Aspertze santua
Liburuen kopurua infinitua da (jatorrizko testuak hamaika dio, baina arrazoiak daude hitz hori euskaldun baten ahoan infinituaren sinonimoa dela pentsatzeko), gure bizi orduek, berriz, akabera dute. Hots, ezin da dena irakurri. Hori ez dago zertan arazorik izan, eta askorentzat, izan ere, ez da arazoa. Bestetzuek, (zerbait) irakurri nahi dutenek alegia, badute zerk kezka, uztartu behar baitute ahalik eta min gutxienarekin irakurgaien mugagabetasuna eta beraien bizitza hilkorraren murriztasuna. Horrek denboraz melankoliara darama irakurle gaixoa, nola egiazta baitezakeen irakurleren bat ezagutu duen orok.
Irakurleetan gaixoenek –horretaz mintzo, elkarri aitortu diogu irakurle gutxi batzuek– eriondo luzea, lasaia, hemeretzigarren mendekoa, laku baterako ikuspegidun mendiko sendategi batean lotuta egotera behartzen zaituena, desiratu nahi izan dute, dugu, inoiz. Are –aitortzetan haratago joan garenean, gaiarekin sentibera izan daitekeenari aurretiaz barkamena eskatuz, noski– espetxealditxo bat ere bai. Gaurko irakurle batek goian aipatu irakurgaien mugagabetasunak eragindako melankoliari gehitu behar dio eguneroko bizitzak, usadio eta aisialdiaren kudeaketa berriek irakurketa zailtzeak sortzen dion errudun sentimendua, modu inkontzientean –solas berean oharpena egin nuenez– liburuei egiten diegun traizio hori giltzapean garbitzeko prest egoteraino.
Patxi Zubizarretak inoiz aipatu izan nau nik gogoan ez dudan baina gogara esanen nukeen zerbait esaten: irakurriko duen azken belaunaldia gara, gaztetan irakurri izan dugu eta horretan plazera aurkitu dugu; irakurtzea, are gauza gogorrak eta zailak irakurtzea ere, gozagarria dela badakigu, hala ere, orain nekeza egiten zaigu astitxoa aurkitzea horretan atsegina dagoela jakin arren; nola konbentzituko ditugu gazteagoak?
Suposatzen dut Zubizarretak hobeki aipatzen nauela ni, nik bera baino. Barkatuko dit.
Alfredo Jaime Iruñeko alkateari behin galdetu zioten oporretan (oporretan, beti oporretan!) zer liburu irakurtzeko asmoa zuen: “Udan aspertzen denak behar du libururik. Nik ez dut aspertzeko ez irakurtzeko astirik”, bota zuen natural-natural, konplexurik gabe. Erantzunaz txantxa asko egin ziren, pertsonaiaren kaiku ospea nabarmentzera zetozenak; baina, dena den, nik erantzunean arrazoi zati handia sumatzen dut.
Aspertzea, aspertze santua! Aitortzen dut haurtzaroan eta gaztaroan aspertu izan naizela, oso. Orain eskura ditut adiskideak aldiro, elkartzeko ez bada, hitz egiteko edo bestela elkarri idazteko. Orain eskura ditut adiskideak ez diren lagunak ere bai, sare sozialetan edo pribatuagoetan, burutazio laburrak irakurtzeko, txortaldi laburra egiteko, jendeak zer bizitza daraman bertatik bertara eta uneoro jakiteko. Orain eskura ditut, kultur gehigarrietan adituek diotenaren arabera, narratiba lan asko baino hobeak diren telesailak, euskarazko azpitituluekin. Ariketa horietako askok irakurtzea dakarte, bai. Baina nik, oraindik ere, asperdura goxo, lasai, zahar baten falta sumatzen dut, dagoeneko mundutik aparte baino ez dudana gauzagarri irudikatzen: zahartzaro bare batean edo, lehenago, espetxealdi balizko batean.
Gaztaroaren oroitzapen faltsua, mitifikazio erromantikoa, izan daiteke, onartzen dut. Kartzelarena, zer esanik ez. Idazteko parada ere ematen omen du kartzelak, dio haren gaineko fama on eskasak. Testu hau gainbegiratzen, argi daukat: itzalpeko hiru hilabete gutxienez beharko edo mereziko luke.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]