrado (Getxo, 1981), astrònom i membre del Grup de Recerca de Ciències Planetàries al costat del telescopi de l'Escola d'Enginyeria de la UPV/EHU. En el treball diari, no obstant això, s'observa la pantalla de l'ordinador, treballant amb... [+]

PÒDCAST #54 | Colonitzant l'espai Elon Musk
Elon Musk, el més ric del món, no sols colonitza el planeta Mart, sinó que també busca connectar a Internet a tot el món amb el macroprojecte Starlink. Per a això, està construint una “constel·lació” entre milers de satèl·lits. El poblat de Saint-Senier-de-Beuvron... [+]

El petit poble de Normandia es resisteix al projecte 'Starlink', que transformaria l'espai
Elon M., el més ric del món, a més de colonitzar el planeta Mart, té com a objectiu facilitar la connexió a internet a tot el món amb el macroprojecte denominat Starlink. Per a això, està construint una “constel·lació” entre milers de satèl·lits. El poble de... [+]

Costat fosc de la lluna
Naixement 8 de maig de 1945 Capitulacions alemanyes II. Va portar el final de la Guerra Mundial i, immediatament, els Estats Units va posar en marxa l'Overcast, que més tard seria l'Operació Paperclip, portant als Estats Units al major nombre de científics alemanys perquè es... [+]

2019-06-26 | Ander Perez
Mirin Karmele Gómez. Ensenyant el cel
"Qui inverteix en l'espai té un retorn en la nostra societat"
Mirin Karmele Gómez creu que mirar al cel pot ajudar-nos a conèixer la Terra, ja que en ella es troben moltes de les claus del pensament i la tecnologia que l'ésser humà ha construït al llarg de la història. El seu objectiu és difondre aquesta cultura científica i per a... [+]

Lluna, emperador i muralla
Segons compte la llegenda, fa més de 2.000 anys, una nit, el primer emperador xinès, Qin Shi Huan, va somiar que estava en la Lluna.

2019-04-11 | ARGIA
Què són exactament els forats negres que absorbeixen la llum?
El projecte Event Horizon Telescope presenta la primera imatge d'un forat negre. Mesier es troba en el centre de la galàxia 87, a 55 milions d'anys de llum.

Eguneraketa berriak daude