Soleczniki eta Lituaniako gutxiengo poloniarra
Independentzia berriki lortu duten Ekialdeko Europako herrialdeek politika oso nazionalistak garatu dituzte. Mendebaldeko nazio-estatu zaharrek mendeetan uniforme bihurtzeko bidean emandako pausoak estatu berriek epe motzean eman nahi izaten dituzte era autoritarioan. Metodoa ezaguna dugu Mendebaldean, kontua da hemen demokraziarik gabeko edo dentsitate demokratiko baxuko testuinguru historikoetan egin zela. XXI. mendean aldiz, gutxiengoen defentsa eta demokrazia hegemoniko bilakatu dira diskurtso politiko demokratiko liberalean.
Gehienetan estatuen mugak ez dira naturalak, horregatik nazionalismo batzuek historiara jotzea atsegin dute lurralde aldarrikapenak justifikatzeko, batez ere horietan beraien sentimendu nazionala nagusi ez bada. Lituaniako eraikin publikoetan Lituaniako Dukerri Handiak inoiz izan zuen zabalera handienaren mapa topa daiteke nonahi. Lituaniarrei maiz entzungo diezue esaten Odesaraino iritsi zirela Lituaniako lurraldeak. Esplikatuko ez dutena da Dukerri hori eslaviarra zela: hizkuntza ofiziala errutera zen (teorien arabera bielorrusieraren, ukraineraren, errusieraren edo denen aitzindaria) eta hainbeste gorazarre egiten dioten Vytautas Handiak ez zekien lituanieraz.
Ahulduta zegoen lituanieraren egoera nabarmen kaskartu zen Dukerriak eta Poloniak konfederazioa osatu zutenean: bere herritarren parte batek errutera eta lituaniera utzi egin zituen polonieraren mesedetan. Ordutik, Vilniusen gehiengoak polonieraz hitz egiten zuen, nahiz eta ekialdeko eslaviar hizkuntzen presentzia ere garrantzitsua izan. XX. mende hasieran judutarrak lehenengo nazionalitatea ziren hirian, yiddisha erraz entzun eta irakur zitekeen. Lituanieraren kasuan kontrakoa zen, lituaniarrek hirian zuten presentzia 1897tik 1931 bitarteko errolden arabera %0,8 eta %2,6 artekoa zen eta Vilniuseko eskualdean ez zen %20ra iristen.
Lehen Mundu Gerran alemanek Vilniuseko eskualdea lituaniar estatu berria izatearen aldeko apustu egin zuten, baina gerra galdu zutenez, poloniarrek hartu zuten armez. Bigarren Mundu Gerran etorri zen errebantxa. Lituaniar nazionalistak judutarren aurkako progromoetan protagonistetako bat bilakatu ziren, gutxi gorabehera %45eko populazio judutarra zuen Vilnius desagerrarazi zuten. Gerrak iraun zuen bitartean lituaniarrekin birpopulatzeari ekin zioten hiriburua eta sobietar garaian joera hori indartu zen. Halere, oraindik Vilniusen populazioaren %20 inguru lituaniar-poloniarra da (beste %20 bat ekialdeko eslaviar-lituaniarrak dira). Bestalde, hiriburua gehiengo poloniarreko herriek osatzen duten eraztun batez inguratua dago.
Soleczniki-n biztanleen %77 lituaniar-poloniarra da, baina Estatuak poloniera desagerrarazi nahi du bizitza publikotik. Esate baterako, dokumentu ofizialetan lituaniar-poloniarrek ezin dituzte izenak beraien hizkuntzan idatzi eta polonieraz edozein kartel idaztea debekatuta dago, baita negozio eta etxe pribatuetan ere. Halere, herritarrek beren kabuz dirua bildu zuten familia bakarreko etxe pribatuetan kaleen izen elebidunak jartzeko. Herritarrek isun astronomikoak jaso zituzten, eta beraiek ordaindu ezean udalak ordaindu beharko ditu. Zdzislav Palevič-ek, alkateak, tristeki azaldu zidan egunez egun ordaindu beharreko diru kopurua handitzen doala eta hori saihesteko aukera bakarra etxe pribatuetako kartelak kentzea dela. Lan zaila eta itsusia da udaltzaingorik ez duen udal batentzat jabego pribatua inbaditzea.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
“S'aprèn caminant i cantant”. Aquesta ha estat una de les assignatures d'aquesta setmana en els grups de C2. No es tractava d'aprendre a cantar o a peu, sinó d'utilitzar correctament el futur. L'activitat m'ha donat què pensar i m'he preguntat com aprenem a ensenyar. He sentit a... [+]
Sabem que la intel·ligència artificial està representant molts camps en l'ésser humà: confort, velocitat, eficiència... Ens han fet creure que l'esforç humà és un obstacle en les necessitats de velocitat d'aquest món capitalista. Les agressions per a reduir les nostres... [+]
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]
L'autoestima a vegades sembla una cosa íntima. Però si l'autoestima té a veure amb la imatge que un té de si mateix, amb el valor que es dona a si mateix, també hauran de veure les decisions que pugui prendre. Quin valor té algú que no pot decidir? Llavors ens posem a mirar... [+]