Si no hi ha notícies d'última hora, la consulta sobre la independència de Catalunya se celebrarà el 9 de novembre. El procés sobiranista segueix endavant.

Si el Govern espanyol intenta paralitzar aquest nou referèndum, serà l'error més gran de la història: els independentistes creixeran de manera exponencial. No entenen el procés. El major error fins ara ha estat no permetre la consulta: si s'hagués deixat fer i s'hagués fet una oferta atractiva als catalans, en línia amb el pacte fiscal, per exemple, no descarto que els contraris a la independència guanyin la consulta. El que va fer Cameron. Si aquí les coses s'haguessin fet amb una mica d'intel·ligència, aquest problema s'hauria acabat per a una generació; s'hauria celebrat i guanyat un referèndum. Però en general han mostrat falta d'intel·ligència: Primer amb la sentència en contra de l'Estatut; després, fa dos anys, quan el president Mes va marxar pel pacte fiscal, amb totes les portes tancades. Si llavors haguessin sostingut el repte, haurien parat el procés.

La del 9 de novembre no serà la desitjada. De què servirà?

Si la participació és alta, i, per exemple, si hi ha dos milions de persones votant a favor de la votació, hi haurà una nova demostració del múscul de l'independentisme. Tindrà un gran valor simbòlic, igual que les últimes manifestacions gegants. Tornarem a ensenyar a tothom quin és el nostre desig.

Rebutjar la consulta que es volia realitzar al principi i realitzar l'enquesta mitjançant un procés participatiu. És tal el canvi que provoca l'empipament dels partits sobiranistes?

No esperava això dels partits. Si s'hagués dut a terme el pla de consulta anterior, hauria estat un fracàs. Per exemple, les taules no es completarien si es correspongués a un opositor a la consulta. L'Estat amenaçaria amb les mesures contra els participants, i molta gent es quedaria a casa per por de que la situació es compliqués. No es podia votar amb les mínimes garanties. L'estratègia d'alguns partits era arribar més a l'extrem, provocar a l'Estat i veure què podia fer. Però la gent ha donat un espectacle que no es mereix.

En definitiva, perquè sembla que estan d'acord en el punt més important: la consulta definitiva, seran eleccions de caràcter plebiscitari.

Des d'un punt de vista jurídic, la suspensió d'aquestes eleccions serà difícil. Es pot dir que són un frau de llei, que s'utilitzen unes eleccions autonòmiques per a fer una altra cosa. Els juristes diuen que això era impensable, que la justícia hauria de fer un salt massa gran. Jo ja no descarto res. Per tant, pot ocórrer que el Govern d'Espanya es negui a fer passos endavant.

Fins i tot si es fa, no seran fàcils de fer.

Assegurança. Si la llista és el més integradora possible, millor li donaria més força al procés. Si no fos així, no crec que fos tràgic. Que cadascuna de les parts es comprometi a intentar en el seu programa la via independentista. L'important és el consens perquè el procés d'independència es dugui a terme en la constitució del nou Parlament.

El camí a seguir depèn del resultat, però, amb una majoria clara a favor de la independència, què fer llavors?

El nou Parlament ha d'iniciar un procés per a establir les estructures d'Estat i negociar amb l'Estat, per a veure com es pot dur a terme tot. Això porta temps. No es pot proclamar la independència l'endemà de les eleccions. A Escòcia, els escocesos van dir que aquest procés duraria un any i mig. Però una vegada solucionat això, la reivindicació de la independència. L'Estat voldrà negociar? Probablement no. Llavors es produiria la confrontació. Evidentment, això tindrà un cost, però aquest cost dependrà de l'actitud del Govern d'Espanya: si negociés baixaria molt, si té una actitud més agressiva, augmentaria.

Aquesta reivindicació de la independència seria el moment de trencar la legislació espanyola. És difícil imaginar que un Govern que fins ara no ha volgut infringir la llei faci un exercici de grandària.

El Govern ha anat cremant les etapes. Ha volgut demostrar al món que hem volgut fer les coses bé: Primer, un referèndum negociat amb l'Estat, no l'hem pogut fer; després, hem pres la llei de Catalunya, ens l'han suspès. Ens hem vist obligats a prendre aquesta solució. I, per descomptat, assumim que darrere tenim una gran majoria, triada democràticament, a través d'un parlament. Després en el si del nostre Govern hi haurà diferents posicions davant una reivindicació unilateral. No veig als membres d'Unió fent això. De Convergència no ho sé, potser sí. Caldria veure, a més, la constitució del nou parlament. Amb una sola llista els partits quedarien més ennuvolats, però si es van separats, Convergència perdrà vots i guanyarà Esquerra. I veig a Esquerra molt capaç de proclamar la independència.

I una pregunta que es fa moltes vegades, sovint com a argument de la por: Una Catalunya independent, seria econòmicament viable?

Prestigiosos economistes internacionals també han defensat la viabilitat. Per exemple, Gary Becker, Premi Nobel d'Economia, o gent del Fons Monetari Internacional. Té condicions: té capacitat fiscal, podria finançar durant molt de temps les noves competències que hauria d'assumir com a Estat. L'administració de la seguretat social seria la més gran, les pensions, l'atur, però amb la capacitat fiscal que tenim podem assumir, la tenim calculada. I el cost d'aquestes noves competències estaria molt per sobre dels ingressos addicionals que tindríem. Ara tenim un dèficit fiscal important, és evident. Això també ho admeten els sectors més aficionats de l'Estat espanyol.

Els motius de la fallida econòmica serien més els de les relacions comercials, es diu que una Catalunya independent perdria el comerç amb Espanya.

Ara Catalunya embeni més a nivell internacional que en l'Estat. Segons les últimes dades, el 57% en l'àmbit internacional i el 43% en l'Estat. Cada vegada menys Catalunya està sotmesa al mercat espanyol. Exporta molt, l'economia és molt oberta i això li dona molta competitivitat a la globalització. Una altra qüestió: Són molts els productes de consum que es venen a Espanya, en supermercats, etc. El comprador, per ser un producte català, pot boicotejar-los. Sobretot a productes destacats, com el cavari, però no saps d'on són molts, molts d'ells són de multinacionals. Deixaran de comprar Nestlé perquè està a Catalunya? Altres productes que embenem no són de consum, sinó dels denominats béns intermedis, que van al procés productiu d'altres empreses. Un empresari espanyol deixarà de comprar productes catalans? Si les compra ara serà perquè són més barates, més competitives, de major qualitat, o perquè el transport és més barat. És difícil pensar que un empresari que es mou amb expectatives racionals el faci. El boicot ha estat un tema molt treballat pels experts, que diuen que podria passar amb productes destacats en un moment determinat, però que si el tingués seria per poc temps.

I després està el fantasma de la Unió Europea.

Es poden preveure dos escenaris. Una, que es pugui mantenir en la Unió, amb accés automàtic o amb un període de transició molt curt. No ens han dit que no podrem estar a la Unió Europea, l'única cosa que ens han dit és que hauríem de demanar l'entrada. Si això no ocorre, si Catalunya es queda fora de la Unió Europea, farà falta més temps. Amb la Unió es pot arribar a un acord bilateral, no necessita el consens de tots els membres. Suïssa, per exemple, té un acord d'aquest tipus. Això asseguraria la circulació de mercaderies. I a la Unió Europea es pot entrar per la porta de darrere. Existeix una Comunitat Europea de Lliure Comerç que reuneix a Noruega, Suïssa, Islàndia i Liechtenstein. Aquesta institució també té un acord amb la Unió Europea per a fer un comerç lliure d'impostos. Catalunya podria entrar en aquesta institució, i després entrar en la Unió per la porta de darrere. Existeixen solucions. I, en el pitjor dels casos, si es quedés fora de la Unió Europea, no es quedaria com una illa.

Jo crec que el procés de transició no serà molt llarg. A la Unió Europea li interessa que Catalunya estigui dins per raons econòmiques. Aquí hi ha moltes multinacionals que pressionarien perquè estiguessin dins, complim totes les normes, no és el cas d'aquests països que ara demanen entrada, que els demanen que facin això i l'altre. Els interessos econòmics farien possible l'ingrés. I Espanya també estaria interessada. En cas contrari, les empreses que té a Catalunya hauran de pagar aranzels per anar a Espanya. La refineria Repsol, a Tarragona, la traurien de seguida? Si no ho fan, els camions haurien de pagar per a anar a Espanya. I per a anar a França també cal passar per Catalunya.