Hem iniciat una entrevista amb Josu Erkoreka, portaveu del Govern Basc, sobre l'article Paciència, esperança i determinació redactat pel lehendakari Iñigo Urkullu.

En el seu article, el lehendakari ha destacat les paraules "paciència i esperança" del lehendakari. Són les virtuts de les persones, però el que val en democràcia, i especialment per a la llibertat personal, és la determinació. No s'ha convertit la política en una qüestió de fe?

Cal posar el compromís en la vida i en la política en l'esperança i en la fe. Encara que no sabem el que succeirà en el futur, el compromís està lligat al que volem que succeeixi en el futur. El compromís ha de donar a la persona la fe en què es facin els passos que ha de donar i els objectius que vol aconseguir. Si rebutgem aquesta fe per endavant, si no creiem que es faran aquests passos, els objectius estan trencats.

El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha afirmat que ETA va anunciar el seu final fa tres anys i que "estem millor". Però els experts en política són escèptics, i la societat està, en part, desesperada.

En qualsevol cas, és objectivament innegable que la situació actual és millor que l'actual, la qual cosa és especialment evident en la societat en general. El risc d'atacs terroristes no existeix, la por s'havia estès durant molts anys i les mesures que s'anaven a prendre han desaparegut. La societat està més tranquil·la i la convivència més ben enfocada. Per descomptat, en totes les societats hi ha dialèctiques i contradiccions, els problemes no desapareixeran ni desapareixeran mai.

Però com es pot materialitzar el citat poder de decisió –el dret a decidir– pel lehendakari quan es veu impedit per decret llei. Com superar l'actual statu quo després de 35 anys de política d'acord amb les lleis de l'Estat...

Però aquests són problemes purament polítics, no hi ha marc en el qual un projecte polític no tingui obstacles per a dur a terme els seus objectius. Són dificultats pròpies de la política. Cada Estat i cada país té els seus àmbits, però fins ara...

Volia afegir si l'essència del problema està en una transició incerta.

No m'atreviria a fer una cosa amb una altra. No descobrirem que ara hi ha un problema polític perquè ETA ha deixat de costat la seva activitat armada. A Catalunya no han tingut el problema del terrorisme, però allí també s'han trobat amb les mateixes dificultats per a poder dur a terme la seva labor nacional. En qualsevol context democràtic el propi projecte polític sempre ha trobat obstacles, és un escenari polític normal. Les dificultats i les condicions són característiques pròpies de la política. No obstant això, el que no és acceptable en política és que s'imposin altres traves a més de les quals li són pròpies, com la violació dels drets humans que ha comès ETA. Si algú pensava que després d'anys d'activitat d'ETA, les dificultats polítiques desapareixerien, doncs...

Sobre la determinació, els escocesos han dut a terme un referèndum en el qual han decidit la seva sobirania. Quines conclusions ha tret del procés?

Doncs bé, quan alguns ens diuen una vegada i una altra que “les nacions sense estat no tenen dret a decidir”, a Escòcia hem vist clarament que, a més d'estar, s'ha executat. On i en el cor d'Europa, a Gran Bretanya. Per tant, els arguments que han esgrimit en l'Estat espanyol per a negar-lo no tenen suport. El d'Escòcia ha estat l'argument més contundent i clar per a oposar-se a la consulta, i és que és possible que es faci a Europa.

La consulta se celebrarà a Catalunya el pròxim 9 de novembre. És útil el camí dels catalans per als bascos?

En primer lloc, no observo diferències significatives entre el procés català i el que nosaltres vam posar aquí fa vuit anys. Estem parlant del model català, però el procés, des d'un punt de vista conceptual, no té diferència amb el qual va impulsar el lehendakari Ibarretxe. Els fonaments jurídics i doctrinals són similars. Per això, i atès que el procés és similar, els obstacles que ha trobat a Madrid són similars. El mur del TC i els arguments són els mateixos, ja que des de llavors no s'han modificat de cap manera. Per descomptat, a part d'això, el moviment social català és fort, que no va ser aquí.

Vostè no veu una sortida positiva a l'anomenada consulta.

No és una consulta, és un procés participatiu. Ells ho han nomenat així, i així es reflecteix en la seva normativa. Això no té oficialitat, és més, ha volgut llevar-li tots els tocs possibles perquè no sigui traslladat als tribunals.

Quin valor li dones a la iniciativa?

En aquest moment, més que una iniciativa institucional, crec que és una iniciativa política i, potser, electoral. Alguns dels passos donats darrere de la iniciativa tenen més a veure amb les eleccions que amb una iniciativa institucional i social. És molt difícil que les institucions se saltin la legalitat i actuïn fos de la llei. El lehendakari Ibarretxe, en trobar-se amb la legalitat, va decidir no fer cap pas fora de la llei. Les principals institucions catalanes també han decidit el mateix després de moltes tensions i vaivens.

En què consisteix el nou estatus que el PNB pretén proposar avui dia? El Pla Ibarretxe serveix per a això?

Què planteja el PNB? Una cosa és que cadascun té les seves bases doctrinals i una altra cosa que es pot proposar a cada moment per a fer una política viable. La situació no ha canviat des de fa vuit anys, per la qual cosa el que es va plantejar llavors es repeteix ara, amb els mateixos continguts... L'evolució d'aquesta proposta a Catalunya amb els mateixos continguts conceptuals, per tant, a l'hora d'abordar una estratègia d'aquest tipus, caldrà avaluar el Pla. Per a fer aquest pas, el Govern Basc està a l'espera que s'aprovi el Parlament. Els primers passos cap a l'autogovern han de donar-se en el Parlament.

EH Bildu hauria de ser el company natural del PNB, però mentre el lehendakari Urkullu diu que “amb confiança i lleialtat amb Espanya es pot fer un pas endavant en l'autogovern”, Hasier Arraiz d'EH Bildu diu que “la sobirania compartida i la bilateralitat amb Espanya és impossible”. Existeix la possibilitat que totes dues parts obrin camí?

Més important que en aquest moment l'objectiu i el somni de cada partit és veure com actuar, això ho vam veure aquí i ho hem vist també a Catalunya. Dir que la bilateralitat no és possible amb el Govern de Madrid pot estar bé com una constància. La pregunta és: és possible exercir el dret a decidir ara? Jo de la mà de l'esquerra abertzale no he vist cap proposta concreta. Em refereixo a l'elaboració: com? Escoltem quins són els objectius d'EH Bildu, jo també puc dir-los. Tan important com dir el que volem aquí i ara és a dir com ho volem aconseguir. Per als quals vivim en l'Estat espanyol, per als quals som abertzales, aquí i a Catalunya, també els qui tenen un contingut concret i clar de la pregunta ens pregunten com fer-lo.

“Com?” Pregunta que potser no pot contestar.

Jo no he sentit cap aportació qualitativa de ningú. Potser és el debat de la ponència parlamentària la que porti a la resposta. Nosaltres hem de parar esment al nostre passat i al que succeirà a Catalunya. Per a veure com fer un en la diligència posant-se d'acord en els objectius.

La nova secretària general del PSE-EE, Idoia Mendia, ha proposat una reforma de la Constitució espanyola.

Una vegada més, com? En preguntar també al PSE, no diuen formalment quins passos haurien de donar-se per a poder arribar a això. Una reforma constitucional? D'acord. Constitució 1. Si en l'article diu que “es reconeix el dret d'autodeterminació d'Euskadi i de Catalunya”, està fet. Però això no s'aconseguirà des d'avui, ni tampoc a mitjà termini que les Corts facin això. El pp està absolutament en contra, UPyD i altres. Tampoc veig al PSOE en aquesta posició. L'actual símbol del PSOE és l'Estat federal, un símbol buit. No és més que una paraula, darrere no hi ha una proposta sòlida. Jo he llegit el que s'ha treballat sobre aquest tema. No he vist les aportacions que pugui aportar el Nou Estat Federal a les comunitats autònomes, no he llegit que qüestionen la seva espanyolitat ni una reflexió sobre la seva espanyolitat. Llavors...

El marc polític, així com la llei, que es va materialitzar en la Transició, està establert per sempre per sobre de la voluntat dels pobles. I em limito a la CAPV.

Els abertzales de Catalunya i d'aquí sempre reivindicarem la nostra sobirania i criticarem l'estructura unitària centralista de l'Estat. Estem obligats a actuar contra el dogma prepolític que l'Estat espanyol ha establert entorn de la seva unitat. En l'art, el món i l'àmbit polític estan canviant, no podem renunciar a això, no podem desesperar, però sabent que aquests canvis no s'aconsegueixen d'un dia per a un altre. En els debats parlamentaris escolto amb freqüència:“Primer hem d'actuar sobre l'autogovern, per a ser amos de tots els nostres recursos econòmics, per a després afrontar amb més eficàcia la crisi econòmica”. Com si fos possible aconseguir una Euskadi independent d'un dia per a un altre. És a dir, fins a aconseguir l'estatus polític que desitgem, i utilitzant els recursos econòmics que això ens proporcioni, com si fos possible passar al segon àmbit, que és el més eficient. Una cosa és defensar un plantejament polític i una altra cosa és que pensis que d'un dia per a un altre pots posar tota la resta a la seva mercè.

L'esquerra abertzale acusa el PNB d'ambigüitat.

Jo veig en ells una ambigüitat, més encara, un silenci quan pregunto com. No soc ambigu en els meus propòsits. L'objectiu de tot abertzale és tenir la màxima sobirania. Nosaltres volem per a nosaltres la sobirania que comparteixen els estats europeus. Però com? Jo li ho pregunto i callen. Ambigu jo o PNB? No és assumpte el nostre sol, ni aquí ni a Catalunya. Es tracta de “com?”.

El punt 1 de la iniciativa Hitzeman del Govern diu: El desarmament i la desaparició d'ETA. Com es pot fer això si el Govern espanyol, que té una part important en la pau i la convivència, no vol intervenir?

És cert que el Govern d'Espanya no ha fet un pas endavant en els últims tres anys. El Govern Basc, per part seva, vol seguir endavant amb els mitjans al seu abast per a evitar duplicitats. És aquí on se situa la iniciativa Hitzeman. El propi Govern central veurà el que farà sobre aquest tema. En una situació diferent, seguir amb les mateixes polítiques que fins ara és un error evident per a nosaltres. En la mesura en què la situació hagi canviat, el Govern d'Espanya hauria d'adaptar la política a la nova situació. Nosaltres ja li ho hem dit fa temps, però no vol canviar de criteri polític.

EH Bildu posa en dubte l'Hitzeman. Mentre la Justícia de l'Estat es valgui d'una legislació penal especial contra l'enemic "" que s'ha creat pel conflicte, és inútil.

Nosaltres tenim competències en política penitenciària, però no la transferència d'aquesta, entre altres coses perquè l'Estat és insubmís respecte a aquest punt. No obstant això, una cosa és poder dur a terme la política penitenciària i una altra és ajudar al pres que vol reinserir-se en la societat. Si un pres vol utilitzar els beneficis ordinaris de la legislació penitenciària per a fer més suportable la seva vida, que els utilitzi. En això no es pot negar competència al Govern. És a dir, a pesar que la política penitenciària no és a les nostres mans, es poden posar en marxa projectes específics en diferents àmbits: programes de formació soci-laboral, consensuats amb els responsables de les institucions penitenciàries. I en això no sols necessitem una altra actitud de l'Estat, sinó que també fa falta que la llibertat total entre els presos i preses sigui la que cadascú prengui les mesures que vulgui, amb total llibertat. Però sovint veiem que, a pesar que la situació ha canviat, l'actitud d'alguns presos i sectors no ha canviat.

Segons el responsable de la iniciativa Hitzeman, Jonan Fernández, nosaltres podem oferir Hitzeman, però no podem comprometre que es vagi a canviar la política penitenciària.

Per descomptat, perquè no tots els recursos són a les nostres mans, però perquè no estan, no farem res? Fins que no ho aconseguim tot no farem esforços? Aquesta és la situació a la qual respon Hitzeman. Nosaltres, enfront dels qui volen mantenir una actitud ferma i una actitud d'excepció –actituds no humanes-, volem contribuir a humanitzar al màxim la situació soci-política, tots hem d'ajudar.

“L'esquerra abertzale ha de redefinir el sòl ètic, ha de fer passos…” ha dit vostè. Caldria preguntar també a l'Estat pel seu sòl ètic. Aquí estan, entre altres coses, els processos de tortura.

Aquestes paraules són les que jo vaig pronunciar en relació amb les paraules que va utilitzar Hasier Arraiz en el debat de política general, i que cal entendre en aquest context. Ell mateix va dir que estaven disposats a fer passos perquè el funcionament de la ponència de pau i convivència sigui viable. Per tant, nosaltres seguirem amb atenció els passos que ells han anunciat. A part d'això, no crec que ningú posi en dubte que quan hi ha hagut tortures estan malament. Quan s'han comès abusos, abusos policials, quan no han estat jutjats correctament en els jutjats, no he vist a ningú defensant-los. Quan parlem de sòl ètic, ho estem fent perquè digui que renúncia a la violència que s'ha vingut utilitzant en el passat, com a recurs polític i que mai ha estat bo per a aconseguir objectius polítics. No obtenim la mateixa resposta per part de totes les parts sobre aquest tema. Aquí és on han de situar-se les diferències entre els uns i els altres. És innegable que les tortures estan malament.

Quina actitud adopta el pp en la condemna de les tortures, per exemple?

Jo mai he sentit a ningú del PP aquí dient que dona suport a les tortures.