Com us heu sentit en Xilaba?

Maddalen Arzallus: Amb el primer programa em vaig quedar molt a gust, sense tenir en compte la qualitat dels bertsos, simplement, vaig cantar a gust. Amb la segona sessió, a mig fer… en el zortziko petit vam caure una mica al forat i això m'enfosqueix molt tota la resta del programa. Però pensant en el fred, sabent que no havia estat el millor programa de la meva vida, va ser una sessió en la qual quedar-me bastant a gust.

Ramuntxo Christy: En les dues sessions m'he sentit molt diferent. En el programa d'Aiherra vaig fer un exercici molt seriós, seguint el format que dona el chapelket, i de la meva boca va sortir una sessió molt seriosa. En general sempre toco des de l'humor, i vaig sortir amb aquesta pena, malgrat haver fet una bona sessió. Encara que el nivell d'improvisació estigui una mica més baix, m'alegro d'haver aconseguit posar més l'accent en l'humor i portar el meu esperit al programa.

Han respost bé els aficionats?

M. Arzallus: Crec que en la Xapelka d'enguany s'ha reunit més gent en semifinals i semifinals que en anys anteriors, em sembla que la bola va creixent. Veurem quant ens reunim en la final.

Déu meu! Christy: En els programes en els quals he participat, la gent ha respost bé. En tots els programes s'han reunit grans grups de gent des de la primera eliminatòria de la fase de grups.

Quina funció exerceix Xilaba en Iparralde?

M. Arzallus: Per als euskaldunes d'Ipar Euskal Herria no sempre és fàcil ser euskaldun i parlar en basc. Jo també reconec que quan estic en Hendaia a l'hora de comprar pa o parlar en públic, haig de fer-ho obligatòriament en francès. Xilaba ha portat un petit moviment que, almenys cada dos anys, facilita la trobada entre euskaldunes. És una altra oportunitat per a sentir aquesta alegria que ens pot donar Herri Urrats o el Dia de Navarra, un moment en el qual podem sentir-nos bascos sense cap mena d'impediment.

Déu meu! Christy: La funció de Xilaba és donar un lloc al basc en la plaça. A les escoles, en les ikastoles... tots estan a favor del basc, però si ens allunyem de l'educació o de les associacions basques, la nostra llengua s'escolta cada vegada més lluny. El bertsolarismo té la primera condició en basca, i a través de Xilaba surt a la plaça. També té com a objectiu que la gent s'aficioni als bertsos, però en primer lloc que la gent gaudeixi d'escoltar basca.

En els anys en què no hi ha xipollejo, es nota un augment en el nombre d'actuacions o en l'afició?

M. Arzallus: Iparralde no és Guipúscoa o Bizkaia, però a poc a poc els joves es van anar aficionant als bertsos. Sobretot en ells sento aquesta nova afició. L'oferta en basca d'Iparralde sol ser molt petita, i com el bertso té la condició d'imprescindible, en gran manera la gent ha començat a seguir el bertso.

Déu meu! Christy: En els últims anys, gràcies a Xapelketa han començat a augmentar una mica les sessions. Hi ha sessions fixes en les festes del poble organitzades per associacions o ikastoles que se celebren any rere any. Però és cert que quan passem per Xilaba hi ha més actuacions, ja que els bertsolaris hem tornat a sortir a la plaça. Aquí es veu que el bertso cobra més pes. Encara que no és vàlid a llarg termini, es va a poc a poc.

Com heu rebut l'afició pel bertsolarismo?

M. Arzallus: Ni tan sols record com va començar. El meu pare ens ha cantat bertsos des de molt petit. Record que anàvem a escoltar recitals de bertsos, com els del Campionat de Navarra del meu pare, o quan ens quedàvem a casa els sentíem per la ràdio. Cantàvem molt els bertsos de Txirrita, Xalbador i Xenpelar en el cotxe (un francès euskaldun, els de la balena d'Orio…). Després vaig començar en la bertso eskola d'Hendaia amb nou anys, i allí he seguit. Fa quatre o cinc anys em vaig separar una mica del bertsolarismo, però he decidit tornar.

Déu meu! Christy: Jo vaig començar més tard que els bertsolaris de la meva generació, fa uns deu anys. Però la veritat és que abans de començar a l'escola de bertsolaris de Maule jugàvem a cantar bertsos o a imitar als bertsolaris. En Aiherra hi ha tradició, i tenim l'oportunitat d'escoltar bertsos durant tot l'any. Vaig començar a donar els temes en les sessions del poble, i a poc a poc m'he anat aprofundint més.

Què t'ha empès a tornar a cantar bertsos, Maddalen?

M. Arzallus: Jo diria, per a començar, els temps. Vaig deixar el temps perquè necessitava, i vaig perdre una mica el gust pel bertso. D'altra banda, el Campionat de Bertsolaris d'Euskal Herria també em va donar aquest cuc. Vaig estar sovint en el públic com a oïdor, i en sentir els temes sentia que em venien moltes idees, que sempre tenia alguna cosa a dir.

En el vostre dia a dia, quin lloc ocupa el bertso?

M. Arzallus: Mai ha perdut el seu lloc. No soc dels quals es dediquen als bertsos, però estic atent al que ocorre en el bertsolarismo, i llegeixo uns bertsos vells. També vaig de tant en tant a l'escola de bertsos... i després, per descomptat, hi ha un tema que sali moltes vegades a la nostra casa.

Déu meu! Christy: Abans ocupava un lloc més ampli. Quan vaig començar a cantar bertsos, Joanes Etxebarria, Xan Alkhat… ens vam ficar de ple en aquest món. Anàvem a escola de bertsos totes les setmanes i també vam fer un programa de ràdio en Euskal Irratiak, titulat Punttuka. En aquella època escoltava els versos tots els dies, per exemple, la ràdio. Ara la vida ens ha portat a altres coses.

Quan, com, amb qui… entreneu?

M. Arzallus: A l'escola de bertsos de Senpere ens ajuntem molts dels quals hem participat en Xapelketa: Odei Barroso, Xumai Murua… A més, també hi ha formació que cadascun fa a la seva casa. Mai se sap si està bé o no. La veritat és que a vegades és difícil saber què fer per a entrenar en bertsos.

Déu meu! Christy: Entreno a l'escola de bertsos de Maule des de fa vuit anys. Actuem Joanes Etxebarria, Xan Alkhat, Mixel Etxekopar, Pette Etxebarria i els cinc. Al llarg de l'any hem aconseguit mantenir a l'equip en un bon ambient. Tots busquem alguna cosa en el bertso i ens portem bé. En el Xapelka no ens quedem més sovint que en altres ocasions, jo seré el pare i Xan també tindrà la seva segona filla aquest hivern… Crec que això també ens ha allunyat una mica.

Què necessiteu per a cantar bertsos?

M. Arzallus: Tenir el cap centrat aquest dia, estar a això. D'altra banda, el públic també canvia molt la situació. Enfront d'un públic fred o que s'encengui amb facilitat, hi ha una diferència. Després hi ha molts factors, però sobretot el públic m'afecta molt.

Déu meu! Christy: Necessito tranquil·litat, però el públic també em fa calor a mi. No importa si són quatre de l'escola de bertsolaris. Vull oferir alguna cosa al públic i sentir-me satisfet em dona forces.

Què és el que us agrada del bertsolarismo?

M. Arzallus: La veritat és que he escoltat poques vegades a Ramuntxo, perquè fins ara he tingut més com a portador de temes. Però enguany ho he escoltat en el meu programa, i potser he seguit el seu programa amb més atenció que el dels altres. Té noves idees, frescor. Moltes vegades, els que des de petits estem en la bertso eskola tenim uns models que no volíem, i és difícil sortir d'ells. Li vaig veure idees molt més fresques, potser perquè és més nou, i sona molt d'humor.

Déu meu! Christy: Maddalen sempre treu idees que no s'esperen, i això és el que més m'agrada. No en totes les actuacions, però en un moment donat sempre traurà una idea que no hagi vist abans. Això és el que li dona singularitat.

Teniu algun costum o mania abans de pujar a l'escenari?

M. Arzallus: Últimament toco al gos abans de sortir de casa. Fa poc va conèixer Amets a un noi amb esquizofrènia, i jo també he sentit molt d'ell. Se li havia ficat al cap que si tocava a un gos li donaria bona sort. I jo també, per si de cas, toco abans d'anar al programa. Qui sap...

Déu meu! Christy: Com tots els altres, abans de la sessió vaig al bany.

A què aniràs a la final?

M. Arzallus: A acontentar-me a mi mateix. He anat a això des que va començar el campionat, el lloc no m'importa massa. Si m'he presentat, ha estat per a sentir-me bé en l'escenari, i per a cantar amb tranquil·litat. Si després puc aportar alguna cosa, millor. Cantaré sense sofrir.

Déu meu! Christy: Com sempre, aniré a donar alguna cosa al públic.