En una de les comarques més euskaldunes i belles del País Basc, Berriatua està en Lea-Artibai; per als amics Berritxu. En el seu cor, començarem en la plaça del poble el recorregut que passa per Ondarroa fins a la platja de Saturraran (Mutriku). Al llarg d'aquest passeig de sorra groguenc, s'encadenen els passos i es van posant els ulls suaument, a mesura que passem pels pulmons verds de la comarca, del poble i de la població.
Descendirem sobre les faldilles de la naturalesa per a respirar un ambient que barreja el salnitre de la costa amb l'hàlit de boscos estarrufats per fajos, roures i castanyers. No són els paratges més coneguts de Lea-Artibai. Amb l'objectiu de gaudir del camí, el punt de partida és el mateix: Berritxu. De fet, en comptes d'anar a Saturraran, us proposem en aquestes línies arribar fins a Ondarroa i donar la volta. Un passeig que es pot donar en dues hores, caminant sense pressa, com fan els reis.
Des de la plaça del poble ens dirigim a la plaça d'Urepel, en direcció a l'eixample situat entre el tancament de les muntanyes, cap al nord-est. La plaça es decora amb un conjunt d'escultures de Leku elaborades pel reporter Mikel Lertxundi, en el qual es troba una font de fusta, ferro i pedra. En homenatge a la deu d'Urepel, amb aigües sobrants es troba la cascada instal·lada pel creador en la peça de pedra.
A poc a poc, passarem pel camp de futbol fins al pont blanc que es veu des d'allí. Al costat d'ella s'inicien els túnels creats per les plantes. Partint de les seves senderes interiors, passant per una primera costa de 200 metres de longitud, descendim cap a la dreta els caserius Olaetxe, Etxetxu i Okola. Una mica més endavant, la serradora Galdos mostra l'encant del rovell entre tants verds. Tota coberta de la caixa de peix és la cara anterior, hereva dels pobles muntanyencs que antigament vivien mirant als ports.Després de la serradora es pot veure el molí Obekola, com una talaia que dona l'esquena a la mar.
El riu Artibai mou els vessants del molí. El Camí ral continua pentinant les seves espirals fins a la Torre d'Arantzibia. Falta poc per a arribar a Ondarroa. 20-30 minuts com a molt. I Artibai acaba de passar i s'aixeca el Solar Azpikoa, el Solar Gojeaskoa i el Solar Nagusia (Orubixe), un bell barri ple de flors. A continuació, poc després de travessar l'extens camp d'hivernacles, es troba orgullosa la Casa Torre Arantzibia del segle XVI, un elegant palau dels senyors de l'època.
La ruta groga sembla voler escapar-se de les fulles tardorenques. Treball dur. Seguint endavant, gaudirem dels sentits que fins llavors hem acariciat amb el caramel de l'aigua que cau sense interrupció des del penya-segat fins a Artibia fins a Aieri. Una mica més endavant es troba el barri d'Errenteria, l'entrada a Ondarroa. Aquesta última part del camí afegeix valor a tota la resta, ja que permet anar d'un poble a un altre sense passar per la carretera principal.
Una vegada de tornada, el ventall torna a obrir-se. El poble té molts barris i rutes boniques per a descobrir. D'altra banda, en la pròpia comarca hi ha racons, si hi ha alguna ocasió, per a allargar i arrodonir el pla perfecte de fuita.
Malgrat els alts i baixos, Berriatua ha tingut una població aproximada de 1.200 habitants en els últims 100 anys. En aquests moments, més del 90% de la població euskaldun és euskaldun. A una certa distància del nucli urbà, limita a un costat amb la mar Cantàbrica. També limita amb Mendexa, Ondarroa, Amoroto, Markina-Xemein i Mutriku. En 1974, Berriatua es va convertir en barri d'Ondarroa, però, a causa del desacord ciutadà, en 1983 va recuperar la seva condició de municipi.
Des de llavors, el poble no ha deixat d'embellir-se. Per exemple, fa uns anys es va restaurar l'espectacular caseriu Lekoia Bekoa del barri de Merelludi, i més recentment, el monument a la casa Etxepintxoa i les seves pintures, la Casa Torre Arantzibia i l'església de Sant Pere.
Entre les zones revitalitzades no podem deixar d'esmentar, per descomptat, el camí que hem recorregut en aquesta Fugida, utilitzada en el passat pels comerciants. Mantenint el sabor de la tradició, actualitzant l'antiga, Berriatua ha realitzat un bon passeig tant per als d'aquí com per als de fora. Pla perfecte.
Euskal Herrian eraiki nahi zituzten lau zentral nuklearren aurkako borroka babesteko, Jose Luis Zumetak, Karlos Zabala Arrastalu-k eta Bixente Ameztoik Lemoiz gelditu horma-irudia sortu zuten 1980an. Duela gutxi, Bilboko Arte Ederren Museoari eman diotela argitaratu zuen... [+]
Otxandioko sarreran dagoen eraikin bateko horma oso bat hartzen du udalak egindako mural berri batek. ‘Ongi etorri’ goiburuaren azpian irudi bi ageri dira. Zuri beltzekoak gerra zibilaren eta bonbardaketaren ondorioz Otxandio ebakuatu zuten unea jasotzen du... [+]
Ramon Aldasoro euskal preso otxandiarra aske gelditu da gaur goizean. Etxeratek jakitera eman duenez, 20 urteko espetxe zigorra bete ostean Aldasoro kalean da.
Luzia Urigoitiaren kasua berriro ireki daitekeen jakin gura du Otxandioko Udalak. Urigoitia 1987an hil zuten, tiroz, Guardia Zibilak Trintxerpen (Pasaia, Gipuzkoa) eginiko sarekada batean. Ildo horretatik, Iñigo Iruin abokatuagaz batu dira, eta honek proposamen bat... [+]
Espainiako estatuak Euskadin duen delegazioak Ospital Kalen dauden pintada bi garbitzeko eskatu zion Otxandioko Udalari orain hile batzuk. Pintada batean tortura salatzen da eta, bestean, euskal preso eta iheslarien euskal herriratzea eskatzen da.
Otxandioko Urduri dantza taldeak emakumeen soka-dantza berreskuratuko du aurten, jaietan plazaratzeko. Ainhoa Lasuen Urduri dantza taldeko kideak dioenez, “koreografia ez da inongo asmakizuna. Otxandioko andrek utzitako ondare historikoaren berreskurapena da. Altxor... [+]
Otxandion asteartean Guardia Zibilak egindako atxiloketek ika-mika ekarri dute biktimen esparrura.
Gorbeia eta Anboto artean, naturaz inguraturik dago Otxandio. Ez da herri handia, baina bizitza sozial handia du. Historiaz betetakoa ere bada; antzinako ardo eta arrain saltzaileen geralekua izandakoak 1936ko gerran Iberiar penintsulako gizarte zibilaren kontrako lehen... [+]