Aquest títol que el diari londinenc The Guardian va dedicar el 9 d'octubre, sona pel cap alt sensacionalista: “Satanic panic: how British agents stoked natural fears in Troubles”, és a dir , “Un pànic de màgia negra: com els agents britànics van propagar les antigues pors en temps dels enfrontaments d'Irlanda del Nord”. El groguenc sensacionalisme seria gratuït si no fos perquè el periòdic més seriós d'Anglaterra ha posat per a això el nou llibre d'un conegut sociòleg i professor.

En el llibre “Black Magic and Bogeymen” que acaba de publicar el sociòleg Richard Jenkins, explica com les tropes de Londres van aprofitar els temors de les bruixeries i l'esoterisme en la lluita per la contrainsurgencia. Bogeyman és un home malvat en anglès anomenat en el seu moment per a espantar als nens, en castellà El coco o L'home del sac i en francès Croque -mitaine. El diccionari diu que es deia Catorze sacs, però de petit ens parlaven molt de Zakero, Sakamantekas, etc.

El cas és que fa 40 anys els agents d'intel·ligència de Londres van difondre a Irlanda del Nord rumors i notícies falses de gent posseïda pel diable, misses negres, encanteris i altres per a ajudar a afeblir als grups armats que s'estaven reforçant en els enfrontaments d'aquells anys. Jenkins, que treballa en la Universitat de Sheffield, ha entrevistat els oficials que ho han fet per al llibre, entre ells al capità Colin Wallace, cap d'operacions negres de l'exèrcit.

Wallace ha reconegut que en els anys 1972-1974, en el moment més calorós dels temps en els quals es va batejar a Troubles (enfrontaments) en anglès, van arribar a col·locar a la nit veles negres i creus subpuestas en les zones més conflictives de Belfast, en la rodalia de les cases velles derruïdes. Després, els responsables de premsa de l'exèrcit repartien als periòdics històries sobre aquests successos, esmentant les misses negres, ritus satànics, etc., que s'estaven produint en els barris catòlics o protestants del nord de Belfast.

El facsímils que The Guardian porta per a enriquir aquesta notícia és una mostra del funcionament de la desinformació militar: Una primera pàgina del periòdic Sunday World de 1973, titulada “Black magic, fear in two border towns” (Màgia negra, por en dos pobles fronterers).

Els britànics, segons Wallace, volien donar un joc a la importància de l'Església catòlica i protestant en el conflicte i a la superstició que encara estava molt viva a Irlanda per a poder manipular més fàcilment les posicions de totes les parts en conflicte. Un altre avantatge afegit a l'operació era la d'espantar als nens i adolescents de les zones que interessaven als anglesos, com els edificis que tenien organitzats observatoris clandestins.

Laboratori del General Kitson

Els anys 1972-74 van ser els més sagnants del conflicte d'Irlanda del Nord. En aquesta època, els lealistas de l'Ulster van començar a matar als seus enemics polítics mitjançant tortures de ritual. Un assassinat de 1973, en el qual Paddy Wilson és un polític catòlic i la seva amiga Irene Andrews, va resultar de gran renom. El sociòleg Jenkins ha escrit que els militars anglesos van voler crear una espècie de vincle entre aquests horrors i la bruixeria en les ments de la gent.

John Colin Wallace, que va confirmar aquestes informacions al sociòleg, no és desconegut. Fundat en 1943, va aconseguir el grau de capità en l'exèrcit, es va dedicar a la guerra psicològica i durant els durs anys de la dècada de 1970 va liderar l'equip preparat per a això per Londres. Era un dels únics nadius de l'Ulster en equips oficials, també al seu favor.

La guerra psicològica formava part de l'àmplia estratègia de contrainsurgencia organitzada pels anglesos per a sufocar la rebel·lió a Irlanda del Nord. Va manar el general Frank Kitson, que viu encara i no ha estat molestat per ningú.

L'equip d'ARGIA va començar a publicar-se en 1985 en la revista Larrun va dedicar un ampli dossier al tema: “Irlanda, laboratori de la guerra especial”. Es pot llegir en Internet Tal com s'indicava, Kitson anglesos va beure de l'estratègia contrainsurgente organitzada pels francesos a Vietnam i Algèria, i d'aquí van sortir a pasturar molts altres exèrcits del món, entre ells el d'Espanya, que en la dècada de 1980 estava al comandament del general Andrés Casinello.

No obstant això, en l'època en què va treballar a les ordres de Kitson, Colin Wallace va ser informat d'una operació molt més especial. Amb el nom de Clockwork Orange, els militars britànics de dretes conspiraven per a immolar als polítics, ja siguin laboristes o conservadors, que buscaven obrir el camí a les negociacions amb els republicans.

Wallace va aixecar el vol d'un segon escàndol: Abusos escolars dels nois de Kímora. Segons el seu denunciant, la policia nord-irlandesa ja havia estat informada de les dificultats dels caps d'escola pedòfils, però no va fer res perquè un dels responsables era auxiliar a la policia i als serveis secrets militars.

El capità Wallace va deixar l'exèrcit per a expressar-se amb major llibertat sobre dues coses, però aviat es va trobar aclaparat per les conseqüències. D'una banda, va ser acusat de revelar els secrets militars als periodistes de la cadena. Pitjor va ser el segon cep: Poc després, en 1980, Wallace va ser acusat de l'assassinat del marit d'un company de treball.

Després de romandre cinc anys a la presó condemnat com a assassí, va aconseguir reexaminar el cas i, finalment, va quedar en llibertat. Sobre aquest cas de gran fama, el periodista Paul Foot va escriure “Who Framed Colin Wallace?” (Qui li va posar parany a Colin Wallace?) Llibre 1. Al principi Foote va creure que Wallace mentia, com deien els militars de Londres, que l'home no era més que un simple policia, però a mesura que l'investigava es va adonar que era un oficial d'elit, com ell mateix proclamava.

A la sortida de la presó, Wallace ha estat testimoni d'una de les massacres més greus d'Irlanda del Nord. Quinze persones van morir –homes, dones i nens– amb la bomba que havia esclatat en l'hostal The McGurk’s Bar. L'àvia va ser assassinada allí per Ciarán MacAirt en un llibre de 2012 que va revelar que la bomba va ser col·locada per paramilitars unionistes, no per l'ira, com van afirmar els militars anglesos. El pròleg va ser a càrrec de Colin Wallace.

Si es posessin en una pel·lícula de ficció els que ara ha confessat el militar, els espectadors dirien que la mà dels guionistes els ha anat massa ràpid. Màgia negra en l'antiterrorisme, qui creure...