El passat 1 de novembre es va estrenar l'obra de teatre Arrastoak, del Laboratori Dejabu Panpin, en la localitat labortana d'HARRI Xuri. En els pròxims mesos, les actuacions seran pràcticament tots els caps de setmana, i davant l'estrena en Luhuso –amb més de 200 persones–, el grup que forma part de la plataforma ArteDrama té garantida el bon acolliment de la nova obra.

El grup de teatre d'Orereta ens proposa un viatge emocional. De la memòria, de les històries silenciades pels conflictes del passat, dels fils que uneixen a les generacions, de la importància de plantejar preguntes. Narrazioa nagusi, l'obra conta la història de Lur, la protagonista, una jove que no ha conegut a la seva mare, quan aquesta apareix morta i busca respostes. Lur haurà d'enfrontar-se als seus fantasmes.

L'obra, escrita per Oier Guillen, es basa en un procés creatiu col·lectiu. Els amics de Dejabu han sortit de zero, llegint llibres sobre el tema, veient pel·lícules i recollint material sobre el tema.

Igual que en Els nostres camins perduts o en Cendres, l'acció dramàtica es desenvolupa en una escena fosca i subtil. Uns pocs elements ajudaran.

Ainara Gurrutxaga, actriu i fundadora de Dejabu, ha estat l'encarregada de donar resposta a les nostres preguntes.

Com va sorgir Arrastoak?

D'una banda, des de la necessitat de parlar d'un tema, però per un altre, des de la necessitat de fer un pas estètic. Totes dues línies estan en la base del nostre treball. No comencem per un text concret o sabent a on van les coses. Som molt experimentals. Estèticament volíem fer un altre tipus de treball, barrejant realitat i somni, treballar entorn d'aquest ambient de somni i com portar-lo a la taula d'una manera determinada. Treballem molt improvisant, llegim llibres sobre aquest tema, veiem pel·lícules, escoltem música i, sobretot, preguntem a la gent del nostre entorn sobre el tema. I què és aquesta màgia, comencen a preguntar i molts s'uneixen a la història.

L'obra és narrativa i compte una història. Com es compagina la realitat amb l'ambient de somni al qual es refereix?

Ens beneficia tenir una línia narrativa clara, et permet anar més enllà, anar cap a coses més surrealistes o, en aquest cas, a aquest ambient de somni.

No obstant això, el teatre és en si mateix una acció poètica, una expressió que et porta més enllà de la realitat. Aquesta poètica dona a l'obra una altra profunditat. Quan preses, sintetitzes i transformes la realitat, aquí apareix l'art, en aquest cas el teatre. La nostra intenció és que l'espectador no surti tal com ha entrat en el teatre. Això ens agradaria.

El text ha estat escrit per Oier Guillen, però una de les característiques de Dejabu és la creació col·lectiva.

Nosaltres sempre treballem en equip, és a dir, som actors, però ens impliquem plenament en la direcció, en la creació de personatges i en la resta. Ens envoltem de molts col·laboradors, però el nostre procés és totalment col·lectiu i participatiu. Igual que el dramaturg, el músic o el dissenyador de vestuaris es barregen en aquest procés creatiu amb nosaltres. Som un col·lectiu, i el fem a mesura que desenvolupem els treballs, oferint material, desfent-ho o tornant a crear-ho.

No obstant això, en l'escena hi ha molt pocs elements.

Aquesta és una dels nostres senyals d'identitat, de moment. Intentem buscar l'espai més buit possible, això ens beneficia. Perquè l'espectador compleixi amb els seus ulls i la seva imaginació aquest buit, perquè la representació sigui una experiència col·lectiva, perquè el públic també forma part d'ella.

Pistes

Grup de teatre: Laboratori Dejabu Panpin.

Text: Oier Guillen i Dejabu Panpin Lab.

Interpretis: Urko Rodó, Mirin Alkala, Iñigo Aranbarri, Ainara Gurrutxaga.

Data i hora: Gazteszena de Donostia-Sant Sebastià (22 i 23 de novembre), Arriola d'Elorrio (28 de novembre), Kultur Leioa de Leioa (29 de novembre), Harri Xuri de Luhuso (1 de desembre), Alhóndiga de Bilbao (3 de desembre).