Tanzània-Veneçuela
Jean Baptiste Duhalde (1674-1742) és el nom de planta de Duhaldea. Porta aquest nom tot un gènere, compost de tretze plantes. En la seva majoria asiàtics, entre l'Iran i l'Himàlaia, i en un només d'Àfrica de l'Est. L'africà és Duhaldea stuhlmannii, on els vilatans el criden “uwutupwa”, “isasami” i “ikusi”. Viu a les muntanyes d'Umalila, Usambara i Uluguru, a Tanzània, a uns 2.000 metres d'altura. És grimpador i agrada de les abelles, i també dels tanzans, el seu dolç amarg. La planta també s'utilitza per a enverinar peixos. Els botànics tenen seriosos dubtes, al costat dels asiàtics, sobre si es mereix o no el nom d'Azkaindarra, però de moment no li han llevat aquest honor. El cognom “Stuhlmannii”, igual que moltes altres plantes i animals, es deu al naturalista alemany Franz Ludwig Stuhlmann, en honor al ric resultat de les expedicions realitzades a la fi del segle XIX per a conèixer la biodiversitat africana. És una planta escassa, i no sé si la usen com a herba. La seva dotzena de germanes asiàtiques, sí, l'aprofiten. Per exemple, a l'Índia Duhaldea cuspidata s'utilitza per a curar la gota i la bronquitis.
No a l'Himàlaia, en l'altre extrem del món, als Andes, abunden les herbes medicinals. Molts d'ells, igual que l'azkaindarra, tenen nom basc: Aristeguieta. El nom científic de “asmachilca” per als nadius és Aristeguieta gayana. En la cultura incaica, el bronqui i el fil vocal es curen i calmen l'asma. S'està fent mundialment conegut i s'està inflant la demanda. Viu de més de 4.000 metres, adaptat a l'escassetat d'oxigen, i per això solucionarà els problemes de l'aparell respiratori?
El gènere vegetal Aristeguieta viu a Colòmbia, l'Equador, el Perú i Xile. El seu nom es deu al dendrólogo veneçolà Leandro Aristeguieta (1923-2012). Va fer grans esforços per a aprofundir i propagar el coneixement de les plantes. Va ser paisatgista i va treballar en aquesta labor al costat d'un dels més coneguts del món, el brasiler Roberto Burle Marx.
Els gèneres Duhaldea i Aristeguieta pertanyen a la mateixa família: Asteraceae. De la mateixa família, bascos...
El dia sobrepassa la nit amb l'equinocci de primavera. Enguany ha ocorregut el 20 de març, a les 22.59 hores, obrint la porta de la primavera. El prefix Eki significa el mateix. Fins llavors la nit havia estat més llarga. El dia i la nit van tenir dotze hores. Des de llavors el... [+]
Fa molt temps que el temps està en la nostra línia, però el clima és relativament recent. No cal aclarir massa el que és el canvi climàtic. Explicar què és el paisatge sí que és una necessitat més vermella. Està en plena actualitat organitzar conferències, taules... [+]
És el moment de recollir els fruits i posar-los en camí a l'almàssera. Pera (Pyrus communis), poma (Malus x domestica), raïm (Vitis vinifera)... Sembla un camí curt i ràpid, però cal treballar un munt de marrades i les seves variants fins que el fruit es converteixi en... [+]
Al País Basc l'agricultura és la història de la colonització permanent. Com a tot arreu. Abans no es conreava la terra; abans no se sembrava la collita; es gaudia del que abans no es menjava. Ho havien portat tot d'una altra part. Moltes d'aquestes històries han estat escrites... [+]
Tornant als vins que s'elaboren amb els cultius, el lligabosc esquerre (Humulus lupulus) és conservadora i agregadora de tast amarg. La unió de cultius i lligaboscs produeix molts bruts dolls, especialment als països de la cervesa. Un amic m'acaba d'explicar les històries de la... [+]
A la nostra casa ho vam conèixer amb el nom de lligabosc (Humulus lupulus). De fet, s'ha treballat a tort i a dret en les riberes del riu del nostre país, coincidint amb l'expansió de la cervesa. Hem après que se'n diu també llagosta, cervesa, cervesa, berruga i herba a... [+]
La primavera m'ha portat el tema al nas. C. treballava en diversos centres de recerca de Nova York. Bushdid, M. Oh! Magnasco, L.B. Vosshall i A. Un article publicat pels científics Keller al març de 2014 en el prestigiós “Science Magazine” va produir un gran renou. El... [+]
Acaben els curiosos dies interanuals, els que es mengen i beuen de les emanacions de la terra. Menjaré del millor al millor. Suposadament. Ampolles de cava i xampany pesades són fàcils de ballar. Encara que avui dia són de tota mena, abans era la sidra de l'altre barril. Quan... [+]
