Els ciutadans de l'Estat espanyol estan sofrint cada dia un espectacle vergonyós que no és més que la punta d'iceberg de la corrupció de polítics i empresaris. Mentre la crisi colpejava al sector més vulnerable de la societat, els que han aplicat la política d'austeritat del capitalisme han estat fent barbaritats i robant les arques públiques. Per destacar els més significatius, que també afecten la butxaca de la ciutadania basca, estan el cas Gürtel, Bárcenas, Mata, Fabra, Urdangarin-Borboi, Bankia, Rato i Blesa, la família Pujol, Granados i altres 51 delinqüents, el cas EVE, etc. Cada any s'han robat 40.000 milions d'euros en forma de frau a la hisenda, ús de paradisos fiscals, targetes opaques o comissions per “mossegar” contractes públics. Amb aquests diners públics robats, a més d'engreixar el seu compte personal, aquests murris han viscut en un luxe. A Euskal Herria, afortunadament, la corrupció no ha estat tan brutal. No obstant això, cal tenir en compte la CA a Navarra i els casos de Bidegi, Epsilon i Hiriko en la CAB.

Mentrestant, el govern del pp que més corrupció acumula invertirà més de 10.000 milions d'euros en programes d'armament. El mes d'agost passat es va adjudicar un crèdit de 883 milions per a la compra d'armes. Els bancs, malgrat la crisi, continuen guanyant diners (el BBVA ha guanyat 1.929 milions d'euros en el que va d'any). No obstant això, en els pressupostos aprovats pel propi Govern, s'han exclòs de la mateixa a 315.000 persones dependents. Càritas ha denunciat que gairebé una quarta part de la població (gairebé 12 milions de persones) sofreix exclusió social, sense treball, sense serveis sanitaris ni habitatge.

Quina societat és aquesta? El sistema capitalista: que fomenta el robatori, la corrupció i la desigualtat. No hi ha més remei que canviar radicalment aquest model de societat. Els ciutadans han de manar a polítics corruptes i lladres a casa o a la presó i exigir-los que retornin el robat. La joventut que viu hipotecada hauria de liderar aquest canvi radical.