Què t'atreu de l'arquitectura?

Disposar d'un coneixement que respongui a una de les necessitats bàsiques de l'ésser humà, és a dir, a la necessitat d'habitatge. A més, ens permet treballar en els espais en els quals vivim.

Què és l'arquitectura biològica?

És un concepte d'arquitectura i construcció d'acord amb els éssers humans i amb el nostre entorn. L'arquitectura biològica es fonamenta en quatre pilars: 1) Entorn (dissenys biomecánicos): estudia les tecnologies més apropiades per a adaptar-se a l'entorn. 2) Naturalesa: estudia el disseny geomètric de les formes i les seves possibles aplicacions. 3) Matèria: es tracta de construir amb components naturals, utilitzant materials bio sostenibles i locals (de l'entorn). 4) L'ésser humà: el treball és un procés associatiu i cooperativista. En definitiva, hem d'utilitzar models de treball més humans. És a dir, han de ser processos d'accés a persones i necessitats de tota mena.

Quan penso en la bioconstrucció, penso en les zones rurals. És possible aplicar aquest tipus d'arquitectura a les ciutats?

Clar que sí. En les zones humanes d'alta densitat cal pensar l'espai a gran escala, sense oblidar el confort i la salubritat.

Es poden construir grans edificis?

Sí, per descomptat. A més de grans edificis, es poden construir grans ciutats. Per exemple, a la ciutat iemenita de Xibam viuen al voltant de 10.000 persones [gràcies a les seves cases-torre de maó de fang, l'antiga ciutat de Xibam, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1982]. A més, un terç de la població mundial viu en llars de tova. Per contra, les ciutats industrialitzades només porten un segle construint cases amb materials industrials. La majoria de la humanitat viu, per tant, en cases de materials naturals.

Per què plantejar una alternativa a la construcció industrial?

Els materials que utilitza aquest tipus de construcció són molt contaminants per a la naturalesa i per a l'ésser humà. El procés de producció d'aquests materials també genera una gran quantitat de residus, té un gran impacte negatiu en la naturalesa. A més, els materials que s'utilitzen solen portar des de lluny. Aquest transport genera contaminació i pot destruir l'economia local.

S'utilitzen altres materials en bioconstrucció…

Sí, en la naturalesa, la qual cosa podem trobar al voltant: terra, sorra, pedres, fusta, fibres...

Veient el ràpid creixement de les societats, podríem construir habitatges de manera ràpida a través de la bioconstrucció?

Clar que sí. Però crec que en l'actualitat cal revisar els temps que es proposen perquè tot es faci ràpid i es consumeixi ràpidament. El procés de construcció d'una casa ha d'abordar-se amb calma, amb responsabilitat i consciència, oferint l'exercici de reflexió necessari per al recorregut del procés. En el passat es construïen així les cases i avui dia, afortunadament, encara hi ha qui ho fa.

L'any passat vas impartir un curs als pelegrins que viuen a la frontera entre Hernani i Astigarraga. Com van ser les dues setmanes que va passar en aquell curs?

És un dels millors projectes que he dirigit en els últims cinc anys, perquè va ser dirigit a una determinada comunitat humana, les romías, i perquè en el treball es van implicar dos ajuntaments, el d'Astigarraga i el d'Hernani. Amb aquest projecte es van aconseguir dos objectius: d'una banda, millorar les condicions i la situació dels habitatges, i per un altre, visibilitzar que, en col·laboració i cooperació, es poden construir habitatges dignes. És un gran objectiu.

Quines són les inquietuds i necessitats de les persones que viuen en ella?

La principal necessitat és la socialització. Els seus habitants volen ser reconeguts com a comunitats, volen ser una comunitat integrada en els temes i la vida del seu entorn.

És possible fer habitatges socials basats en la bioconstrucció?

Moltes constitucions garanteixen el dret a un habitatge digne en paper i en teoria. No hi ha més que aprofitar aquesta oportunitat per a analitzar els recursos de l'entorn per a dissenyar programes concrets i eficaços d'habitatge social. Per exemple, en col·laboració amb l'Ajuntament i el Govern de la província, hem posat en marxa el projecte pilot que denominem L'Hoyon “mòdul orgànic” [habitatge de 70 metres quadrats per a una família]. En aquest projecte d'habitatges socials, a més d'identificar i valorar les necessitats de les famílies, durant sis mesos es dona formació a prop de 40 persones mitjançant la construcció de prototips.

Per què vas triar l'Argentina com a residència?

Vam venir a estudiar a l'Argentina i la vida va començar a regalar-nos ofertes de treball.

Tot això de la bioconstrucció no quedarà en la moda?

Pel bé de tots nosaltres, espero que el tema de la moda buida sigui el de l'arquitectura industrial contaminant.

Quin és l'objectiu principal del llibre que acaba de publicar Arquitectura Biològica?

D'una banda, donar a conèixer aquesta activitat professional i, per un altre, oferir unes línies de treball entorn del disseny i disseny de la construcció a les persones que es dediquen a l'autoconstrucció.