L'Ajuntament de Lemoa portava anys treballant en la recuperació de la memòria històrica de la localitat, sobretot entre els joves. “Quan es van trobar les trinxeres, el Servei de Joventut de l'Ajuntament va veure que era el millor moment per a unir l'auzolan i la memòria històrica. Sentim que el Govern Basc organitzava camps de treball i decidim incloure'ls en el projecte de recuperació de les trinxeres de Lemoa”, afirma Mikel García, tècnic de Joventut de l'Ajuntament.

Per a la realització d'aquests camps de treball, García fa referència a tres raons principals: “D'una banda, fer algunes coses en un poble en auzolan redueix els costos, enforteix la connexió entre la ciutadania i el poble; d'altra banda, vèiem el projecte del Govern com a model per als joves del poble; i finalment, en educació no formal, proposava un treball profund per a tota la ciutadania”.

Després de sol·licitar a la Societat de Ciències Aranzadi que traslladés la part tècnica del camp de treball, l'Ajuntament va crear la comissió Lemoatx 1937 (ja que les trinxeres són d'aquest any). “Es van realitzar per primera vegada a l'estiu de 2013: dues rondes de quinze dies, en cadascuna de les quals van venir quinze joves estrangers d'entre 18 i 24 anys i cinc joves euskaldunes”, diu García. Al matí s'empraven quatre o cinc hores en les trinxeres i la tarda estava lliure. En les excavacions del primer any es va observar que hi havia més trinxeres de les previstes per a la seva recuperació i es va decidir allargar els camps de treball durant diversos anys. També van trobar molts materials de l'època de la guerra: un obús, un cadàver, plats, fundes de bala…

No obstant això, una vegada finalitzats els camps de treball, s'ha comprovat que el treball pendent no havia finalitzat i per a finalitzar aquestes tasques, l'Ajuntament ha fet una crida a la ciutadania. En les dues ocasions, s'han acostat un important nombre de voluntaris a col·laborar en aquesta iniciativa.

Un projecte més ampli

“Després dels camps de treball d'enguany, ens hem reunit la comissió Lemoatx 1937, Aranzadi i altres entitats que treballen en la memòria històrica per a determinar què podem fer de cara al futur”, explica García. “Hem decidit preparar tot l'espai de Sant Antolín com un museu històric per al públic, no sols per a l'exhibició de les trinxeres, sinó també per a la col·locació d'uns panells explicatius del succeït durant la guerra. Llevarem el toc religiós a l'ermita del franquisme que està en el cim i a preparar-la com a centre d'informació”.

En relació a la memòria històrica, l'Ajuntament també té com a objectiu l'extirpació de símbols del franquisme. Es tracta de la retirada del toc religiós de l'ermita, el Via crucis des de l'església de Lemoa fins al Pic Gantzabal i en algunes cases les plaques del Ministeri d'Habitatge.