Ens resumiràs el que dius sobre les revisions mèdiques mamogràfiques?
Que cal parar-los. Això que diuen que la vida salva mai s'ha demostrat. La taxa general de mortalitat és la mateixa, la mateixa mortalitat per càncer. El que aconsegueixen és que moltes dones sanes emmalalteixin de càncer sense cap necessitat. Els dolents són els responsables d'un excés de diagnòstic del 50%, per la qual cosa una dona que rebutja aquestes mamografies redueix en 1/3 el risc de sofrir càncer. [No fer aquestes revisions mèdiques] és el millor que poden fer les esposes.
Hem investigat l'assumpte durant catorze anys. A Dinamarca, hem tingut un observatori adequat, ja que les autoritats van decidir que el 20% de les esposes realitzessin les revisions mèdiques. El 80% restant no ha existit cribratge generalitzat d'aquesta mena de dones durant disset anys. Per això, a Dinamarca, hi ha hagut un grup de control [que no pren tractament] en el món per a comparar-lo amb els quals el prenen.
En aquests anys s'ha constatat que la mortalitat del càncer de mama ha disminuït a tot arreu i que ha disminuït encara més entre les dones joves que mai es chequearon per mamografia. Per tant, la situació no ha millorat en les revisions mèdiques, sinó que hi ha hagut millors tractaments.
Què li va portar a investigar aquest tipus de revisió mèdica?
Quan en 1999 el Parlament de Dinamarca va debatre la implantació d'aquesta revisió mèdica a totes les dones, es va presentar un estudi realitzat a Suècia durant 15 anys en què es va mostrar que tant el grup de dones que va realitzar la mamografia com el que no el va fer tenien els mateixos resultats. Per això, l'Associació de Metges de Dinamarca va preguntar als polítics: com poden aplicar aquesta atenció general si no està clarament provada el seu benefici? Les autoritats van encarregar al Nordic Cochran Center la revisió de tots els estudis realitzats fins al moment, ja que la nova mesura podria causar més danys que bons.
Què respon als qui no estan d'acord amb els resultats de la seva recerca?
És bastant senzill, perquè les nostres dades estan molt fonamentats. Per exemple, quan el cap de les revisions mèdiques de mama a Noruega es va adonar dels resultats, va deixar la seva professió. Alguns col·legues van denunciar que s'equivocava com a científic, perquè estaven enfadats perquè la dona va descobrir que l'activitat era inútil. La idea d'aquestes revisions mèdiques a través de mamografies és disminuir els càncers, i si això no ocorre, no serveixen. És tan senzill com això. No veig espai per al debat amb els nostres resultats.
Presa les mamografies dels països que han establert amb 15 anys de diferència i compara, per exemple, Holanda i Bèlgica, Noruega i Suècia… i t'adonaràs que la mortalitat per càncer de mama ha anat en un calendari similar quan baixa. No té res a veure amb la difusió de les mamografies, ja que s'han creat tractaments principalment més eficaços. Són dades molt convincents.
En la seva opinió… què ha de fer una persona en aquest tema?
El millor que pot fer una dona és a dir que no a les mamografies. Sabem amb certesa que això no li beneficia. Quan veus que algunes dones moriran de càncer de mama, has de veure que moltes altres cauen en un sobrediagnóstico, i això augmenta els riscos de sofrir atacs cardíacs o càncer de pulmó, per exemple. Al cap i a la fi, no veiem cap benefici de les mamografies massives. D'alguna manera, aquestes revisions mèdiques són els que causen el càncer. Produeixen canceres malalts, detectant a vegades càncers sense risc. D'altra banda, veiem que els càncers s'esvaeixen per si sols, sense cap tractament.
Ha publicat un nou llibre. Pot dir-nos alguna cosa d'ell?
És el medicament que donen els metges. Es refereix a les medicines i al crim organitzat, als metges venuts i a les autoritats que fan les lleis, que no compleixen amb el seu deure. No ens protegeixen dels fàrmacs perillosos. Per tant, els nostres medicaments no són segurs. No soc original en el que diré, però està demostrat que els atacs cardíacs i els medicaments administrats pels metges després del càncer són la tercera causa de mortalitat, igual que als Estats Units a Europa Occidental. Això demostra la corrupció que hi ha en la sanitat i la falta de control de les autoritats que han provocat aquesta epidèmia gairebé tan mortal com la del tabac. El que fa la indústria farmacèutica s'assembla al que comet el crim organitzat.
Nicole Delepine mediku pediatra eta onkologoa da. Bere azken liburua da Cancer, un fleau qui rapporte (Minbizia, dirua ematen duen izurritea). Erretretan sartu artean Garches klinika onkologikoaren zuzendari aritu da, sistema publikoan. Ondoko zatia berak ezarri berri du bere blogean, ohar honekin: “Liburuan idatzi nituen hitzok ez ditu inork gezurtatu; salatzen dute “arrosa koloreko urria” (Octobre rose) bezalako kanpainen manipulazioak, behin eta berriro errepikatzen dira kanpainok inolako lotsarik gabe, krisi aroan eta finantza publikoak ito larrian daudela. Borroka politiko ‘feminista’ omen dena, baina babestu nahi omen diren emakumeen kalterako doana. Baina bi mila milioi euro… horiek ezin dira galtzen utzi hain erraz”.
Heriotza tasak jatsi eta tratamendu goiztiarrago batez kalteak gutxitzea ideia ederra da. Zoritxarrez, kantzerren txekeoen onurek basamortuko espejismoen antza dute: hurbiltzen ari zarela uste duzunean berriro urrun ageri zaizu. Azken ikerketek erakusten dute kantzerraren galbaheketen onurak gehiago zor zaizkiela terapien aurrerapenei; hori esatea, ordea, benetako tabu bat da eta zientziazko eztabaida baten argudio objektiboak kutsatzen dituzte desinformazio kanpaina gogorrek, irizpide politikoek (“emakumeen borrokaren lorpena da”, “berdintasunezko osasungitzaren politika berriena da”…) baina baita ere finantzieroek, zeren eta gehiago baitira [Frantziako] gizarteak urtero gastatzen dituen 1.500 milioi euroen pagotxak bizimodua konpontzen dien jendeak (txekeoen burokrazia, subentzioetatik bizi diren gaixoen elkarteak, erradiologoak, zirujauak, anato-patologoak…) kantzerrak berak hiltzen dituenak baino.
Ezin onartuzkoa da erakunde independente batek ez kontrolatzea urtero galbaheketa kanpainok: emaitzak bularreko minbizien hilkortasunean, emaitzak hilkortasun orokorrean, diagnostiko faltsuen tasak, gehiegizko tratamenduenak, hauen alboko kalteenak… Finantza publikoak Kontuen Auzitegiak gainbegiratzen ditu. Finantzen ikuspegitik haiek bezain garestiak diren eta populazioarentzako hain zamatsuak izanik, zergatik ez da berdin egiten osasun publikoko proiektuekin? Bitartekorik onenak eduki behar ditugu, horretarako funtzio publikoaren kontabilitate arau berak bete araziz eta ez finantzatuz herritarrei benetako onurak ekartzen dizkieten proiektuak baizik.
Potser no saps qui és Donald Berwick, o per què ho esmento en el títol d'aquest article. El mateix ocorre, evidentment, amb la majoria de les persones que participen en el Pacte Sanitari en curs. No saben què és el Triple Objectiu de Berwick, i menys encara l'Objectiu... [+]
L'article La motoserra pot ser temptadora, escrit en els dies anteriors per l'advocada Larraitz Ugarte, ha donat molt a parlar en un sector molt ampli. Planteja algunes de les situacions habituals dins de l'Administració pública, entre les quals es troben la falta d'eficiència,... [+]
És important utilitzar correctament un idioma? Fins a quin punt és necessari dominar la gramàtica o tenir un ampli diccionari? Sempre he escoltat la importància de la llengua, però després de posar-me a pensar, he arribat a una conclusió. Pensar sovint comporta això;... [+]
L'altra vegada vaig ser a un lloc que no visitava i que tant m'agradava. Sent allí, em vaig sentir a gust i vaig pensar: aquest és el meu lloc favorit. Amulet, amulet, amulet; girant la paraula en el camí de casa. Curiosament vaig buscar en Elhuyar i apareixia com a amulet... [+]
Al llarg de la seva trajectòria acadèmica, adolescents i joves rebran en més d'una ocasió orientació acadèmica i/o professional per a aquells estudis que els resultin d'utilitat. Cal oferir-los lideratge, perquè solen estar plens de dubtes cada vegada que han de prendre... [+]
Atxik Berrituz giristino taldeak Kristauak Euskal Herriko bake prozesuan liburua argitaratu du Maiatz argitaletxearekin. Giristinoek euskal bake prozesuan zer nolako engaiamendua ukan duten irakur daiteke, lekukotasunen bidez.
Maiatzaren 17an Erriberako lehenengo Euskararen Eguna eginen da Arguedasen, sortu berri den eta eskualdeko hamaika elkarte eta eragile biltzen dituen Erriberan Euskaraz sareak antolatuta
Jada bizpahiru aste izango dira irakurri nuenetik, Maialen Akizuren zutabe batean. Aner Peritzek telebistan esandakoak zekartzan: “Bertsolaritza da gizon zis heteroekin ez harremantzera eraman nauena, bertsolaritza delako disidente egin nauena, eta, era berean,... [+]
