Al nostre país floreixen nous debats, els que fa temps que necessitàvem. Després de trenta anys, hem començat a parlar dels nusos que cal alliberar: subjecto polític i territorialitat, organització interna i territoris històrics, identitat i independència...

En aquest últim àmbit s'inscriu de ple la relació entre el basc i la independència. I des del primer moment s'està plantejant una espècie d'exigència als euskaltzales perquè ens comprometem a favor de la independència, com si fos absolutament segura que la independència –i només ella– garantirà el futur del basc.

I no, no és segur. Alguns processos d'independència s'han desenvolupat tant en l'idioma local com en el seu benefici –repúbliques bàltiques, Catalunya...– però altres no –Irlanda, Escòcia...–. Jo diria que una cosa o una altra ocorre en funció de la grandària i la força de cada comunitat de parlants, i si això és així, haurem d'enfortir molt a la nostra comunitat perquè la possible independència sigui en favor del basc.

Una altra qüestió és que per a guanyar la independència n'hi ha prou amb aconseguir el 51% dels electors, encara que el 49% s'oposi a això. Tanmateix, per a normalitzar una llengua no n'hi ha prou amb aquest 51%, entre altres coses, la comprensió universal és una condició mínima. A més, convé que siguin els contraris el menys possible.

Així les coses, la normalització del basc requereix que els independentistes parlin en basc, i també que els unionistes ho facin en basc. La revitalització de la llengua no pot limitar-se a un dels dos àmbits. Des d'aquest punt de vista, cada euskaltzale tindrà la seva opció política, entre la qual es troba la de la independència. Però a les entitats socials del basc no els correspon triar.

Si, com és legítim, els independentistes volen que els electors bascos també pugin al carruatge hauran d'assumir compromisos concrets sobre l'idioma. No podran deixar de costat el tema de la llengua en els següents temps, com ha succeït amb massa freqüència en el passat; per contra, hauran d'explicar clarament com la independència beneficia la normalització del basc.

Un bon exemple és aquest tuit d'Urtzi Urrutikoetxea, un aficionat a la independència: “Un dels primers treballs de l'estat d'Eusk(al), fer contra el monolingüisme com els altres amb les campanyes contra l'analfabetisme”. Aquest seria el mode que cadascun dels euskaltzales donés suport a la independència a Euskal Herria.

Mentrestant, no vinculem el basc i la independència al jou, i no ens posem en contra.