No abusar de les noves tecnologies és fàcil caure en un remolí. No obstant això, hi ha qui vol aprofitar els avantatges de les innovacions, entre elles l'educació. Aquesta ha estat la base de les jornades Euskarabildua d'enguany: Promoure l'exposició i l'aprofitament dels avantatges que ofereixen les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a l'educació. En les següents línies recollim exemples d'aprofitament de les TIC oferts per Maite Goñi, professora de Mondragon Unibertsitatea i de Jakintza Ikastola:
La tecnologia ha d'utilitzar-se per a mirar l'ensenyament amb altres ulls, per a millorar la pedagogia. El paper del professor està molt qüestionat, si es limita a donar informació no aporta molt, ja que l'alumne té molta més informació disponible en Internet. L'ensenyament en línia es desenvoluparà molt durant els pròxims cinc anys.
Ens dona l'oportunitat de treballar en equip, de rebre comentaris de tots, en comptes d'estar cadascun en el seu ordinador. La privacitat i la seguretat estan en dubte, “estem casant-nos amb Google”.
En totes les escoles es prohibeix l'ús del mòbil. Però el mòbil pot ser molt útil per a consultar informació en qualsevol moment, documentar sortides en fotos, etc… Les tauletes també poden ser molt útils per a agafar apunts, etc.
Plantejar reptes amb exercicis per a passar “a nivell”. Substitució d'un número fred de reconeixement per un sistema d'imatge o medalla. També es pot fomentar la creativitat i el treball en equip. Hi ha jocs per a treballar l'economia: Ets el primer ministre del Regne Unit i has de prendre decisions a nivell mundial i gestionar les seves conseqüències… També cal treballar en el respecte a la naturalesa.
El professor dona explicacions. Però pots fer-ho d'una altra manera: graven i veuen als alumnes abans d'anar a escola i després venen a l'escola per a fer preguntes sobre aquest coneixement, fer exercicis… Pot ser una bona manera que qui hagi d'escoltar l'explicació més d'una vegada tingui l'oportunitat de fer-ho, mentre uns altres no s'avorreix. En el sistema actual, a l'escola arribem a donar una explicació i després a casa els pares o professors particulars fan la segona tasca.
La clau està a conèixer diferents models pedagògics. La preocupació és com integrar la tecnologia. Fer la redacció per ordinador és el mateix que abans. Si introduïm comentaris, o generem un text de manera col·lectiva, o el compartim amb altres centres, estem treballant altres dimensions. Els professors hem de posar força en la nostra formació. L'important és que cadascun tingui la capacitat de detectar les seves pròpies deficiències i on aprendre, avui dia tenim infinitat d'opcions gratuïtes en la xarxa: vídeos, cursos…
S'utilitzen per a alumnes que actualment estan malalts i tenen alguna discapacitat. Però també entre els pares que decideixen escolaritzar-se a casa.
En una taula rodona al costat de l'Inspector d'Educació de la Generalitat de Catalunya, Neus Lorenzo, Goñi ha plantejat un tema clau: “Moltes vegades basem l'aprenentatge en la memòria. Però també podem basar-nos en la comprensió, en la capacitat d'aplicació i en la creativitat”.
En resposta a la pregunta sobre el grau de desenvolupament del basc en la xarxa, ha assenyalat que: “D'una banda veiem que cal millorar el reconeixement de les veus i aquí cal fer inversió i treball. D'altra banda, com més s'utilitzin les eines en basca, més es desenvoluparan”.
Hizkuntzen irakaskuntzan IKTek duten esku-hartzea erakusten duen adibidea da Iametzaren Ikuslang proiektua. IKA euskaltegiarekin eta Vicomtech-IK4 zentro teknologikoarekin elkarlanean bideratutako software librea da, eta ikus-entzunezkoak baliatuz euskara ikasi eta irakasteko programa da. Landu nahi den arloaren inguruko ariketak sortu daitezke, ikasleek egiten dituzten ariketen jarraipena egin dezake irakasleak, eta hipertranskribapena aplikazioa aurkeztu zuten berrikuntza moduan: hitz transkribatua eta bideoko denbora lotzen ditu. Alegia, bideoa erakusten du, eta aldamenean transkribaketa osoa (testua) jartzen du ikusgai. Ikasleak testuko edozein hitz klikatuta, bideoa zati horretara joaten da unean bertan.
Askotan, aipatu zuten Iametzako kide Iker Olkoz eta Asier Iturraldek, ikasleen arazoa izaten da ikasten ari diren hizkuntza lau pareta artera mugatzen dutela, eta tresna berri honekin, diote hizlariek, aukera ematen zaio beste eszenatoki batean ere hizkuntza ikasten jarraitzeko era dinamiko batean.
Baina ez da praktikan jarritako eta Euskarabildua jardunaldietan aurkeztu zen adibide bakarra izan. Deusto Tech-eko Mari Luz Guenagak Clip Flair hizkuntzak ikasteko web plataforma azaldu zuen. Kasu honetan ere multimedia baliabideak erabiltzen dira eta sortutako ariketak erabili zein beharren arabera berriak sortzea ahalbidetzen du. 15 hizkuntzatan dago eta azpititulazio eta bikoizketarekin hizkuntzak ikasteko tresna izatea da helburua. Plataforma 1.500 erabiltzaileetako komunitateak osatzen du, eta aukera dago komunitate horren barruan talde txikiak sortzeko.
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
En Sociologia de l'Educació existeix una pregunta clàssica: per a què existeix el sistema educatiu en una societat? Les respostes a la pregunta són nombroses i canvien segons l'època. Però entre ells cal destacar que l'escola té com a objectiu principal la creació de futurs... [+]
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]